-
Batalla de Trafalgar
Els britànics destrueixen la flota espanyola i malmeten la flota francesa
Inici de la desaparició de l’Imperi Hispànic. -
Period: to
Aliança entre la França napoleònica i l’Espanya borbònica contra Gran Bretany
-
Tractat de Fontainebleau
El primer ministre Godoyautoritza l’entrada de tropes franceses a Espanya
Exèrcit francès
*A diferència dels exèrcits tradicionals, era una exèrcit de ciutadans.
*Els comandaments eren professionals i no pas nobles privilegiats; els ascensos es guanyaven per mèrits.
*L’exèrcit de terra més modern, ben organitzat i ben armat del moment.
*I davant d’ell, el millor militar del moment, el polític més ambiciós d’Europa, el personatge més carismàtic i líder de l’època; NapoleóBonaparte. -
Motí d’Aranjuez
Enfrontaments entre pare i fill sobre el paper polític de Godoy
Napoleóimposa al seu germàJosep com a rei d’Espanya (Josep I) -
Batalla de Bailén
El triomf de l’aliança entre britànics i patriotes a Bailén, permet alliberar de control francès Andalusia.
Protegida per la flota britànica des de Gibraltar, Cádizes converteix en la ciutat on s’organitza la Junta Suprema Central -
Period: to
Guerra del francès
Insurrecció de les classes populars i els antifrancesos a Madrid
Les tropes franceses reprimeixen l’aixecament d’una forma brutal -
Les Corts de Cádiz
Davant el buit de poder i el poc interès de l’hereu a la corona, en un dolçexili a Londres, la Junta Suprema Central convoca una reunióde representants de les Juntes provincials de tot el país.
El liberals ho aprofiten per forçar l’aprovaciód’una Constituciómoderna i liberal...
La Constitucióde 1812 o tambédita de Cádizes converteix en el primer intent de formar una monarquia constitucional a Espanya -
Period: to
Dècada Ominosa
Pretorianisme:
Situació en que degut a la influència de l’exèrcit, els militars esdevenen els actors de la política. A Espanya deurant el s.XIX, les constants guerres van donar un fort protagonisme polític als militars. Ells presidien els governs, esdevenien ministres. Els polítics destacats durant el segle XIX tots eren militars -
El conflicte dinàstic
La Cort i l’exèrcit es divideixen...
Carlins
Donen suport a les demandes de Carles MªIsidre per esdevenir rei.
Isabelins
Donen suport a MªCristina per fer reina la seva filla Isabel.
...El conflicte polític entre absolutiste si liberal ses superposa al conflicte dinàstic.
Els sectors més conservadors i partidaris de mantenir l’Antic Règim, els partidaris de l’absolutisme i les antigues lleis s’ajunten al bàndol carlí.
.Els liberals formaran el bàndol isabelí. -
Period: to
Primera Guerra Carlina
Els carlins controlen les àrees rurals del nord, especialment al País Basc, Navarra i Catalunya.
Els isabelins són majoria a les ciutats que s’estan industrialitzant a
les capitals de província i a Andalusia.
Davant les constants derrotes i fracassos de les expedicions carlines, els carlins es divideixen:
Transaccionistes: Partidaris de negociar una rendicióhonrosa amb els liberals. (Maroto)
Intansigents: Partidaris de defensar Carles MªIsidre i els idearis carlins fins al límit. (Cabrera) -
Què va passar amb els carlins intransigents?
Van seguir la lluita a favor de Carles MªIsidre, però en petits escamots en zones de muntanya, mig guerrillers tradicionalistes, mig bandolers... -
Què es va pactar a Vergara?
Els liberals es comprometien a mantenir els furs de Biscaia, Guipúscoa, Alaba i Navarra.
Els oficials carlins transaccionistes mantindrien el seu grau i el seu sou dins de l’exèrcit regular espanyol. -
Conseqüències del desenllaç de la 1ªcarlinada
Es manté un exèrcit amb un nombre important d’oficials conservadors.
Augmenta el pes dels militars en la política
Els liberals moderats controlen el poder i estableixen les reformes econòmiques que consoliden l’Estat liberal a Espanya. En canvi les reformes polítiques són molt limitades i es manté un to conservador.
És el que anomenem Estat Moderantista -
Sociologia del carlisme
La base social del carlisme la formaven els sectors socials que es veurien perjudicats per les reformes liberals i el nou sistema econòmic capitalista.
Es tractava de classes baixes d’àmbits rurals pròpies de l’estructura social de l’Antic Règim.
* Baixa Noblesa
* Baix clergat
* Pagesos emfiteutes
.En canvi les reformes liberals afavorien l’Alta Noblesa latifundistai a les classes socials emergents (Burgesia, menestrals i proletariat urbà). -
Period: to
Fi de la 1ªCarlinada Abrazo de Vergara
-
Period: to
Ideologia del carlisme
-
Period: to
Regència d’Espartero
Amb la fi de la Guerra Carlina, MªCirstina cedeix la Regencia al General vencedor de la causa isabelina; Baldomero Espartero
* Els seus projectes reformistes van ser atrevits, però no sempre encertats.
