-
753 BCE
FUNDACIÓ ROMA
La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del segle viii aC. Les investigacions històriques i arqueològiques recents renoven la representació de l'origen de la Ciutat i posen sovint en evidencia el relat tradicional que els autors antics han deixat. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
MONARQUIA (753aC-509aC)
La data de la fundació de Roma a l'any 753 aC. és la més acceptada, qualsevol que fos en aquesta època la seva denominació i estigués organitzada en forma de ciutat o fos un conjunt de llogarets. -
509 BCE
Expulsió dels etruscos de Roma
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del segle x aC al segle i aC al país conegut amb el nom d'Etrúria. L'assentament d'aquest poble és similar al dels altres pobles de la Itàlia antiga, com els romans, els llatins, els sabins, i els vènets. La qüestió dels orígens del poble etrusc ha estat durant molt de temps un tema d'interès i debat entre els historiadors. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
REPÚBLICA (509aC-27aC)
-
275 BCE
Conquesta de la península Itàlica
Els romans van emprendre una nova ofensiva el 278 AC i van derrotar els epirotes a Benevento. Pirro va abandonar el sud d'Itàlia i Roma va prosseguir el seu avenç fins a conquerir Tàrent (272 AC). Tot el centre i sud de la Península Itàlica va passar a control romà. -
264 BCE
Inici Primera guerra púnica
La primera guerra púnica (264-241 a. C.) va ser la primera de tres guerres lliurades entre Cartago i Roma, les dues principals potències de la Mediterrània occidental a principis del segle III a. -
146 BCE
Final Tercera guerra púnica
La tercera guerra púnica va ser el darrer enfrontament militar entre la República romana i els romanents de l'Estat púnic liderats per Cartago entre els anys 149 i 146 aC. C. El nom púnic prové de la denominació que donaven els romans als cartaginesos: Punici o Poenici.6 -
27 BCE
Octavi August es proclama emperador
Nascut sota el nom de Cayo Octavio (Gaius Octavius), va ser adoptat pel seu oncle avi Juli Cèsar en el seu testament de l'any 44 a. C. El 27 a. C. el Senat va concedir a Octavio usar el cognomen de «Augusto», i per tant es va convertir en Emperador Cèsar Augusto (Imperator Caesar Augustus). -
Period: 27 BCE to 476
IMPERI (27aC-476dC)
-
117
Màxima expansió de l’Imperi
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία [τῶν] Ῥωμαίων, Vassilia [ton] Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle i. L'últim emperador de la part occidental de l'imperi va ser deposat el 480. La part oriental va anar perdent territori, però va subsistir fins al 1453, quan els otomans van prendre Constantinoble. -
313
Edicte de Milà
L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que confirmaren l'edicte de tolerància de Sàrdica i precisaren els seus termes. L'edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del 313. -
476
Fi de l’Imperi romà d’Occident
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre.