-
Estats Generals.
Era l’assemblea dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat) i de les províncies convocades pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn. Els electors formulaven unes peticions que lliuraven a llurs representants, però l'assemblea no prenia decisions. Foren reunits el 1789 per Lluís XVI, amb més membres del tercer estat que els dels altres dos estaments junts. Reunits a Versailles, el tercer estat refusà el vot per estaments i exigí el vot individual. -
Assemblea Nacional Constituent.
En separar-se dels Estats Generals els representants del Tercer Estat i alguns dels representants dels altres dos, es constituí l'Assemblea Nacional que transformà França en una monarquia constitucional, amb sobirania nacional, divisió de poders i sufragi censatari. Se suprimiren tots els vestigis del sistema feudal i es promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Paral·lelament es produí una revolta popular. L'Assemblea aprovà la primera constitució de la revolució el 1791. -
La Presa de la Bastilla.
La fortalesa encarregada de servir com a presó i protegir el costat occidental de París (la Bastilla) va ser assaltada pel poble. Aquest esdeveniment va tenir lloc davant la possibilitat que l'Assemblea Nacional fos dissolta per decisió de la monarquia. Va ser amb la presa de la Bastilla que la Revolució Francesa va iniciar-se formalment. Aquest assalt va ser en gran manera un acte simbòlic contra la monarquia, ja que la Bastilla era considerada una icona fonamental de la sobirania del rei. -
Assalt al Palau de Versailles.
Va tenir com a protagonistes a les dones parisenques, per la qual cosa va acabar sent conegut com la “Marxa de les Dones”. Va ser un motí iniciat als mercats de París. Aquell matí del 5 d'octubre, les dones parisenques van protestar per la pujada dels preus del pà que, a més, escassejava cada vegada més. Sabent les dones que el rei i els diputats de l'Assemblea Nacional Constituent s'havien allunyat de París per allotjar-se en la tranquil·litat del Palau reial, van anar a Versailles. -
Assemblea Legislativa.
L'Assemblea Constituent es va dissoldre, donant pas a l'Assemblea Legislativa, que havia de formular lleis per desenvolupar els principis establerts en la Constitució de 1791. Dins del nou sistema de govern, el poder legislatiu ho exercia aquesta, composta per una sóla càmera, 263 diputats cistercenques, defensors de la Monarquia constitucional, i 136 d'esquerra (dividits en jacobins i girondins) partidaris de la revolució i la república. Al centre quedaven 300 diputats de tots dos extrems. -
Period: to
Convenció Nacional (Proclamació de la Primera República Francesa).
En aquest període es proclama la Primera República Francesa, l’assemblea constituent és qui governa França. Successora de l'Assemblea Legislativa, però aquesta amb 749 diputats, s’encarreguen de redactar una nova constitució. També van obrir un judici contra Lluis XVI, en el qual els girondis i els muntanyencs eren les parts predominants i es barallaven per aconseguir diputats independents. Finalment, la convenció es va dissoldre a causa de que es va optar per una nova constitució. -
Assalt al Palau de les Tuileries.
Lluís XVI contribueix granment a la declaració de la guerra exterior, amb l'esperança que amb l'ajuda dels exèrcits europeus es podria restablir l'ordre previ a la Revolució. Poc després de la declaració de guerra a Àustria es dona a conèixer el Manifest de Brunswick, que posava en evidència la vinculació del monarca amb l'enemic exterior, la qual cosa va provocar la ira de les masses que van assaltar el 10 d'agost el Palau de les Tuileries, i van detenir a la família reial. -
Period: to
Tribunal Revolucionari de París.
Era una organisme judicial el qual jutjava els contrarevolucionaris i els qui atemptaven contra la seguretat pública. Va ser un instrument principal del Terror (període en el que els jacobins governaven a través d’un règim dictatorial) ja que aquesta tribuna executava els culpables en un termini de 24 hores. Utilitzava procediments sumaríssims. Va ser el responsable de moltes condenes de moet en la revolució. -
Period: to
La Guerra Gran.
Espanya va carregar-se de raons per declarar la guerra a la República francesa naixent de la Revolució, just després de la execució de Lluís XVI, rei de França. Així, el 7 de març de 1793, la Convenció declarava la guerra a Espanya. Va ser la Guerra Gran, en la qual Espanya formaria part de la coalició per a preservar l’absolutisme i les institucions de l’Antic Règim. -
Execució de Lluís XVI.
