-
Period: to
LA GUERRA DEL FRANCÈS O DE L'INDEPENDÈNCIA
Va ser una guerra d'alliberament nacional, on s'enfrontaven Josep Bonaparte (afrancesats) i Ferran VII (patriotes). Napoleó recolçava al seu germà. Finalment es va firmar el Tracta de Valençay (1813), va posar fi a la guerra i va retornar la corona a Ferran VII. -
LA PRIMERA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
La Guerra del Francès va deixar profundes conseqüències. Les Corts de Cadis van elaborar la primera Constitució de 1812 que recollia els principis del l'iberanisme polítics: reconeixia la sobirania nacional i la divisió de poders i establia una declaració de drets. -
Period: to
LA RESOLUCIÓ DE L'ABSOLUTISME
Els liberals esperaven que Ferran XII jurés la Constitució de Cadis i els servils, i que restaures l'Antic Règim.Amb el suport dels servis el rei va dereogar la Constitució i les reformes aprovades durant la guerra. Els liberals van intentar restaurar el liberalisme fent pronunciaments on van fracasar (van ser empressonats o executats) -
Period: to
EL TRIENNI LIBERAL
Al 1820 el coronel Rafael del Riego va proclamar la Consitutució de 1812 a Las Cabezas de San Juan (Sevilla). Al 1823 la Santa Aliança va enviar tropes a Espanya: Els Cent Mil fills de Sant Lluís, que van restituir a Ferran VII. -
Period: to
EL TRIENNI LIBERAL
El 1820 el coronel Rafael del Riego va proclamar la constitució del 1812 a Las Cabezas de San Juan (Sevilla). Al 1823 la Santa Aliança va enviar torpes a España: els Cent Mil Fills de Sant Luís, que van restituir a Ferran VII. -
Period: to
EL TRIOMF DEL LIBERALISME
Maria Cristina va començar la seva regència recolzant-se en els liberals. Aquests estaven dividits en moderats i progressistes.El poder el tenien els moderats fins el 1836 amb l'aixecament militar de La Granja.Al 1837 es va modificar la Constitució. Al 1840 va dimitir i el general Espartero (progressista) va assumir la regència. No va agradar ni a progressistes ni moderats i van fer-se un pronunciament que va obligar a proclamar reina a Isabel II amb 13 anys. -
Period: to
LA PRIMERA GUERRA CARLINA
El rei absolutista Ferran VII va aprobar la Llei Sàlica perque la seva filla pudes regnar. Quan va morir va aver un enfrontament pel tro entre Maria Cristina (dona) que li donava suport els liberals i Carles (germà) que li donava suport els carlins. Els Carlins van ser derrotats al 1840. -
Period: to
LA DÈCADA MODERADA
El general Narváez va ajudar al regnat i es va elaborar la Constitució del 1845 que limitava molt els drets dels ciutadans. La Dècada Moderada va acabar al 1854 per un cop d'estat del general O'Donnell. -
Period: to
EL BIENNI PROGRESSISTA
Els progressistes tenien el poder amb Espartero. O'Donell era del partit de la Unión Liberal (Moderats dissidents i progressistes temperats). Van aprovar la llei de ferrocarrils. El Bienni progressista hi va aver una crisi econòmica i les protestes dels obrers i camperols.Va pasor fi al Bienni Progressista un nou cop de força d'O'Donell. -
LA CRISI FINAL DEL REGNAT D'ISABEL II
Els finals anys del regnat d'Isabel II va haver-hi una crisi política, social i econòmica. Al 1866, els progressistes i els domocratics van firmar el pacte d'Ootendre, que va expulsar als Borbòns i va democratitzar la vida política. -
LA REVOLUCIÓ DE 1868 I LA MONARQUIA D'AMADEU I
Al 1868, Serrano i Prim van liderar un pronunciament contra Isabel II. La Revolució de Septembre va fe que la reina tingues que abandonar el país.Un govern provisonal presidit per Serrano, que va convocar Corts constituents, aprovant una constitució democràtica. El príncep italià Amadeu de Savoia va aceptar la corona d'Espanya. Durant el seui regnat va haver una insurrecció a Cuba i una nova guerra carlina.El monarca, cansta de l'oposició va decidir d'abdicar. -
Period: to
LA PRIMERA REPÚBLICA
Les Corts van proclamar la Primera República (1873). La majoria eren monàrques i republicants que estaven dividits entre una república federal i ina unitària. El general Pavía va fer un cop d'estat i va dissoldre les Corts el gener del 1874. El desembre del 1874 va haver un nou cop d'estat per el general Martínez Campos a sagut (València), va posar fi a la repùblica i va restaurar las dinastia dels Borbò.
