-
Period: to
la monarquia parlamentària
-
Els Estats Generals
Els Estats Generals de França de l'antic règim van ser una important institució representativa del regne, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament. -
Assamblea Nacional
Els motius de la reunió dels estaments va ser que França travessava una crisi econòmica molt gran, els ingressos que obtenia la monarquia eren dels impostos dels camperols i burgesos, i aquests que eren els del tercer estament estaven molestos i cansats de tals injustícies. Pel que van decidir reformar i reconstruir el sistema estamental. Ells volien participar del govern i treure-li els privilegis als nobles i l'alt clergat. -
la Gran Por
revolta camperola molt violenta, anomenada la “Gran Por” -
presa de la bastilla
Els representants del Tercer Estat en els Estats Generals es van rebel·lar contra l’Antic Règim esdevenint Assemblea Nacional, la ciutat de París s’unís i el poble, exaltat, assaltés la Bastilla, la presó que simbolitzava el vell sistema. -
el jurament del joc de la pilota
compromís d'unió pres a la sala del Joc de pilota (Jeu de paume), a Versalles, pels 577 diputats del tercer estat als Estats Generals, van jurar de no separar-se fins a l'aprovació d'una Constitució. Malgrat la manca de valor jurídic d'aquest jurament, el seu impacte simbòlic va ser molt fort. -
declaració dels drets de l'home
Text votat per l’Assemblea Constituent francesa. La seva redacció recollia la influència de la declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica (1776) i del pensament dels filòsofs il·lustrats del segle XVIII. -
fugida de Varennes
Lluís XVI i la família reial intentaren fugir, disfressats d'aristòcrates russos. El seu propòsit era arribar al poble fortificat de Montmédy al nord-est de França, un baluard monàrquic des del qual el rei esperava dirigir una contrarevolució; tanmateix, en arribar a Varennes, Lluís XVI i la seva família foren reconeguts, arrestats i obligats a tornar cap a París. -
Constitució francesa de 1791
fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent i acceptada per Lluís XVI el 16. Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
trasllat del Rei a les Tulleries de París
els revolucionaris van assaltar el palau, obligant el monarca a refugiar-se a l'Assemblea Legislativa, on seria empresonat mentre es convocaven eleccions per a la formació d'un nou règim. -
'aixecament del 10 d'agost del 1792.
va ser una insurrecció, durant la Revolució francesa, que va posar fi a la monarquia de Lluís XVI, per la qual cosa també és coneguda com la «segona revolució». El fet principal va ser l'assalt del palau de la Tulleries pels insurgents, membres de les seccions parisenques i dels sans-culottes de París, juntament amb les tropes «federades». -
Period: to
república democràtica
-
Execució de Lluis XVI
fou realitzada a la plaça de la Revolució. La Convenció Nacional havia sentenciat a mort el rei el 17 de gener en una votació gairebé unànime -
Period: to
el terror
període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina. -
Consolat Francés
s'estructurava segons la constitució de l'any VIII. Estava format per tres cambres, el Consell d'Estat, que projectava lleis; el Tribunal, que les discutia; i l'Assemblea Legislativa, que les votava. Es mantenia el sufragi popular, tot i que mutilat en llistes de notables. Els cònsols ostentaven el poder executiu. -
caiguda de Robersiperre
va ser acusat de «tirania» i detingut per ordre de la Convenció juntament amb els seus aliats Louis Saint-Just i Georges Couthon, Philippe François Joseph Li Bas i el seu germà menor Augustin Robespierre. A l'haver estat declarats hors la loi («fora de la llei») van ser guillotinats sense judici aquella mateixa tarda, -
Fris Cronològic sobre la Revolució Francesa
