-
Period: to
REGNAT DE CARLES IV
Era un monarca no gaire interessat pels afers de govern. Quan la Revolució Francesa va començar, Espanya va tancar les fronteres, per evitar que les idees revolucionàries s'estenguessin pel seu territori. -
Period: to
LA REVOLUCIÓ FRANCESA
La Revolució Francesa es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle XVIII, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. -
Declaració de Pillnitz
Entre el dia 25 y 27 d'agost, el germà de Maria Antonieta i altres francesos poderosos, l'Assemblea Nacional francesa es va tomar això com una declaració de guerra. -
Guerra de França vs Austria
S'inicia amb la invasió del territori francès per Àustria i Prússia, i com a resposta ofensiva França declara la guerra a la Monarquia Habsburg d'Àustria el 20 d'abril de 1792, guerra a la qual poc després s'unirien el Regne de Prússia, Gran Bretanya, Espanya i altres estats. -
Period: to
PRIMERA COALICIÓ
Es coneix com a Primera Coalició a el primer esforç coordinat de les monarquies europees per contenir la Revolució francesa. -
Batalla de Jemappes
La batalla de Jemappes entre Àustria i França va tenir lloc a Jemappes, un poble prop de Mons als Països Baixos austríacs, actualment a Hainaut a Bèlgica. -
Batalla de Valmy
Fou enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria. -
Period: to
PRIMERA REPÚBLICA FRANCESA
Va ser el nom donat a una sèrie de règims parlamentaris i republicans que es van succeir entre el 21 de setembre de 1792 i el 18 de maig de 1804, durant la Revolució francesa. -
Directori Frances
El Directori fou el sistema de govern vigent durant la Primera República Francesa entre el 4 de brumari de l'any IV i el 18 de brumari de l'any VIII. Va venir després de la Convenció Nacional i fou succeït pel Consolat. -
Period: to
GUERRA AMB GRAN BRETANYA
França va estar constantment en guerra amb Gran Bretanya des de 1793 fins a 1802. Van estar marcades pel fervor revolucionari francès i per les innovacions en l'àmbit militar. -
Mort del rei Lluís XVI
Fue uno de los acontecimientos más importantes de la Revolución francesa. -
Period: to
GUERRA DEL ROSELLÓN
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa. -
Batalla de Tourcoing
La batalla de Tourcoing va veure defensar un exèrcit republicà francès dirigit pel general Joseph Souham contra un atac d'un exèrcit de la coalició Habsburg, britànic i de Hanoverian sota el príncep austríac Josias de Saxe-Coburg-Saalfeld i el príncep Frederic, duc de York i Albany. -
Batalla de Fleurus
La Batalla de Fleurus va tenir lloc el 26 de juny de 1794 a la localitat de Fleurus als Països Baixos austríacs, en el marc de la Guerra de la Primera Coalició. -
Tractat de la Haya
És un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides, on s'inicien les accions militars. -
Period: to
REPÚBLICA BÁTAVA
Fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806. -
Tractat de Toletino
L'armistici de Bolonya de 1796 i el tractat de Tolentino de 1797 van ser dos acords signats entre França i la Santa Seu en el context de les guerres napoleòniques. -
Tractat de Campo Formio
Fou signat a Campoformido el dia 17 d'octubre de 1797 pel general Napoleó Bonaparte i pel comte Ludwig von Cobenzl, en nom de l'emperador Francesc II, emperador romanogermànic, en representació de França i d'Àustria respectivament. -
Period: to
SEGONA COALICIÓ
La Segona Coalició (1798-1801) d'Imperi rus, Regne Unit, Imperi austríac, l'Imperi otomà, Regne de Portugal, Regne de Nàpols i els Estats Papals contra França va ser el principi més efectiva que la primera. -
Period: to
EXPEDICIÓ A EGIPTE
La Campanya d'Egipte i Síria va ser una expedició militar francesa duta a terme pel general Napoleó Bonaparte i els seus successors, l'objectiu era conquerir Egipte per tancar als britànics el camí a l'Índia en el marc de la lluita contra gran Bretanya, única potència hostil a la França -
