Grecia y Roma

By Dmytro Leonchuk
  • Period: 27 to 476

    IMPERI (27a.C.-476)

    En general, fou un període d'estabilitat gràcies a la prosperitat econòmica, el suport d'un exèrcit professional i a la creació d'una eficaç administració. Durant l'alt Imperi continuà l'expansió territorial: al nord, la frontera estarà al Rin i al Danubi, a l'oest a les illes Britàniques, al sud al Sàhara i a l'est en Mesopotàmia.
  • Period: 284 to 476

    Baix Imperi: el Domini (284-476)

    Des de finals del segle III, l'Imperi entrà en crisi per:
    - la dificultat de governar un imperi tant extens: Dioclecià, per defensar millor les fronteres, va dividir l'imperi en dos i va crear un nou sistema de govern compartit, la tetrarquia (dos emperadors per cada zona); Constantí el Gran els tornà a unificar, però l'emperador hispà Teodosi repartirà l'Imperi entre els seus dos fills (Honori, Occident, i Arcadi, Orient) i ja no tornaran a unir-se.
  • Period: 336 to 146

    ÈPOCA HEL.LENÍSTICA (336-146a.C.)

    S'inicia amb el regnat d'Alexandre el Gran (336-323a.C.), fill de Filip II, que crearà un gran Imperi amb el qual la civilització grega es va universalitzar i es fusionarà amb la dels pobles conquistats i el grec es va convertir en la llengua d'un territori molt ample.
  • Period: 500 to 336

    ÈPOCA CLÀSSICA (500-336a.C.)

    És el període més florent de Grècia. S'inicia amb les Guerres Mèdiques, en les quals els perses invadeixen la Grècia continental (perquè els grecs ajudaven als jònics, sublevats contra l'Imperi persa): una coalició de polis gregues, amb Atenes i Esparta al capdavant, derrotà als perses a Marató (general Milcíades, 490a.C), les Termòpiles (rei d'Esparta, Leònidas), Salamina (Temístocles) i Platea.
  • Period: 509 to 27

    REPÚBLICA (509- 27 a. C.)

    L'època republicana serà la més llarga i més activa ja que es van aconseguir més drets per als plebeus (tribú de la plebs, assemblees plebees...) i les institucions i es van realitzar grans conquestes (domini dels pobles del centre d'Itàlia, la Magna Grècia, Macedònia, Síria, Àsia menor, Grècia i, més endavant, la victòria sobre els cartaginesos en les dues guerres púniques que les donarà el control de una bona part de la conca mediterrània)
  • Period: 753 to 509

    MONARQUIA (753-509a.C.)

    Davant l'acossament dels etruscos i els sabins, els llatins, que habitaven a la planície del Lacio, es van asentar, cap al 753a.C., en una colina pròxima al riu Tíber, el Palatí, i la van fortificar: havia nascut Roma. Poc després, el seu domini es va estendre a les sis colines dels voltants.
  • Period: 800 to 500

    ÈPOCA ARCAICA (800-500 a.C.)

    Aquesta situació es va alleujar gràcies a les colonitzacions (750-550 a.C.) a diferents punts del Mediterrani i el mar Negre, perquè van proporcionar terres als desheretats. Les colònies eren independents de les seues respectives metròpolis, però solien mantindre relacions amistoses basades en el comerç, el culte i les tradicions comunes.
  • Period: 1100 to 800

    EDAT OBSCURA. LA CIVILITZACIÓ DÒRIA (1100-800 a.C.)

    es enormes despeses de les empreses reals (com l'expedició a Troia), la sublevació de les poblacions sotmeses als aqueus i l'arribada dels doris provocaren l'emigració d'una part dels aqueus, la creació de les polis i, en general, un empobriment cultural de Grècia.
    La polis, ciutat-estat d'escassa extensió i poca població, estava formada pel centre urbà (amb muralles, temples, àgora, acròpolis...) i pel territori que l'envoltava.
  • Period: to 1200

    CIVILITZACIÓ MICÈNICA (1600- 1200 a. C.)

    ls aqueus o micènics van desenvolupar aquesta civilització que rep el seu nom per la ciutat de Micenes, al Peloponès. Els seus reis exercien un poder despòtic i vivien en palaus sòlidament fortificats (Micenes, Atenes...) Era un poble amant de la guerra i la caça i es dedicaven activament a la pirateria i al comerç.
  • Period: to 1500

    CIVILITZACIÓ MINOICA (2600-1500 a. C.)

    Els minoics o cretenses van crear a l'illa de Creta una brillant civilització anomenada Minoica en honor del seu llegendari rei Minos. Aquesta civilització devia la seua prosperitat econòmica al comerç amb grans imperis com Egipte i a una potent armada (talasocràcia) i va construir palaus amb centenars d'habitacions al voltant de patis (d'ací vindria la llegenda del laberint i el Minotaure?) i frescos als murs, com el de Cnossos.