-
mort de Carles II d'Habsburg
Va ser el darrer monarca de la dinastia d'Àustria perquè no va arribar a tenir fills, ja que tenia molts problemes de salut. Poc després de la seva mort va començar la Guerra de Successió Espanyola entre els pretendents al tron. -
Gran Aliança de la Haia
Tractat signat per Àustria, Holanda i Anglaterra, al setembre de 1701, per tal d'oposar-se al Lluís XIV de França i al accés del tron del seu net Felip dels regnes Hispànics. Holanda i Anglaterra feien costat a Àustria, cosa que havia iniciat les hostilitats contra França (guerra de Successió). L'aliança declarà la guerra a Lluís XIV (1702); al 1703 s'hi introdueixen Portugal i Savoia, i al 1705 a trvés d'un pacte amb Anglaterra (pacte de Gènova), Catalunya. -
Period: to
Guerra de Successió espanyola
La guerra de sucesión española fue una guerra internacional que duró desde 1701 hasta la firma del Tratado de Utrecht en 1713. Tuvo como causa fundamental la muerte sin descendencia de Carlos II de España, último representante de la Casa de Habsburgo, y dejó como principal consecuencia la instauración de la Casa de Borbón en el trono de España. -
Pacte de Gènova
Tractat signat a Gènova al juny de 1705 entre els representats de Catalunya Antoni de Peguera i Eimeric i Domènec Perera, i el plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra, Mitford Crowe. Aquest tractat senyala l'aliança de Catalunya amb Anglaterra, nació que es comprometia a desembarcar tropes per secundar l'alçament català a favor del rei arxiduc Carles III, o en tot cas a respectar les lleis i constitucions de Catalunya. -
Tractat d'Utrecht
En resum, el tractat va suposar canvis geopolítics importants en tot el panorama europeu; es va haver de complementar, però, amb el Tractat de Rastatt (març 1714) i el Tractat de Baden (setembre 1714). Tot i que amb el tractat es donava per acabada la guerra, els enfrontaments bèl·lics continuaren fins al setembre de 1714 i els borbons no es feren amb tots els territoris revoltats fins al juliol de 1715 (Mallorca). -
Decret de Nova Planta
Pel decret de Nova Planta, publicat a Catalunya el gener de 1716, Felip V configurà un règim polític que excloïa la representació de la societat catalana i reforçava la preeminència de les autoritats militars sobre les civils i una assignació quasi sistemàtica del govern dels corregiments a oficials de l`exèrcit del rei. -
Period: to
Redacció de l'Enciclopèdia
L'Encyclopédie (Enciclopèdia) fou un voluminós compendi de coneixements en francès a càrrec de Denis Diderot i Jean-le-Rond d'Alembert. És considerada un típic exponent del projecte de la Il·lustració. El seu nom original era Encyclopédie. -
Boston Tea Party
El Motín del té (en inglés: Boston Tea Party) tuvo lugar el 16 de diciembre de 1773 en Boston, Massachusetts, en el que se lanzaron al mar tres cargamentos de té. Un grupo de colonos disfrazados de amerindios arrojó al mar la carga de té de tres buques británicos. Fue un acto de protesta de los colonos estadounidenses contra Gran Bretaña y es considerado un precedente de la guerra de independencia de los Estados Unidos. -
Declaració d'Independència dels EUA
La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica és un document redactat pel segon Congrés Continental a la Cambra Estatal de Pennsilvània (ara Saló de la Independència) de Filadèlfia al juliol de 1776 que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes, llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic. -
Constitució dels EUA
La Constitució dels Estats Units és el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. La seva redacció va finalitzar al setembre del 1787 per la Convenció Constitucional a Filadèlfia, Pennsilvània, i després va ser ratificada pels delegats que representaven els pobles dels tretze estats. Tan bon punt els delegats dels tretze estats hagueren ratificat el document, la federació o Unió americana va néixer oficialment. -
Reunió dels Estats generals a Versalles
Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. Els Estats Generals es van reunir un total de 21 vegades en 487 anys. Van ser una assemblea excepcional, i la seva reunió solia significar la resposta a una crisi política o financera, que obligava a conèixer l'opinió dels súbdits per confirmar una decisió reial, en matèria fiscal. -
Assalt a la Bastilla
La presa de la Bastilla tingué lloc el 14 de juliol de 1789.
La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. Aquell dis de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
Period: to
convencions
-
I República francesa
La Primera República Francesa, oficialment la República francesa fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest. La República va durar fins que, el 1804, Napoleó va proclamar-se emperador, cosa que donà origen al Primer Imperi (1804-1814). -
Period: to
girondina
Es va anomenar Girondinos a los miembros de un grupo político de corte moderado que va desempeñó un Papel predominant durant la primera etapa de la Revolució Francesa. Aquesta xifra fa referència al fet que una gran part dels seus electors prové de Girona, una regió situada al sud-oest de França. -
Execució de Lluís XVI
La ejecución de Luis XVI, tuvo lugar el lunes 21 de enero de 1793, fue uno de los acontecimientos más importantes de la Revolución francesa. Dicha ejecución fue realizada en la plaza de la Revolución, anteriormente conocida como plaza de Luis XV. La Convención Nacional había sentenciado a muerte al rey el 17 de enero en una votación realizada a viva voz por sugerencia de Marat, y en la que la pena de muerte sin condiciones se impuso por 361 votos contra 290 por la prisión perpetua o destierro. -
Period: to
jacobina
El jacobinisme és una ideologia desenvolupada i implementada durant la revolució francesa de 1789. -
Period: to
termidoriana
La Reacció Termidoriana o Convenció Termidoriana, va ser el producte d'un cop d'estat dins la Revolució francesa. Va anar dirigida contra els Jacobins els quals havien dominat el Comitè de Salvació Pública. Va ser impulsada per la votació de la Convenció Nacional per executar Maximilien Robespierre, Louis Antoine de Saint-Just, i d'altres líders membres del govern revolucionari. Va ser la fi de la fase més radical de la Revolució francesa. -
Cop d'estat de Napoleó
El cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l'actual Rue de la Victoire i la rue de Châteaudun.