Batalla de les Pirámides
La batalla de les Piràmides va tenir lloc el 21 de juliol de 1798 entre l'exèrcit francès a Egipte sota les ordres de Napoleó Bonaparte i les forces locals mamelucas, i va ser la batalla on Napoleó va usar la formació en quadres. Després de la batalla, França va obtenir el Caire i el baix Egipte. -
Batalla del Nilo
Fou una important batalla naval important durant les Guerres Revolucionàries Franceses entre una flota britànica ordenada per Horatio Nelson i una flota francesa comandada per François-Paul Brueys D'Aigalliers. La batalla va durar la tarda de l'1 d'agost i el matí del 2 d'agost de 1798. -
Primera Batalla de Zúrich
El general francès André Masséna es va veure forçat a cedir la ciutat als austríacs sota el comandament de l'arxiduc Carles i retirar-se més enllà de l'Limago, on va aconseguir enfortir les seves posicions, el que va resultar en un estancament. -
Segona Batalla de Zúrich
La segona batalla de Zuric va ser una victòria clau de l'exèrcit francès republicà a Suïssa dirigit per André Masséna sobre una força austríaca i russa comandada per Alexander Korsakov a prop de Zúrich -
Cop d'estat de Napoleó
Napoleó Bonaparte dóna un cop d'Estat de l'18 Brumari que va acabar amb el Directori, darrera forma de govern de la Revolució francesa i es converteix en el Primer Cònsol. -
Tractat de San Ildefonso
Va ser una aliança militar signada entre Espanya i França el 1796, al marc de les guerres napoleòniques. La van firmar en secret, així que ningú en tenia idea, solament ells. -
Batalla de Marengo
Va tenir lloc prop de la ciutat d'Alessandria, al Piemont, a nord-oest d'Itàlia, durant la guerra de la Segona Coalició. Va concloure amb una victòria francesa i amb la retirada de les tropes austríaques de la major part del territori italià. -
Batalla de Hohenlinden
El primer exèrcit republicà francès comandat per Jean Victor Marie Moreau va guanyar una batalla decisiva sobre la monarquia Hasburg austríaca i els bavaresos dirigits per l'Arxiduc Joan d'Àustria. Després de veure's forçats a demanar l'armistici, es va acabar definitivament la Guerra de la Segona Coalició. -
Primera Batalla de Copenhaguen
En aquesta batalla es va fer famós l'atac protagonitzat per l'almirall Horatio Nelson, que desobeint les ordres de Parker de retirar va destruir la major part dels vaixells danesos i noruecs abans que aquests acordessin una treva. -
Tractat de Lunéville
Es va signar a Lunéville entre França i el Sacre Imperi Romanogermànic per José Bonaparte i Luis, Comte de Cobentzel, respectivament. -
Tractat de Amiens
El tractat de Amiens o la pau de Amiens, va ser un acord per posar fi a la guerra amb Gran Bretanya i Irlanda amb la primera República Francesa ademes dels seus aliats, Espanya i la República Bátava. Firmat a Ameins (França) -
Period: to
TERCERA COALICIÓ
La Tercera Coalició fou un tractat signat l'abril de 1805 pel Regne Unit i Rússia per expulsar dels Països Baixos i de Suïssa els francesos de la Primera República. L'Arxiducat d'Àustria es va unir a Tercera Coalició després de l'annexió francesa de la república de Gènova i la proclamació de Napoleó com a rei d'Itàlia. -
Period: to
GUERRES NAPOLEÒNIQUES
Són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès. -
Tractat de Pressburg
Fou un tractat de pau entre França i l'Arxiducat d'Àustria signat el 26 de desembre de 1805 a Pressburg, actualment anomenada Bratislava, com a final de la guerra de la Tercera Coalició. -
Batalla d'Ulm
Napoleó va demanar als austríacs que es rendissin, però no va tenir èxit. Amb tot, Napoleó va enviar el general Bertrand a l'atac, que va ser rebutjat. Després el general Malher va aconseguir prendre els turons de Michelberg, a l'oest d'Ulm. Aquests dia la ciutat d'Ulm estava completament assetjada i al vespre mateix el general Loison va arribar a atacar les portes de la ciutat, però aquest atac fou rebutjat. -
