-
REFORMA PROTESTANT
La història de la Reforma protestant a Espanya es remunta a el segle XVI, quan diversos creients espanyols es van sentir plenament d'acord amb els plantejaments de la Reforma protestant iniciada per Martí Luter a Alemanya. Grups destacats van ser els de Valladolid (afins al luteranisme) i Sevilla (inicialment favorables al calvinisme). El protestantisme espanyol es va estendre principalment entre la classe noble i culta, per la seva relació amb l'humanisme i la lectura de la Bíblia. -
PUJADA AL PODER DE HITLER
L'ascens d'Adolf Hitler a poder començar a Alemania quan es va unir al partit polític conegut com Deutsche Arbeiterpartei, el Partit Obrer Alemany. El 1920 va canviar el seu nom NSDAP, Partit Nacional Socialista Obrer Alemany, comunament denominat Partit Nazi. Aquest partit polític es va formar i va desenvolupar durant la postguerra de la Primera Guerra Mundial, com a partit antimarxista i oposat a el Tractat de Versalles i a el govern democràtic de postguerra de la República de Weimar. -
ELECCIONS MUNICIPALS DE 1931
Després de la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera i el fracàs del general Berenguer, el rei Alfons XIII va decidir nomenar al febrer de 1931 a l'almirall Juan Bautista Aznar perquè presidís un govern de concentració monàrquica i col·laboració regionalista. Aquest va convocar eleccions municipals. Havien de triar-se uns vuitanta mil regidors en tots els ajuntaments d'Espanya, però el que estava en joc era la continuïtat de la pròpia monarquia de la Restauració. -
PROCLAMACIÓ DE LA SEGONA REPÚBLICA
La proclamació de la Segona República Espanyola va consistir en la instauració el 14 d'abril de 1931 del nou règim polític republicà que va succeir a la monarquia borbònica d'Alfons XIII, que havia quedat «deslegitimada» al haver permès la dictadura de Primo de Rivera (1923- 1930) fracassada en el seu intent de tornada a la «normalitat constitucional» amb la dictablanda del general Berenguer (1930-1931). -
CONSTITUCIÓ DE 1931
El president de les Corts, Julián Besteiro, va promulgar la Constitució de la Segona República espanyola. S'ha dit que aquesta Constitució no va ser millor ni pitjor que les anteriors que Espanya havia conegut o que les seves contemporànies vigents a Europa. No obstant això, aquella Constitució va recollir les il·lusions col·lectives que va suscitar el canvi de règim polític a Espanya. La República i la Constitució van ser la conseqüència inevitable de la dictadura esgotada de Primo de Rivera. -
REFORMA AGRÀRIA
Va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia a la meitat sud d'Espanya ja que gairebé dos milions de jornalers vivien en condicions miserables.
El mètode que es va escollir per a resoldre el problema va ser l'expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers. No obstant això, no va aconseguir satisfer les expectatives. -
ESTATUT DE NÚRIA
L'Estatut d'autonomia de Catalunya va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propis, i exercir determinades competències. D'aquesta manera Catalunya aconseguia el que no va obtenir durant la campanya autonomista catalana de durant la qual es va arribar a presentar en les Corts de la Monarquia d'Alfons XIII un projecte d'Estatut. -
REFORMA RELIGIOSA I ESCOLAR
Reforma religiosa: es va buscar la reducció del poder de l'Església en tots els àmbits. Es va dissoldre la Companyia de Jesús, es va aprovar el divorci, el matrimoni civil i la secularització de l'ensenyament i dels cementiris.
En l'àmbit educatiu els canvis van ser força importants. Es van crear escoles per a la primària, es millorà el sou dels mestres i es va impulsar una renovació pedagògica. Especialment interessant va ser l'experiència de les Missions Pedagògiques. -
ELECCIONS DEL 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935.
El president de la República, Niceto Alcalá-Zamora, va decidir resoldre la crisi plantejada per la dissolució de la coalició republicanosocialista. -
MORT DE FRANCESC MACIÀ
Francesc Macià i Llussà va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica.
Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana.
El seu enterrament va provocar una manifestació de dol multitudinària, i les seves restes reposen a la plaça de la Fe, al cementiri de Montjuïc. -
FETS D'OCTUBRE DE 1934 A CATALUNYA
El 6 d'octubre de 1934 va tenir lloc a Barcelona la proclamació de l'Estat Català dins de la «República Federal Espanyola» per part de president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. Aquests fets s'enquadren dins de la vaga general revolucionària iniciada el dia 5 d'octubre i són posteriors a l'entrada de la CEDA el 4 d'octubre en el govern de la República, en virtut dels seus resultats a les eleccions generals de novembre de 1933, i són coneguts com els fets del 6 d'octubre. -
FETS D'OCTUBRE DE 1934 A ASTÚRIES
La Revolució d'Astúries va ser una insurrecció obrera ocorreguda a Astúries al mes d'octubre de 1934 que formava part de la vaga general revolucionària i el moviment armat organitzat pels anarquistes a tot Espanya conegut amb el nom de Revolució d'octubre de 1934 i que només va arrelar a Astúries, a causa fonamentalment al fet que allà l'anarquista CNT sí que es va integrar en l'Aliança Obrera proposada pels socialistes de la UGT i el PSOE, a diferència del que va passar a la resta d'Espanya. -
EMPRESONAMENT DE LLUÍS COMPANYS I EL SEU GOVERN
La Justicia no només va empresonar els protagonistes principals de l'episodi, sinó que dos mesos després, el desembre de 1934, ja hi havia uns 3.400 presos pels fets. Lluís Companys i els membres del seu govern foren empresonats i jutjats pel Tribunal de Garanties, que els va condemnar 30 anys de presó, i foren enviats als penals de Cartagena i de Santa María. Dencàs, però, que havia fugit, va marxar a l'exili. El comandant Pérez Farràs i el capità Escofet foren condemnats a mort. -
FRONT POPULAR
En les eleccions del 16 de febrer de 1936, l'esquerra s'havia reorganitzat: el Partit Socialista (PSOE), la Izquierda Republicana de Manuel Azaña, la Unió Republicana de Diego Martínez Barrio, el Partit Comunista d'Espanya (PCE) i els nacionalistes gallecs (ORGA) i catalans (ERC) es van presentar a les eleccions com a Front Popular. A Espanya, les eleccions del 16 de febrer de 1936 són guanyades de forma aclaparadora pel Frente Popular, mentre a Catalunya guanyà el Front d'Esquerres.
