Història d'Espanya al Segle XIX

  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Aquest va ser un acord confidencial signat el 27 d'octubre, l'any 1807. Aquest tractat va donar-se entre el Regne d'Espanya i el primer Imperi Francès per aconseguir repartir-se Portugal.
  • Guerra del francès (1808/1814)

    Guerra del francès (1808/1814)
    Espanya i França eren aliats, primerament perquè pertanyien a la mateixa dinastia, i a més tenien un enemic en comú, Gran Bretanya. A Espanya regnava Carles IV, a França ho feia Napoleó. Aquests dos reis van arribar a un acord, aquest s'anomenava "Pacte de Fontainebleau", consistia a deixar passar a França per Espanya, per poder atacar a Portugal, aliat del seu enemic comú. Napoleó un traïdor per a Espanya els van envair un cop dins. A partir d'allà, va començar a regnar Josep Bonaparte.
  • Corts de Càdis (constitució del 1812)

    Corts de Càdis (constitució del 1812)
    Durant la guerra del francès, es van reunir els polítics espanyols a Cadis sota l'assetjament dels francesos per poder redactar una norma clau. Aquesta era molt liberal, tenia separació de poders entre moltes altres. Aquesta es coneixia com a "La Pepa", ja que es va acordar el dia de Sant Josep. Aquesta constitució mai va arribar a aplicar-se.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Ferran VII va viure durant 1784 fins al 1833. Va regnar a partir del 1813, seguint el regnat del seu pare, Carles IV. Ferran VII, va començar el seu regnar mostrant-se liberal davant del país. Però el va acabar impartint la monarquia absoluta, perseguint als liberals per fuseller-los. Li diem monarquia absoluta quan una mateixa persona té tot el poder.
  • Pragmàtica sanció (1830)

    Pragmàtica sanció (1830)
    La pragmàtica sanció anul·la la llei Salica. Després del regnat de Ferran VII, va passar a ser de la seva filla, Isabel II. Tot i ser ella la següent en la línia de successió, els carlins no ho van acceptar, pel fet que volien que qui regnes fos Carles, el germà de Ferran i fill de Carles IV. Tot i això, Ferran confiava més en la seva filla que en el seu germà, d'aquesta manera va acabar decidint que seria ella qui es quedaria el tron.
  • Guerres Carlines (1833/1879)

    Guerres Carlines (1833/1879)
    Les Guerres carlines va ser un enfrontament entre els Carlins i els Isabelins. Els Isabelins eren partidaris del liberalisme. Aquests, tenien el suport de la burgesia progressista. En canvi, els Carlins defensaven la monarquia absoluta. Aquests tenien el suport del País Basc, Navarra i zones catalanes, però aquests eren camperols, clergat i la petita burgesia. Van aclarir que respectarien les lleis d'aquests territoris. Finalment, les guerres les van acabar guanyant els Isabelins.
  • Isabel II

    Isabel II
    Isabel II va néixer el 1830 i va morir l'any 1904. Era una reina que donava suport el liberalisme. Aquest és el poder compartit entre la reina i les Corts, tenir més drets i llibertat com una constitució. Va regnar Espanya durant 35 anys (1833-1868) i va ser princesa d'Astúries entre el 1830-1833.
  • Desamortització (Mendizàbal)

    Desamortització (Mendizàbal)
    La desamortització espanyola va ser una reforma agrària (de la terra laborable). Es van posar molts terrenys en venda, els quals eres de l'església. En aquells temps, l'església era molt poderosa, ja que molta gent no tenia fills a qui deixar-los l'herència, d'aquesta manera s'ho quedava l'església. Es venien perquè donaven diners a l'estat i ajudaven als més pobres. Però van acabar sent comprats pels burgesos, és per aixo que els camperols van acabar sent explotats per aquells.
  • Espatero