Batalla de Trafalgar
Va tenir lloc a la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa a Europa. Va tenir lloc prop del cap Trafalgar, on es van enfrontar els aliats de l'Imperi francès i Regne d'Espanya contra la Royal Navy al comandament del vicealmirall Horatio Nelson. -
Batalla de Austerlitz
També coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. El russos, reforçats amb quinze mil austríacs van presentar batalla als francesos a la Batalla d'Austerlitz en la que Napoleó va obtenir una victòria decisiva just en l'aniversari de la seva coronació. -
Period: to
REI JOSEP I A NÀPOLS
Va ser ambaixador a Roma el 1797 i va contribuir a la preparació de l'cop d'Estat donat pel seu germà, el 9 de novembre de 1799. Després de la proclamació de Napoleó com a emperador, aquest va adjudicar al seu germà Josep el Tron de Nàpols en 1806, on va governar fins a l'estiu de 1808 quan, després de les abdicacions de Baiona. -
Period: to
QUARTA COALICIÓ
La Quarta Coalició de Prússia, Saxònia i Rússia contra França es va formar només uns mesos després de la caiguda de la coalició precedent. -
Batalla de Jena
Va enfrontar l'exèrcit francès sota el comandament de Napoleó contra les tropes prussianes comandades per Frederic Guillem III de Prússia. Aquesta batalla, al costat de la Batalla d'Auerstädt, va significar la derrota de Prússia i la seva sortida de les Guerres Napoleòniques. -
Batalla d'Auerstädt
Va oposar a l'exèrcit prussià contra part de l'exèrcit francès conduït per Louis Nicolas Davout el 14 d'octubre de 1806, paral·lelament a la Batalla de Jena, que va tenir lloc en la mateixa data. -
Batalla d'Eylau
Els dies 7 i 8 de febrer de 1807, va ser una cruenta i estratègica batalla entre la Grande Armée de Napoleó i l'exèrcit imperial rus sota el comandament de Levin August von Bennigsen, prop de la ciutat de Preussisch Eylau, a la Prússia Oriental. -
Batalla de Friedland
Prússia i Rússia es van mobilitzar per a una nova campanya, i les tropes prussianes es van concentrar a Saxònia. Napoleó va contraatacar, derrotant als prussians de manera decisiva en les batalles de Jena i Auerstädt, l'octubre de 1806. Les forces franceses de Napoleó van ocupar llavors Prússia, capturant Berlín i marxant sobre l'est de Prússia i la frontera russa, on van tenir una trobada amb les tropes russes a la Batalla d'Eylau. -
Tractat de Fontainebleau
Napoleó va permetre el pas de les tropes franceses per la Península, amb la falsa promesa de que es repartirien el regne de Portugal ja que aquest no havia fet cas del Blocatge Continental. -
Ferran VII i Napoleó Bonaparte
Napoleó va obligar a el rei Carles i el seu fill Ferran a lliurar-li la corona per imposar-la al seu germà José Bonaparte, qui es va convertir en el nou rei d'Espanya. Ferran VII, legítim hereu al tro, va ser portat presoner a França. -
Period: to
REI JOSEP I A ESPANYA
Va regnar tot just cinc anys, amb escassa efectivitat causa de la guerra d'Independencia, però amb un ambiciós programa reformista. ... En els mesos següents, les tropes imperials van ser derrotades a Espanya així que, a mitjans de 1813, Josep I va tornar a França, on va abdicar de el tron. -
Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19 de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran, el príncep d'Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. -
Period: to
GUERRA DEL FRANCÈS
Fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que comença amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que a acabar amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. -
Batalla de Bailèn
Va representar una gran derrota per a Napoleó, i que va suposar el confinament dels soldats a l'illa de Cabrera, on van viure en condicions pèssimes. -
Period: to
CINQUENA COALICIÓ