* El seu estil de govern era autoritari i dictatorial, a l’estil bonapartista.
* Es va anar guanyat l’enemistat de liberals moderats i liberals progressistes per les seves autoritàries maneres. -
Déu
Els carlins eren ultra catòlicsi tradicionalistes. Estaven en contra de la llibertat religiosa, la separació Església-Estat i el laïcisme social que volien introduir els liberals. -
Pàtria
El seu concepte de “pàtria” es relacionava amb rebutjar com a nocives les idees vingudes de l’estranger, de les quals ens havíem de protegir. El liberalisme, d’arrel britànica o francesa, era rebutjat com a antiespanyol i anticatòlic. -
Rei
Un monarca amb poder era la millor garantia dels “drets” dels seus súbdits. En canvi els liberals volien establir la llibertat, que desprotegia els humils davant els econòmicament poderosos. -
Furs
Eren partidaris de mantenir o, en el seu cas, restablir les lleis tradicionals que tenien alguns territoris a l’Antic Règim. Per exemple els furs basco-navarresos encara vigents...o restablir els furs catalans abolits el 1714 per Felip V. Davant el projecte “uniformitzador” i “centralitzador” dels liberals, volien mantenir la pluralitat de legislacions de l’Antic Règim. -
Period: to
El règim moderantista
- És l’etapa del regnat d’Isabel II, obligada a fugir a l’exili el 1868 arran de la Revolució“La Gloriosa”
- A nivell econòmic és una etapa de fort creixement que consolida el poder de la Gran Burgesia. En canvi les classes populars no van millorar el seu nivell de vida.
- A nivell polític es consolida el poder dels liberals moderats, que limiten les reformes als interessos dels grans negocis. Això va distanciant els liberals entre ells: moderatsi progressistes.
-
Period: to
El Bienni progressista
Amb la Vicalvaradadel general O’Donnell, recolzada pels progressistes, s’obre un parèntesi de dos anys de govern progressista durant el regnat d’Isabel II.
El progressistes van iniciar grans projectes per modernitzar el país, sanejar les finances públiques i democratitzar el sistema polític.
* Llei general del ferrocarril (1855)
* Desamortització de Madoz(1855)
* Projecte de Constitució democràtica (la “Nonata” de 1856) -
Period: to
El sexenni revolucionari
- És l’única Revolució del segle XIX a Espanya. * Tot i l’important paper dels militars liberals progressistes, participenen l’aixecament per primer cop les masses populars. El programa bàsic de la Revolució de setembre del 68
- Sufragi universal i lliure. Convocatòria d’eleccions constituents
- Drets civils democràtics i llibertat de culte. * Lliure comerçi proporcionalitat dels imposto
-
Causes
- Primera gran crisi econòmica del capitalisme, la “DoubleBubble”.
- Inoperància, corrupciói desprestigi dels governs d’Isabel I.
- Aparició activa del moviment obrer
-
Eleccions a Corts constituents
- Sufragi universal dels homes majors de 25 anys.
- Eclosió dels partits polítics com a nova forma de representació política.
-
Constitució de 1869
El nou monarca, Amadeu I, de coneguda tendència liberal democràtica, va ser elegit per les Corte -
Period: to
El regnat curt d’Amadeu I
El regnat d’AmadeuI ja va començar malament. Pocs dies abans de prendre possessió, el General Prim, que havia de ser la seva màdreta en el govern, va ser assassinat en un misteriós complot.
Tot i les seves bones intencions, Amadeu es va trobar unes Corts molt dividides que frenaven les iniciatives legislatives dels seus governs. Es va trobar amb una pila de problemes greus:
* Aixecaments carlins * Revoltes federalistes * Insurreccióa Cuba.... -
Period: to
La I República
Aquesta República però naixia morta, ja que en realitat molts diputats monàrquics la van votar sense cap convicció.
Malgrat l’entusiasme popular,la República heretava els greus problemes econòmics i polítics del regnat d’AmadeuI.
Es van succeir quatre presidents de la República i un munt de governs que dimitien a les poques setmanes davant la impossibilitat de fer front a insurreccions obreristes, aixecaments carlins,el greu problema de Cuba i,sobretot, la manca de suport majoritari a les Corts. -
Period: to
La fi de la I República
“La Paviada”–El 3 de gener de 1874, el General Pavíaocupa les Corts i les dissolt de forma violenta protagonitzant un Cop d’Estatque institueix una República dictatorial governada pel Gral. Serrano.
De fet la dictadura de Serranono és més que una transiciócap al restabliment de la Monarquia borbònica, que es consuma amb el Cop d’Estatmonàrquic del General MartínezCampos.(31 de desembre de 1874)