-
L'Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)
Els Estats Generals de França es van reunir a Versalles el 5 de maig de 1789 i es van originar les disputes respecte al tema de les votacions, els membres del Tercer Estat van haver de verificar les seves pròpies credencials. -
Presa de la Bastilla
L'11 de juliol de 1789, el rei Lluís XVI, actuant sota la influència dels nobles conservadors igual que la del seu germà, el comte D'Artois, va acomiadar el ministre Necker i va ordenar la reconstrucció del Ministeri de Finances. Gran part del poble de París va interpretar aquesta mesura com un autocop de la reialesa, i es va llançar al carrer en oberta rebel·lió. Alguns dels militars es van mantenir neutrals, però altres es van unir al poble. -
La Gran Por i l'abolició del feudalisme
La Revolució es va anar estenent per ciutats i pobles, i es van crear nous ajuntaments que no reconeixien cap altra autoritat que l'Assemblea Nacional Constituent. La insurrecció motivada pel descontentament popular va continuar estenent-se per tot França. A les àrees rurals, per protestar contra els privilegis senyorials, es van dur a terme actes de crema de títols sobre servituds, drets feudals i propietat de terres, i diversos castells i palaus van ser atacats. -
Camí a la constitució
L'Assemblea Nacional Constituent no només era un òrgan legislatiu, sinó l'encarregada de redactar una nova constitució. Els nobles, per la seva banda, afavorien un Senat compost per membres de la noblesa elegits pels mateixos nobles. Va prevaler, però, la tesi liberal que l'Assemblea tindria una sola Cambra, quedant el rei només amb el poder de veto, podent posposar l'execució d'una llei, però no la seva total eliminació. -
L'Assemblea Legislativa i la caiguda de la monarquia (1791-1792)
Sota la Constitució del 1791, França funcionaria com una monarquia constitucional. El rei havia de compartir el seu poder amb l'Assemblea, però encara mantenia el poder de veto i la potestat d'escollir els seus ministres. L'Assemblea Legislativa es va reunir per primera vegada l'1 d'octubre del 1791. La componien 264 diputats situats a la dreta: feuillants (dirigits per Barnave, Duport i Lameth), i girondins, portaveus republicans de la gran burgesia. -
La «segona Revolució»: Primera República francesa
El 10 d'agost del 1792, les masses van assaltar el palau de les Tulleries, i l'Assemblea Legislativa va suspendre les funcions constitucionals del rei. L?Assemblea va acabar convocant eleccions amb l?objectiu de configurar (per sufragi universal) un nou parlament que rebria el nom de Convenció. Augmentava la tensió política i social a França, així com l'amenaça militar de les potències europees. -
El regnat del Terror
El mateix dia en què es reunia la Convenció (20 de setembre de 1792), totes les tropes franceses (formades per botiguers, artesans i camperols de tot França) van derrotar per primera vegada un exèrcit prussià a Valmy, la qual cosa assenyalava l'inici de les anomenades guerres revolucionàries franceses. -
Napoleó i la presa del poder
La nova Constitució va trobar l?oposició de grups monàrquics i jacobins. Hi va haver diferents revoltes que van ser reprimides per l'exèrcit, la qual cosa va motivar que el general Napoleó Bonaparte, retornat de la seva campanya a Egipte, donés el 9 de novembre de 1799 un cop d'Estat (18 de Brumari), instal·lant el Consolat.