    Espatero
    Espartero fou un militar que va néixer el 1793 i va morir el 1879. En aquella època el paper dels militars a la política era imprescindible. Va haver-hi un aixecament militar on aquests s'apoderaven del poder polític a la força, ho convertien en un govern progressista, on era lliure de poder. Espartero va decidir bombardejar a Barcelona, ja que els catalans no volien un comerç lliure perquè els productes anglesos eren més barats, el que volia dir que ell vendria menys.
  • La Gloriosa

    La Gloriosa
    Aquesta va ser revolució militar, a causa de la gran crisi econòmica.Primerament per part política, els ciutadans no volien a Isabel II, per altra banda, socialment, hi havia moltes desigualtats. Després d'aquesta revolució militar, la reina va transcendir i d'aquesta manera va haver-hi un nou rei Amadeu de Savoia. Aquest no pertanyia als Borbons i era molt més democràtic. Va governar durant tres anys, però va trobar l'oposició de la majoria de la ciutat i va dimitint, fent retornar a Isabel II.
  • Amadeu de Savoia

    Amadeu de Savoia
    Amadeu de Savoia apareix després que la reina s'excedís amb la revolució militar. Aquest no pertanyia a la família dels Borbons i era molt més democràtic. Va governar durant tres anys, tot i que va trobar l'oposició de la majoria de la ciutat i va acabar dimitint, fent retornar a Isabel II al tro.
  • La primera república

    La primera república
    La Primera República va ser el règim polític que va succeir a Espanya des de la proclamació per les Corts. Aquesta tractava amb un govern sense rei, el que va comportar descentralització territorial, política i reformes socials. Això va estar un fracàs, ja que hi havia moltes ideologies diferents entre els republicans, i com les diferències eren tan clares era molt difícil arribar acords.
  • Alfons XII

    Alfons XII
    Alfons XII va viure del 1857 al 1885. Va ser el retorn de la família Borbó al tro. Després del parèntesi iniciat l'any 1868 amb el regnat d'Amadeu de Savoia i de la Primera República Espanyola. Va donar pas al període de Restauració, fent tornar la monarquia parlamentària de caràcter liberal a Espanya. Aquest va reganar del 1874 fins al 1885. Quan va morir va donar lloc al període de la Regència de la seva dona, la Reina Maria Cristina d'Habsburg, embarassada del futur Alfons XIII.
  • Cànovas

    Cànovas
    Cànovas va ser líder del partit del bipartidisme. Aquest atorgava molt poder al rei, perquè tot i que les lleis es decidissin al parlament, si al rei no li semblava bé la podia anul·lar. Es volien fer reformes, però que fossin restringides, el que significava menys drets i llibertats per la ciutat. Era un estat confessional, no permetien que els ciutadans fossin d'altres cultures. Només d'un 3% o 5% de les persones podien votar.
  • Bipartidisme

    Bipartidisme
    El bipartidisme es basa en 2 partits polítics que s'alternaven el poder de forma pacífica, el liberal i el conservador. Amb aquest sistema polític, d'aquesta manera van aconseguir més estabilitat política i van acabar amb els aixecaments militars. La posició del rei era semblant a la "d'àrbitre": convocava les eleccions quan creia convenient entre els dos partits.
  • Sagasta

    Sagasta
    Sagasta, era el líder del partit liberal. Aquest reduïa el poder del rei, d'aquesta manera no podria anul·lar les lleis. Amb aquest partit polític, l'objectiu era que els ciutadans tinguessin més drets i llibertats. El partit de Cànovas, era un estat confessional, però en aquest cas, amb llibertat de cultes.
  • Guerra de Cuba

    Guerra de Cuba
    Espanya mantenia tres colònies d'ultramar, les quals eren Filipines, Cuba i Puerto Rico. Aquestes van estar perdudes a les guerres, a causa que les colònies van tenir el suport dels estats units per independitzar-se. Aquesta derrota, va pronunciar grans endarreriments a Espanya com a país en diferencia als altres en l'àmbit econòmic, militar, social, entre d'altres.