FETS HISTÒRICS I ECONÒMICS IMPORTANTS.

  • Crisis nacional del petroli

    Crisis nacional del petroli
    La Crisi del Petroli de 1973 va ser una crisi internacional que va tenir lloc en l'any 1973 amb la decisió de diversos països del golf Pèrsic de no exportar petroli a països occidentals.
    El primer gran topada entre el preu del petroli i l'economia mundial. En qüestió de setmanes, el cru es va disparar d'US $ 2,5 a US $ 11 dòlars el barril.
  • Mort de Francisco Franco Bahamonde

    Mort de Francisco Franco Bahamonde
    Francisco Franco fou un millitar i dictador espanyol.
    Va ser un cap d'estat autoproclamat a Espanya amb política de caràcter feixista, des de l'any 1939 fins al 1975.
    El 20 de novembre de l'any 1975 va morir per causes naturals a l’hospital de la Paz de Madrid.
  • Coronació de Juan Carlos I a Espanya

    Coronació de Juan Carlos I a Espanya
    Va néixer el 5 de gener de 1938 a Roma, on residia la família reial, que havia hagut d'abandonar Espanya en proclamar la República el 1931.
    Va ser proclamat per les corts espanyoles com Juan Carlos I, el 22 de novembre de l'any 1975
  • Nombrament d'Adolfo Suárez com president del govern espanyol.

    Nombrament d'Adolfo Suárez com president del govern espanyol.
    Adolfo Suárez va néixer el 25 de setembre de 1932 a Cebreros (Àvila) i va morir el 23 de març de 2014 a Madrid.
    Després de la mort de Franco al novembre d'aquest mateix any, Adolfo Suárez va passar a ocupar un nou lloc al desembre: Ministre Secretari General del Moviment en el primer govern de Carlos Arias Navarro.
    No obstant això, amb l'inici de la Transició cap a la democràcia, Adolfo Suárez va ser nomenat president del Govern d'Espanya al juliol de 1976 pel rei Joan Carles I.
  • Primeres el·leccions generals a Espanya

    Primeres el·leccions generals a Espanya
    Les eleccions generals d'Espanya de 1977 es van celebrar el dimecres 15 de juny per elegir els membres que anaven a constituir les Corts al Congrés dels Diputats i el Senat. Van ser uns comicis de caràcter històric, ja que van constituir les primeres eleccions lliures que es celebraven al país des dels temps de la Segona República, concretament des de febrer de 1936. Van ser també les primeres eleccions lliures que es celebraven després de la dictadura de Francisco Franco.
  • Aprobació de la nova constitució espanyola

    Aprobació de la nova constitució espanyola
    El referèndum per a la ratificació del Projecte de Constitució va ser el referèndum que va ratificar la Constitució espanyola de 1978. Va tenir lloc el dimecres 6 de decembre de 1978 e la pregunta plantejada va ser «Aprova el Projecte de Constitució?». El Projecte va ser aprovat pel 87,78% de votants, que representava el 58,97% del cens electoral.
  • Primeres eleccions democràtiques municipals

    Primeres eleccions democràtiques municipals
    Les eleccions municipals espanyoles de 1979 foren convocades el dimarts, 3 d'abril de 1979 i foren les primeres eleccions municipals convocades a Espanya després de la dictadura franquista mitjançant eleccions per sufragi universal.
  • Govern de Converència i Unió

    El pacte entre CDC (Convergència Democràtica de Catalunya) millor conegut com Convergència i UDC (Unió Democràtica de Catalunya) millor conegut com Unió va ser signat oficialment el 19 de setembre de 1978. Convergència i Unió va governar Catalunya ininterrompudament des de 1980 fins a 2003, sota la presidència de Jordi Pujol.
  • Dimissió d'Adolfo Suarez.

    Dimissió d'Adolfo Suarez.
    El 1981 Espanya vivia uns moments molt difícils. En plena Transició, el 29 de gener, les emissions de televisió i ràdio van ser interrompudes pel missatge del president Adolfo Suárez. Dimitia, després de cinc anys de mandat, com a president del Govern i del seu partit. "No vull que el sistema democràtic de convivència sigui, una vegada més, un parèntesi en la història d'Espanya".
  • Cop d'estat de part de l'exercirt.