La seva resistència pasiva li va fer perdre poder popular. Tot i que jura la constitució no presta suport a l’obra revolucionaria. Al 1791 intentà una fogida, però l’enxampan i el fan presoner mentre la Convenció el sotmet a un judici. Finalment, el consideren traidor a la Revolució al país i el condemnaren a la guillotina el 21 de gener. -
Execució de Maria Antonieta.
Va ser la reina de França, dona del rei Lluís XVI. Era la principal instigadora de la política de resistència de primer, i de provocació, després, que portà a la caiguda i al procés de Lluís XVI. Tot i que hi han molts mites sobre ella, provocats per la població de l’epoca, la majoria de ells son fals. Per culpa dels mites que es divulgaven, va ser un detonant de la revolució, encara que no va fer res. Finalment va ser executada el 10 d’octubre, nou mesos després de la mort del seu marit. -
Period: to
Directori (Constitució de 1795).
Règim de l'estat francès establert per la Constitució de l'any III (setembre del 1795). Donà nom al període d'història Francès entre el 26 d'octubre de 1795 (4 de brumari de l'any IV) i el 9 de novembre de 1799 (18 de brumari de l'any VIII) i creà una república dirigida per la burgesia de negocis. Instituí dos consells legislatius, els Cinc-cents i els Ancians. El directori fou consituit per els Ancians i els Cinc-cents. El poder legislatiu i executiu eren renovats anualment. -
Period: to
Consolat de França.
Després del cop d’Estat de 18 de Brumari de l’any VII (novembre de 1799), Napoleó Bonaparte va fer-se amb el poder a França. D’aquesta manera, després de deposar el govern del Directori, Napoleó va emprendre una sèrie de reformes institucionals que van instaurar el Consolat, un règim personalista basat en l’enorme capacitat política de la seva figura i que tenia per objectiu refermar les conquestes de la Revolució. -
Cop d’estat del dibuix de brumari de Napoleó.
Napoleó Bonaparte imposà una dictadura militar a França. Mitjançant un cop d'Estat, es va constituir el Consolat, i Napoleó es va convertir en primer cònsol. El 1804 es va fer proclamar emperador. Tindria el lloc de cap de l'exèrcit pel manteniment de l'ordre a París i en les assemblees. Finalment, va acabar esdevenint cap d’estat del seu Imperi. -
Period: to
Guerres napoleòniques.
Són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès. Varen ser 2 guerres; La Primera Coalició (1792-1797) de l'Arxiducat d'Àustria, Prússia, el Regne Unit, Espanya i el Piemont (Itàlia) contra la Primera República Frances; La Segona Coalició (1798-1801) de Rússia, el Regne de la Gran Bretanya, Àustria, l'imperi Otomà, Portugal, Regne de Nàpols i els Estats Pontificis contra la Primera República Francesa. -
Period: to
Primer imperi francès.
Conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental. Va ser creat per Napoleó, cap del govern. Napoleó va decidir conquerir Anglaterra, la flota espanyola l’hi va donar suport, però va ser derrotada a Trafalgar pels anglesos. -
Period: to
Congrés de Viena.
Conjunt de reunions celebrades a Viena del 30 d’octubre de 1814 al 9 de juny de 1815, per refer el mapa polític d’Europa, arran de la fi de l’imperi napoleònic. Viena volia reconstruir l’ordre social i el sistema polític d’Europa i establir una pau duradora, basada en un repartiment just de forces. Tot això pasa quan l’Imperi Napoleònic cau. -
Period: to
Restauració absolutista francesa.
A partir del Congrés de Viena,es perseguia un nou sistema polític-ideològic que retornava l’Antic Règim,a la restauració de l’absolutisme monàrquic i a la supressió, o al fre dels excessos revolucionaris. Fonamentalment, aquests principis serien el legitimisme, el compromís internacional, el sistema de congressos i el dret d’intervenció. El conservadorisme polític del règim de la Restauració es concretaria en la creació d’un mecanisme de garantia del nou equilibri: la Santa Aliança.
