-
753 BCE
Fundacio Roma
Segons la llegenda llatina, Romulus va fundar la ciutat de Roma a l'emplaçament del Mont Palatí sobre el Tíber el 21 d'abril del 753/754 aC. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia (753 - 509 aC)
Monarquia Romana va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació. D'acord amb la llegenda romana, la ciutat es va fundar el 753 aC per Ròmul i Rem. El regne va acabar amb l'expulsió de Tarquí el Superb el 510 aC i l'establiment de la República de Roma. -
509 BCE
Expulsió dels etruscos de Roma
-
Period: 509 BCE to 27 BCE
República (509 - 27 aC)
República Romana va ser el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república. Aquest període va començar amb l'expulsió de l'últim monarca el 510 aC, Tarquini, i va acabar amb la subversió, per mitjà de guerres civils, i la instauració de l'Imperi Romà. La data precisa de la fi de la República és la designació de Juli Cèsar com a dictador vitalici (44 aC), la data en què el Senat Romà va atorgar a Octavi el títol d'August (16 de gener de 27 aC). -
264 BCE
Inici Primera guerra púnica 264 aC
La primera guerra púnica (264-241 a. C.) va ser la primera de tres guerres lliurades entre Cartago i Roma, les dues principals potències de la Mediterrània occidental a principis del segle III a. C. La guerra va durar 23 anys, per la qual cosa es va convertir en el conflicte continu més llarg i la guerra naval més gran de l'antiguitat disputada per les dues potències que van lluitar per la supremacia. -
175 BCE
Conquesta de la península Itàlica 275 aC
Els romans van emprendre una nova ofensiva el 278 AC i van derrotar els epirotes a Benevento. Pirro va abandonar el sud d'Itàlia i Roma va prosseguir el seu avenç fins a conquerir Tàrent (272 AC). Tot el centre i sud de la Península Itàlica va passar a control romà. -
146 BCE
Final Tercera guerra púnica 146 aC
La tercera guerra púnica va ser el darrer enfrontament militar entre la República romana i els romanents de l'Estat púnic liderats per Cartago entre els anys 149 i 146 a. C. El nom púnic prové de la denominació que donaven els romans als cartaginesos: Punici o Poenici. -
27 BCE
Octavi August es proclama emperador 27 aC
Augusto (en llatí: Augustus; Roma, 23 de setembre de 63 aC-Nola, 19 d'agost de 14 dC) va ser el primer emperador romà. Governà des de l'any 27 a. C. fins a la seva mort al 14 d. C. després d'un prolongat regnat de quatre dècades. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi (27a - 476 dC)
Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut. El càrrec d'emperador històricament ha sigut generalment hereditari.
El terme modern prové del llatí imperium gràcies a l'Imperi Romà, fundat el 31 aC. Tanmateix, el concepte polític efectiu del que és un imperi va néixer alguns milers d'anys abans que els romans. Probablement el primer exemple fos l'imperi accadi. -
117
Màxima expansió de l’Imperi 117 dC
Imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble. Els governants de diversos estats successors dels imperis d'Occident o d'Orient van utilitzar títols adoptats de l'Imperi Romà fins a l'època moderna. -
313
Edicte de Milà 313 dC
Els emperadors Licini i Constantí en reunions tingudes a Milà el febrer del 313 estableixen que “a tots els súbdits, inclosos expressament els cristians, se'ls autoritza a seguir lliurement la religió que millor els semblés”. Se superava el decret amb què Galeri uns anys abans tolerava els cristians. -
476
Fi de l’Imperi romà d’Occident 476 dC
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre. El seu predecessor, Juli Nepot, es mantingué com a emperador de iure fins al seu assassinat el 480 amb el suport de l'Imperi Romà d'Orient.