    Cop d'estat de part de l'exercirt.
    La tarda del 23-F, el tinent coronel Antonio Tejero va segrestar el Congrés dels Diputats amb un grup de 200 guàrdies civils amb metralladores. Va tenir Espanya amb l'ai al cor durant 18 hores aquell dia. Va irrompre al Congrés en el moment en què es feia la sessió d'investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a president del govern espanyol en substitució d'Adolfo Suárez.
    Tejero va ser condemnat a 30 anys per rebel·lió militar consumada. El seu objectiu era enderrocar la democràcia.
  • Eleccions generals

    Eleccions generals
    Les eleccions se celebraren el dijous, 28 d'octubre de 1982. En aquesta votació històrica, el PSOE de Felipe González aconseguiria una amplíssima majoria absoluta, ocupant 202 escons dels 350 dels que consta el Congrés. Es va enfonsar la UCD i Alianza Popular ocupa el seu espai polític.
  • Espanya passa a formar part de la Comunitat Econòmica Europea

    Espanya passa a formar part de la Comunitat Econòmica Europea
    L'1 de gener de l'any 1986, Espanya junt amb Portugal van passar a formar part de la CEE (Comunitat Econòmica Europea)
  • Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord)

    Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord)
    Després de l'entrada d'Espanya a la CEE va arribar el moment de convocar el promès referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN. Però Felipe González i el seu govern van anunciar que anaven a defensar que Espanya seguís a l'OTAN.
    Aquest referèndum es va celebrar el dimecres 12 de març de 1986 a Espanya, país que pertanyia a l'OTAN des del 30 de maig de 1982. Va ser convocat el 31 de gener de 1986 pel govern del PSOE presidit per Felipe González.
  • La històrica caiguda del mur de Berlín

    La històrica caiguda del mur de Berlín
    El Partit Comunista Alemany de Berlín Est va anunciar el 9 de novembre de 1989 que a la mitjanit d'aquest dia, se'ls permetia a tots els ciutadans de la República Democràtica Alemanya creuar les vores del país. Per primera vegada des de 1945, Berlín estava unida una altra vegada. Uns 2 milions de ciutadans van visitar Berlín Oest amb piques, martells i qualsevol eina que els permetés ensorrar el Mur de Berlín, que per tant de temps va dividir a una nació.
  • Guerra dels Balcans

    Guerra dels Balcans
    El 12 de novembre de 2001, després de gairebé 11 anys de conflicte, va acabar per fi l'anomenada guerra dels Balcans o guerres Iugoslaves. Desenes de milers de persones van perdre la vida en els dos grups de guerres que es van succeir a la península balcànica convertint-se en un crim de lesa humanitat i en un dels majors conflictes bèl·lics de la nostra història.
  • Disolució de l'URRS

    Disolució de l'URRS
    El vuit de desembre de 1991 els líders de Rússia, Bielorússia i Ucraïna (Borís Ieltsin, Stanislav Shushkevich i Leonid Kravchuk respectivament), van signar un document el contingut principal està recollit en el seu preàmbul: "La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques deixa d'existir com a subjecte de Dret Internacional i realitat geopolítica ".
    Així van aparèixer les repúbliques que formaven l'URRS.
  • Gran crisi econòmica a Espanya

    Gran crisi econòmica a Espanya
    L'economia espanyola va passar un dels moments més difícils. Hi va haver un creixement de la desocupació del 16% al 24% -a finals de novembre de 1993, hi havia a Espanya 3.545.950 aturats-, una caiguda inusitada dels beneficis i de la inversió de les empreses, un volum de deute públic proper als 30 bilions de pessetes, un 68% del PIB i un dèficit del conjunt de les administracions públiques superior al 7% del producte interior brut (PIB).
  • Llei d'independència dels bancs centrals europeus.

  • Tractat de Maastrich

    Tractat de Maastrich
    Aquest tractat va ser signat a la ciutat neerlandesa (Països Baixos) de Maastricht el 7 de febrer de 1992, va entrar en vigor l'1 de novembre de 1993 i va ser concebut com la culminació política d'un conjunt normatiu, vinculant per a tots els Estats membres de la Unió Europea, tant per als futurs membres com per als estats signants en el moment del tractat.
  • Eleccions generals

    Eleccions generals
    El diumenge 3 de març de 1996 van celebrar eleccions generals a Espanya. El president del Govern, Felipe González, es va veure obligat a convocar eleccions quan encara no havien passat tres anys de les anteriors, després que el seu soci de govern Convergència i Unió trenqués el pacte de legislatura.
    Les eleccions les va guanyar el PP (Partit Popular) per majoria simple.
  • Eleccions

    Eleccions
    El diumenge 12 de març de 2000 es van celebrar eleccions generals a Espanya. En aquests comicis, el Partit Popular aconseguia la majoria absoluta al Congrés dels Diputats, gràcies al descens del PSOE i d'Esquerra Unida.
  • Atemptat a les torres bessones

    Atemptat a les torres bessones
    Els atemptats de l'11 de setembre de 2001 (denominats comunament com 9-11 o amb el numerònim 11S o 11S) van ser una sèrie de quatre atemptats terroristes suïcides comesos el matí del dimarts 11 de setembre de 2001 als Estats Units per la xarxa gihadista al-Qaida, mitjançant el segrest d'avions comercials per ser impactats contra diversos objectius, causant la mort de 3016 persones (inclosos els 19 terroristes i 24 desapareguts) i deixant a més de 6000 ferits.
  • Primera circulació de l'euro

