-
753 BCE
FUNDACIÓ ROMA
La fundació de Roma va tenir lloc l'any 753 aC, quan algunes tribus llatines es van instal·lar al peu de set turons propers a la desembocadura del riu Tíber. Aquesta posició geogràfica facilitava la seva defensa, gràcies a la protecció del riu i dels turons i també facilitava el comerç fluvial i terrestre, perquè es trobava en un encreuament de les rutes comercials que unien els territoris del nord i del sud de la Península. -
Period: 753 BCE to 509 BCE
MONARQUIA (753 aC - 509 aC)
La monarquia és la forma de govern en què el poder està centrat en el rei. Consisteix en la presència d'un monarca amb poder absolut.
No obstant això, en alguns assumptes era aconsellat per un Senat (estava format per un reduït grup de famílies riques i poderoses els patricis que es consideraven descendents dels fundadors de Roma), la resta de la població els plebeus no tenien drets polítics, encara que pagaven impostos i formaven part de l'exèrcit. -
509 BCE
EXPULSIÓ DELS ETRUSCOS DE ROMA
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del segle x aC al segle I aC.
Roma es va convertir en una ciutat pròspera i poderosa i va créixer en extensió i nombre d'habitants.
Amb el temps, el descontentament davant la dominació etrusca va augmentar i, com a conseqüència, l'any 509 aC es va produir una gran revolta popular. Aquesta revolta va provocar l'expulsió de l'últim rei etrusc Tarquini «el Superb», va acabar amb la monarquia. -
Period: 509 BCE to 27 BCE
REPÚBLICA (509 - 27 aC)
La república va ser la forma de govern en què el cap d’estat té caràcter electiu i no hereditari.
LES TRES INSTITUCIONS MÉS IMPORTANTS PER LA REPÚBLICA VAN SER:
- Les assemblees populars o comicis: estaven formades pel conjunt dels ciutadans.
- Els magistrats. Exercien el govern i cada un s'ocupava d'un assumpte durant un any.- El Senat. Assessorava i controlava els magistrats, però, a la pràctica, aprovava totes les decisions importants.
-
275 BCE
CONQUESTA DE LA PENÍNSULA ITÀLICA
Durant la República, Roma va assolir una gran expansió territorial.
Va passar de ser una petita ciutat/ Estat llatina a governar tota la península Itàlica, ja que van vèncer els gals, els llatins i els grecs del sud (segles IV i III aC). Sotmetent i federant als altres pobles itàlics i unificant tots els seus territoris peninsulars sota el nom d'Itàlia, la qual, a partir d'aquest moment, es va tornar el territori metropolità de la mateixa Roma. -
264 BCE
INICI PRIMERA GUERRA PÚNICA
La Primera Guerra Púnica va tenir lloc a Sicília i en el nord d'Àfrica, entre Cartago i Roma, les dues principals potències de la Mediterrània occidental a principis del segle III aC. La guerra va durar 23 anys, per la qual cosa es va convertir en el conflicte continu més llarg i la guerra naval més gran de l'antiguitat disputada per les dues potències que van lluitar per la supremacia. Després d'immenses pèrdues materials i humanes a tots dos bàndols, els cartaginesos van perdre la guerra. -
146 BCE
FINAL TERCERA GUERRA PÚNICA
La tercera guerra púnica va ser el darrer enfrontament militar entre la República romana i els romanents de l'Estat púnic liderats per Cartago entre els anys 149 i 146 aC.
Aquesta guerra va ser molt més curta que les dues anteriors i va consistir principalment al setge romà a la ciutat de Cartago, portant finalment a la destrucció total de la mateixa i la mort o esclavitud de tots els seus habitants.
Va acabar així l'existència de Cartago com a nació independent. -
27 BCE
OCTAVI AUGUST ES PROCLAMA EMPERADOR
Octavi August, va ser un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Va adoptar els títols d'august o venerable, que al·ludeix a la superioritat personal de l'emperador; príncep o primer entre iguals, la qual cosa implicava tenir el poder polític; emperador o comandant, pel qual tenia el poder militar, i pontífex màxim o sacerdot principal, és a dir, cap religiós de l'Estat. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi (27a - 476 dC)
L'Imperi Romà va ser una etapa de la civilització romana en l'antiguitat clàssica caracteritzada per una forma de govern autocràtic.
Els emperadors, des d'Octavi August, van concentrar en la seva persona els poders polític, militar, legislatiu i religiós. El Senat i la majoria de les institucions republicanes es van mantenir, però estaven controlats per l'emperador. Per millorar la seva administració, l'imperi es va dividir en províncies, que pagaven impostos a Roma. -
117
MÀXIMA EXPANSIÓ DE L'IMPERI
L'Imperi Romà va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. Les conquestes van continuar en el temps de l'emperador Trajà (98-177 dC), el territori dominat per Roma va assolir la seva màxima extensió gràcies a la consolidació de les legions.
- L'expansió territorial va continuar en època imperial, fins a assolir la seva màxima extensió a la mort de Trajà (117 dC). -
313
EDICTE DE MILÀ
Al començament del segle IV, els cristians van ser altra vegada terriblement perseguits. L'emperador Dioclecià, juntament amb Galeri, va escometre l'any 303 el que es coneix com la “gran persecució”, en un intent de restaurar la unitat estatal, amenaçada al seu entendre per l'incessant creixement del cristianisme. -
476
FI DE L'IMPERI ROMÀ D'OCCIDENT
Per millorar el govern i facilitar-ne la defensa, l'any 395 dC, l'emperador Teodosi I va dividir l'imperi i el va repartir entre els seus fills barons: Honori va rebre Occident, amb capital a Roma, i Arcadi Orient, amb capital a Constantinoble. Des d'aleshores, cada part de l'Imperi va seguir destins diferents.
Aquesta mesura no va evitar l'entrada dels germànics al territori romà ni el posterior destronament de l'últim emperador romà d'Occident Ròmul August l'any 476.