-
Period: to
Carles IV
Fou príncep d'Astúries i Rei d'Espanya després de la mort del seu pare Carles III d'Espanya. -
Reunió Estats Generals. Presa de la Bastilla (14-07-1789)
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789.
La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa.«Fortalesa del secret, i lloc sense justícia, la Bastilla va ser la primera fita de la Revolució». El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
Period: to
Monarquia Constitucional
Monarquia constitucional, per oposició a la monarquia absoluta, és una forma de govern, en el qual hi ha separació de poders, on el monarca ostenta el poder executiu nomenant el govern, mentre que el poder legislatiu, l'exerceix una assemblea o parlament, habitualment electe pels ciutadans. -
Primera Constitució Francesa
La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Lluís XVI el 16. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Period: to
República Democràtica
La Primera República Francesa, oficialment la República francesa fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI posat sota arrest.
La República va durar fins que, el 1804, Napoleó va proclamar-se emperador, cosa que donà origen al Primer Imperi (1804-1814)
Monarquia constitucional (1789-1792)
Republica democratica (1792-1794)
Republica conservadora (1794-1799) -
Period: to
República Conservadora
Devant la negació de vot individual, es reuneix el tercer estat a la sala de la pilota i son una Assamblea Nacional juren no abandonar el lloc fins tenir una Constitució que garantís llibertat i igualtat.LA fan per reconèixer el poder del poble i qüestionar el del rei que vol reprimir l'assemblea nacional El poble assalta LA BASTILLA1789 Arriba al camp i produeix la gran por, els camperols es rebel·len contra els senyors R.TRIOMFA la monarquia perd el control i nobles abandonen França -
Cop d’Estat de Napoleó
Al 1799 Napoleó realitza un Cop d’Estat i pren el poder per la força i va formar el nomenament de tres Cònsols -
Cop d’Estat. Consolat
Els motius de Bonaparte estan més en les seves derrotes militars que en les victòries.Napoleó Bonaparte te el comandant en cap de l'exèrcit pel manteniment de l'ordre a París i en les assemblees. pretext del perill jacobí. des de 1789, les assemblees es troben sempre sota l'amenaça de la població parisenca. Desplaçant les assemblees, s'assegura que el poble de París no pot intervenir. La ciutat de París està tancada sota el control de la policia, l'entrada o sortida estarà prohibida. -
Napoleó Emperador
Fou general de l'exèrcit durant la Revolució francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i emperador dels francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi francès, -
Tractat de Fontainebleau (França-Espanya)
El Tractat de Fontainebleau fou un acord secret signat el 27 d'octubre de 1807 entre el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès per a repartir-se Portugal. -
Josep I Bonaparte rei d’Espanya.
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas, fou rei de Nàpols i rei d'Espanya, però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès. -
Period: to
Guerra de la Independència contra Napoleó
La Guerra del Francès fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. -
Corts de Cadis
Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis fins a 1814 durant la Guerra del Francès. -
Primera Constitució liberal espanyola (la Pepa)
La Constitució de 1812 o Constitució de Cadis (oficialment: Constitució política de la Monarquia espanyola) fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. -
Màxima expansió imperi napoleònic
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França. -
Napoleó abdica. Exili
El 1814 Napoleó Bonaparte és obligat a abdicar i exiliar-se a l'illa d'Elba per la signatura del Tractat de Fontainebleau. L'estada de Napoleó Bonaparte a l'illa d'Elba va durar des del 4 de maig de 1814 fins al 26 de febrer de 1815.S'allargà durant deu mesos del seu regnat, en els quals transformà política i militarment l'illa abans del seu retorn per iniciar el Govern dels cent dies. Durant deu mesos Napoleó fou sobirà d'Elba. -
Period: to
Ferran VII
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833). -
Period: to
Congrés de Viena. Santa Aliança. Nou Mapa d’Europa
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa. Va tenir lloc a Viena, de l'1 d'octubre de 1814 al 9 de juny de 1815.
El seu propòsit era redibuixar el mapa polític del continent després de la derrota napoleònica francesa de la primavera prèvia, i intentar controlar i eliminar les revolucions liberals que es pogueren produir mitjançant l'establiment de tot un seguit de monarquies absolutes arreu d'Europa. -
Period: to
Restauració Absolutisme (Ferran VII)
La Restauració absolutista a Espanya és el període de la història d'Espanya que s'estén entre els anys 1814 i 1833, en el curs del qual es restableix a Espanya la Monarquia Absoluta Borbònica. Després de la Guerra del Francès, les Corts es reuneixen a Madrid l'octubre de 1813. -
Revolució a Espanya, Estats Italians, Portugal i Hispanoamèrica.