En 1809, la presència militar francesa a Alemanya va ser disminuïda quan Napoleó transferí tropes per lluitar a la península Ibèrica a la Guerra del francès, i l'Imperi austríac va veure la seva oportunitat de recuperar part de la seva antiga esfera d'influència i va envair el Regne de Baviera, un aliat francès. -
Batalla d'Aspern-Essling
Fou una batalla entre forces franceses i austríaques el 21 i 22 de maig de 1809, dins la guerra de la Cinquena Coalició, un dels conflictes de les guerres napoleòniques. Napoleó intentà creuà el Danubi a l'altura de Viena, però els francesos i els seus aliats van caure derrotats davant de l'exèrcit de l'arxiduc Carles Lluís d'Àustria. -
Batalla de Wagram
fou el combat més important de la Guerra de la Cinquena Coalició. Fou lliurada els dies 5 i 6 de juliol de 1809, a la plana de Marchfeld, a la riba nord del Danubi, prop de Wagram. -
Batalla de Znaim
Va tenir lloc el 10 i 11 de juliol de 1809 entre les tropes austríaques de l'arxiduc Carles i un exèrcit francès comandat pel general Marmont a Znaim -
Tractat de Schönbrunn
Va ser signada entre França i l'Imperi Austríac el 14 d'octubre de 1809, posant fi a la guerra de la Cinquena Coalició durant el període de les Guerres Napoleòniques. -
Period: to
SISENA COALICIÓ
Va ser una coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Prússia, Suècia, Àustria, i cert nombre d'estats germànics per combatre el Primer Imperi Francès de Napoleó i els seus aliats. Com a resultat d'aquesta guerra Napoleó fou derrocat i confinat a l'illa d'Elba. -
Batalla de Borodinó
Va ser el més gran i sagnant combat d'un sol dia durant la invasió francesa de Rússia i de totes les guerres napoleòniques. -
Batalla de Bautzen
Fou una batalla entre forces franceses i un exèrcit combinat rus i prussià els dies 20 i 21 de maig de 1813, dins la guerra de la Sisena Coalició, un dels conflictes de les guerres napoleòniques. -
Batalla de Dresde
La batalla de Dresden va ser un important compromís de les guerres napoleòniques. La batalla va tenir lloc al voltant de la ciutat de Dresden, a l'actual Alemanya. Amb la recent incorporació d'Àustria, la Sisena Coalició es va sentir animada en la seva intenció d'expulsar els francesos de l'Europa central. -
Batalla de Leipzig
Es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment. -
Tractat de Valençay
Fou l'acord signat a la localitat francesa de Valençay l'11 de desembre de 1813, que posà fi a la Guerra del Francès. -
Batalla de Victòria
Les topes aliades, encapçalades pel britànic Wellington, que va vèncer l'exèrcit francès i la que batalla que es considera la retirada definitiva de la Península. -
Tractat de Chaumont
Van ser una sèrie d'acords signats per separat entre l'Imperi austríac, el Regne de Prussia, l'Imperi rus i el Regne Unit, signats l'1 Març de 1814, tot i que la signatura real va tenir lloc entre el 9 i el 19 de Març. El tractat tenia la intenció de dibuixar els poders de la Sisena Coalició cap a una aliança més propera en el cas que França refusés els acords de pau oferts recentment. -
Primer Tractat de París
Va ser signat el 30 de maig de 1814 per la qual acabava la guerra entre França i la Sisena Coalició formada pel Regne Unit, Rússia, Espanya, Àustria, Suècia, Portugal i Prússia. -
Period: to
SETENA COALICIÓ
La Setena Coalició va ser una aliança militar de les potències europees contra l'Emperador Napoleó I. -
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una decisiva batalla entre les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes comandades per Wellington que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a una planura propera a Waterloo -
Segon Tractat de París
Es va signar el 20 de novembre de 1815 després de la derrota i segona abdicació de Napoleó Bonaparte. Al febrer, Napoleó havia escapat del seu exili a Elba; va entrar a París el 20 de març, començant 'Cent Dies' del seu nou regnat.