    Primera circulació de l'euro
    L'euro (€) és la moneda usada per les institucions de la Unió Europea (UE), així com la moneda oficial de l'eurozona, formada per 19 dels 28 Estats membres de la UE.
    Les monedes i bitllets van entrar en circulació l'1 de gener de 2002 en els 12 Estats de la Unió Europea que van adoptar l'euro en aquell any.
  • La Guerra de l'Iraq

    La Guerra de l'Iraq
    La Guerra de l'Iraq (2003-2011) (també anomenada Tercera Guerra del Golf Pèrsic, Operació Llibertat Iraquiana i Segona Guerra del Golf). Va ser una guerra entre l'Iraq i una coalició de països liderats pels Estats Units amb el resultat de l'enderrocament de Saddam Hussein i la retirada de les tropes de la coalició davant un Iraq molt inestable.
  • Movilitzacions mundials contra la guerra

    Movilitzacions mundials contra la guerra
    Les manifestacions mundials contra la invasió de l'Iraq de 2003 van ser una sèrie de protestes convocades i coordinades a nivell mundial contra la imminent invasió de l'Iraq pels Estats Units i els seus aliats, sent les primeres convocatòries de caràcter realment global de la història.
    Aquestes massives manifestacions van ser organitzades principalment per organitzacions pacifistes i contra la guerra, moltes de les quals ja s'havien oposat anys enrere a la invasió de l'Afganistan.
  • Primer govern tripartit

    Al 2003 per primera vegada hi va haver un govern tripartit a Catalunya format per el Partit de Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya
  • Atemptat terrorista a Madrid

    Atemptat terrorista a Madrid
    Els atemptats de l'11 de març de 2004, coneguts pel numerònim 11M, van ser una sèrie d'atacs terroristes en quatre trens de la xarxa de Rodalies de Madrid duts a terme per una cèl·lula terrorista de tipus yihadista, tal com va revelar la posterior investigació policial, va sentenciar l'Audiència Nacional i ha reiterat el Tribunal Suprem. Van morir 193 persones i al voltant de dos mil van resultar ferides.
  • Eleccions generals

    Eleccions generals
    El diumenge 14 de març de 2004 es van celebrar eleccions generals a Espanya. Els espanyols van ser cridats a les urnes per novena vegada des de la Transició per renovar les Corts Generals. Van tenir lloc tres dies després dels atemptats a la xarxa de Rodalies de Madrid, el major acte terrorista en la història del país, en els quals 193 persones van morir, fet que va marcar els resultats electorals.
    El PSOE liderat per José Luis Rodríguez Zapatero va guanyar amb un avantatge del 4,9%
  • Estatuto de Autonomía de Cataluña

    L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 és la norma institucional bàsica de Catalunya, que regula l'autonomia i els marges de l'autogovern d'aquest territori. L'Estatut d'autonomia de 2006 va ser aprovat per les Corts Generals i posteriorment ratificat pels ciutadans de Catalunya el 18 de juny de 2006. Els seus precedents són l'estatut de 1932 i el de 1979.
    L'Estatut de 2006 és conegut informalment com Estatut de Miravet per haver estat al municipi de Miravet,
  • Eleccions generals a Catalunya

    Les eleccions anticipades al Parlament de Catalunya de 2006 van tenir lloc el dimecres 1 de novembre de 2006. El resultat de les mateixes va ser una victòria a les urnes de Convergència i Unió (CiU), no va ser majoria suficient per governar, de manera que el govern va sortir d'una coalició del Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa. Sent elegit president el líder del PSC, José Montilla.
  • Eleccions generalsa Espanya

    Eleccions generalsa Espanya
    El Segon Govern Zapatero va ser el Govern d'Espanya entre abril de 2008 i desembre de 2011. José Luis Rodríguez Zapatero va ser investit president del Govern pel Congrés dels Diputats després que el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) guanyés les eleccions generals de 2008 que van donar començament a la ix legislatura d'Espanya.
  • Crisis econòmica espanyola

    La crisi econòmica espanyola, també anomenada depressió econòmica espanyola, es refereix a la crisi econòmica que es va iniciar en 2008 i va concloure l'any 2014. L'any 2008 van haver al voltant d'un milió de desocupats.
    No obstant això, fins a l'actualitat (2019) l'economia espanyola no ha recuperat els valors previs a la crisi, en particular pel que fa a desocupació.
  • Crisis econòmica mundial

    Crisis econòmica mundial
    La crisi Global de 2008 es va deslligar a causa del col·lapse de la bombolla immobiliària als Estats Units l'any 2006, que va provocar a l'octubre de 2007 la crisi de les hipoteques subprime. Les repercussions de la crisi hipotecària van començar a manifestar-se des d'inicis de 2008, contagiant primer al sistema financer nord-americà, i després a l'internacional, tenint com a conseqüència una profunda crisi de liquiditat, i causant, indirectament, altres fenòmens econòmics.