L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història. L'Imperi Espanyol va ser un dels primers imperis globals —un imperi que abastava possessions a tots els continents—, a diferència dels imperis de l'edat antiga i medievals. -
Period: to
Revolució Liberal. Trienni Democràtic
Revolució de 1820 o Cicle revolucionari de 1820 foren un conjunt de processos revolucionaris que van tenir lloc a Europa al voltant de 1820. Va ser la primera de les anomenades onades o cicles revolucionaris que van sacsejar Europa amb posterioritat a les Guerres Napoleòniques i que es van repetir successivament en les de 1830 i les de 1848. -
Period: to
Revolució a Grècia. Independència de l’Imperi Otomà
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega, va ocórrer entre el 1821 i el 1832. Els grecs van rebre l'ajuda de diverses nacions europees, i els otomans van ser assistits per Tunísia i Egipte. Grècia va aconseguir-ne la independència i aquest dia (25 de març) se celebra com a festa nacional. -
Enviament exèrcit Santa Aliança (Cent mil fills de Sant Lluís)
Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda de Ferran VII perquè fos restaurat com a monarca absolut. L'exèrcit va travessar la frontera espanyola i va recórrer tot el país perseguint el govern liberal refugiat a Cadis. Això significa el final del Trienni Liberal i va començar el darrer període del regnat de Ferran VII -
Revolució a França (Lluís Felip d’Orleans rei). Revolució a Polònia (fracassa contra l’Imperi Rus). Revolució Estats alemanys, italians i suïssos.
L'Imperi Rus (Российская империя (rus), transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917. Va ser un dels imperis més extensos del planeta després de l'Imperi Britànic i l'Imperi Mongol. -
Period: to
Revolució Bèlgica (s’independitza del Regne Països Baixos)
La Revolució belga contra el rei Guillem I dels Països Baixos va començar el 25 d'agost de 1830 després d'una òpera de Daniel-François Esprit Auber, La Muette de Portici, al teatre de La Monnaie de Brussel·les. -
Period: to
Regències Maria Cristina i Espartero
A la mort de Ferran VII, en ser menor d'edat la seva filla Isabel II, comença un període de deu anys de Regència, exercida primer per la seva mare Maria Cristina entre 1833 i 1840. El 1840 va haver de lliurar la regència al general Espartero, heroi de la guerra carlina, que va instaurar un govern progressista de tendències dictatorials (1840-1843).
El regnat de Ferran VII va estar caracteritzat per la lluita entre liberalisme i absolutisme, predominant el monarquisme absolutista. -
Period: to
Instauració Règim liberal
La construcció de l'estat liberal a Espanya va començar a partir de la mort, el 1833, de Ferran VII, monarca absolutista. Aquest arribarà fins a la Revolució de 1868. Complex i imperfecte procés de modernització de les estructures socials i de la transformació de l'Estat espanyol en un sentit liberal i constitucionalista. Les condicions institucionals pròpies d'una economia de mercat moderna van quedar finalment establertes, superant-se, doncs, la societat d'Antic Règim. -
Period: to
Isabel II
El regnat d'Isabel II d'Espanya és el període de la història d'Espanya en que l'estat es constitueix com una monarquia constitucional després de la mort de Ferran VII de Castella el 1833 i la promulgació de la Constitució espanyola de 1837. Acabada la Guerra del Francès (1808-1814) el retorn al tron de Ferran VII de Castella suposà la derogació de la Constitució Espanyola de 1812 elaborada a les Corts de Càdis i la restitució de la monarquia absoluta borbònica. -
Revolució a França (Napoleó III), estats italians, alemanys i austríacs
Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees. Caracteritzades pel fervor revolucionari francès i per importants innovacions militars, aquestes guerres revolucionàries van dur al domini dels Països Baixos, Itàlia i Renània per França. A causa de la pràctica de la lleva forçosa, a les guerres de la França revolucionària, hi va participar un gran nombre de soldats. -
Period: to
Sexenni Democràtic
El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península. -
Unificacions i creació d’Itàlia i Alemanya
El territori d'Itàlia esta dividida en estats independents, la unificació sembla difícl. L’any 1859 Cavour, cap del govern piamontès inicia una guerra amb Àustria i aconsegueix Llombardia. Alemanya va ser molt semblant. El territori que ocupa l’actual Alemanya dividit en nombrosos petits estats (36) i patien la gran rivalitat entre les dues potències: Àutria i Prúsia encapçela el procés d’unificació i es crea la unió duanera fent fora a Àustria -
Romanticisme, Realisme i Modernisme
ROMANTICISME (primera meitat s.XIX) Llibertat individualisme i defensa de sentiments. Escu:: moviment i sentiments, i expressió als rostres. FRANÇOIS RUDE Pint: Exaltació de l’individu, moviment i dinamisme,lluminositat.Defensa nacionalisme. E.DELACROIX
REALISME (segona s.XIX) Realitat de l'època Pint: plasmen vida quotidiana G.COURBET
MODERNISME (finals s.XIX)art de la burgesia. Arqui: Línia corba i formes semblants a la natura GAUDÍ Pint: finalitat decorativa i la dona tema recurrent.G.KLIMT