-
Period: 2000 BCE to 1400 BCE
illa de Creta
Es va desenvolupar a l’illa de Creta, la civilització minoica. Els minoics van aprofitar la bona situació geogràfica de la seva illa per dur a terme una gran activitat comercial amb el Pròxim Orient i la Mediterrània central. Les seves ciutats es caracteritzaven pel fet de tenir grans palaus decorats amb riques pintures murals. -
1400 BCE
civilització micènica
Creta va ser conquerida per una altra civilització: la civilització micènica, que tenia el centre principal a Micenes, al Peloponès. Es distingia pel seu caràcter guerrer, per les ciutats fortificades, les tombes monumentals dels seus reis i una escriptura que ja podem considerar grega. -
Period: 1200 BCE to 900 BCE
època fosca
la civilització micènica va ser destruïda per diversos invasors exteriors que utilitzaven armes de ferro. A partir de l’any 900 aC , s’inicia a l’antiga Grècia, un període poc conegut de la seva història. Els historiadors l’han anomenat època fosca. -
Period: 800 BCE to 600 BCE
La població grega
Entre els segles VIII i VI aC, la població grega va augmentar molt, i no hi havia prou terres ni recursos alimentaris per a tots. Bona part dels camperols, en situació de pobresa, van acumular deutes amb l’aristocràcia, i existia la possibilitat de convertir-se en esclau si no es pagaven. -
Period: 700 BCE to 600 BCE
època arcaica
A l’època arcaica, les escultures representaven atletes nus i sacerdotesses. Aquestes escultures estaven fortament influïdes per l’art egipci, ja que també es caracteritzaven per la seva frontalitat i rigidesa. -
600 BCE
ibers
Els ibers van ser un conjunt de tribus de la península Ibèrica, que van habitar la seva part mediterrània a partir del segle VI aC. La cultura ibèrica s'estenia, doncs, des del sud de França fins a Andalusia. -
600 BCE
govern d'Atenes
A començaments del segle VI aC, el govern d’Atenes continuava, com a la resta de polis gregues, en mans de l’aristocràcia terratinent. Tot i això, el desenvolupament del port del Pireu va fer que molts comerciants acumulessin més riqueses que la pròpia aristocràcia governant. -
600 BCE
El pensament racional
Una de les aportacions fonamentals dels grecs a la civilització occidental va ser la filosofia i el pensament racional. Cap al segle VII aC, els primers filòsofs van abandonar les explicacions mítiques o religioses, i van començar a donar una explicació racional i lògica als fenòmens de la natura. -
599 BCE
institucions democràtiques
A començaments del segle VI aC, el govern d’Atenes continuava, com a la resta de polis gregues, en mans de l’aristocràcia terratinent. Tot i això, el desenvolupament del port del Pireu va fer que molts comerciants acumulessin més riqueses que la pròpia aristocràcia governant. -
Period: 599 BCE to 400 BCE
filòsofs
Als segles V i IV aC, diversos filòsofs, com Sòcrates, Plató i Aristòtil, van reflexionar sobre aspectes de l’existència humana, com les normes de conducta individual i col·lectiva. -
500 BCE
l'hegemonia d'Atenes
Els atenesos es van enriquir amb les aportacions econòmiques de la resta de les polis. Però aviat la superioritat d’Atenes va ser contestada per Esparta, que va liderar una aliança antiatenesa de polis, la lliga del Peloponès. -
Period: 500 BCE to 479 BCE
guerres mèdiques
els perses, poble del Pròxim Orient que havia format un gran imperi, van conquerir les polis de l’Àsia Menor, i van intentar sotmetre el territori grec peninsular. Malgrat les seves diferències i rivalitats, les polis gregues es van unir per lluitar plegades contra els invasors. Així, es van iniciar una sèrie de guerres entre grecs i perses, conegudes com a guerres mèdiques -
Period: 499 BCE to 323 BCE
Atenes
Atenes va ser una de les polis més importants de l'antiga Grècia, i durant un període de temps els atenesos van desenvolupar-hi un sistema polític molt diferent a la resta de polis i de civilitzacions conegudes. -
490 BCE
la batalla de Marató
La batalla de Marató va començar l'any 490 aC, els hoplites, van obtenir la victòria a la batalla de Marató. -
490 BCE
hoplites
A la primera guerra els soldats grecs, els hoplites, van obtenir la victòria a la batalla de Marató, mentre que deu anys més tard els perses van ser derrotats a la batalla de Salamina. La guerra va acabar amb la retirada persa i l’augment del prestigi d’Atenes, la polis grega que havia liderat la lluita contra els invasors. -
480 BCE
La batalla de Salamina
Deu anys després de la batalla de Marató, va començar una altra guerra que es deia "La batalla de Salamina" on els perses van ser derrotats. -
Period: 431 BCE to 404 BCE
la guerra del Peloponès
Per la seva banda, Atenes va mantenir el suport d’altres polis: la lliga de Delos. La rivalitat entre totes dues lligues va desembocar en un conflicte armat, la guerra del Peloponès que va acabar amb la victòria espartana i va posar fi al predomini d’Atenes. -
Period: 431 BCE to 371 BCE
l'hegemonia d'Esparta
Va començar un període on l'hegemonia d'Esparta va ser present entre el 431 aC. i el 371 aC. -
339 BCE
Macedònia
Les divisions entre les polis gregues i l’empobriment provocat pels anys d’enfrontaments militars van ser aprofitats pel rei Filip II de Macedònia, regne del nord de Grècia. Els macedonis van conquerir pràcticament totes les polis gregues -
336 BCE
Alexandre el Gran
A la seva mort, el seu fill Alexandre el Gran va crear un gran imperi que s’estengué pel Pròxim Orient, Egipte i Pèrsia. D’aquesta manera, la cultura grega es va estendre per Egipte, on es va fundar la ciutat d’Alexandria, i Orient. -
Period: 323 to 146
regnes hel·lenístics.
En morir Alexandre, l’imperi es va dividir en diferents regnes: Macedònia (que incloïa Grècia), Egipte i Síria (Pròxim Orient). Són els anomenats regnes hel·lenístics. Finalment, el 146 aC, els romans van conquerir Grècia i la van convertir en una província del seu imperi.