evolució de la camara

  • 1401 BCE

    La cambra oscura, com un instrument per a copiar o calcar imatges

    La cambra oscura, com un instrument per a copiar o calcar imatges
    La primera descripció detallada i il∙lustrada data del s. XV i es troba als manuscrits de Leonardo da Vinci.
    En aquell moment la cambra obscura era una habitació fosca, sense llum, en la que hi havia un forat o
    orifici pel que passava la llum de manera que sobre la paret d’enfront es projectava una imatge invertida
  • 900 BCE

    La cambra oscura, l'optica i l'astronomia.

    La cambra oscura, l'optica i l'astronomia.
    Entre els segles IX i XI es troben referències de la càmera
    obscura en escrits de científics àrabs. Cal destacar la figura
    d’Alahazeni, matemàtic àrab que al s. X dC, va demostrar,
    a través dels seus experiments i d’un estudi i descripció
    detallada dels ulls,
  • 500 BCE

    El comportament fisic de la llum

    El comportament fisic de la llum
    una de les primeres mencions conegudes de la càmera obscura es troben a un escrit
    xinès datat al segle V a C. Mo Tzu.
  • Period: 500 BCE to

    LA CAMBRA OBSCURA

  • 1501

    La cambra obscura portàtil

    La cambra obscura portàtil
    L’interès per les cambres obscures va ser tan gran que es van acabar construint en fusta, com si fossin
    armaris, que es podien transportar allí on fos necessari per a representar la realitat. Tenien una mida que
    permetia que una persona estigués dins, de peu, dibuixant.
  • 2. L’EVOLUCIÓ QUÍMICA. COM CAPTURAR IMATGES DE MANERA PERMANENT.

    2. L’EVOLUCIÓ QUÍMICA. COM CAPTURAR IMATGES DE MANERA PERMANENT.
    A principis del s. XVIII el naturalista alemany Henrich Schulze, que va descobrir que alguns compostos com
    la sal de plata es feien foscos en entrar en contacte amb la llum. Això va fer que els científics comencessin
    a investigar la possibilitat de grafiar una imatge sobre un paper amb substàncies químiques fotosensibles.
  • Period: to

    FOTOGRAFIA ANALÒGICA

  • 2.1 La primera imatge permanent. Heliografia

    2.1 La primera imatge permanent. Heliografia
    Les primeres imatges fotogràfiques permanents que es van obtenir daten de 1826 (s. XIX) i van ser obra
    del científic francès Nicéphore Niepce.
    Niepce les va anomenar heliogravats o heliografies.
  • 2.2 Millorant la qualitat i reduint d'exposició gràcies a la quimica

    2.2 Millorant la qualitat i reduint d'exposició gràcies a la quimica
    Cap al 1835 Daguerre va substituir la planxa de
    peltre per una planxa recoberta d’una capa de
    iodur de plata sensible a la llum, sobre la que es
    produïen impressions en blanc i negre, de molta
    més qualitat i amb molt de detall
  • 2.3 Les plaques i les copies

    2.3 Les plaques i les copies
    Cap al 1850 Gustave Le Gray va inventar el sistema del col∙lodió humit, que s’aplicava sobre una placa de
    vidre neta i polida. El col∙lodió era sensibilitzat amb nitrat de plata, exposat a la cambra obscura i un cop
    produïda la impressió es procedia al revelat amb sulfat de ferro amoniacal.
  • 2.4 El rodet i la fotografia a color

    2.4 El rodet i la fotografia a color
    L’any 1884 als Estats Units l’inventor George Eastman va
    patentar una pel∙lícula que consistia en una tira llarga, que
    primer era de paper i més endavant es va fabricar amb material
    transparent i flexible, recoberta amb una emulsió sensible. Així
    va nàixer la pel∙lícula de rodet. Aquest invent, juntament amb
    els avenços en l’òptica i la mecànica de les càmeres va
    possibilitar aparells més lleuger i manipulable. El procediment
    de revelat també es va simplificar molt, gràcies a aquesta
    aportació.
  • 2.5 La fotografia instantània

    2.5 La fotografia instantània
    La fotografia instantània és aquella que permet la impressió de la foto que s’acaba de fer. Aquesta va
    néixer l’any 1938 i va ser obra de Edwin Land, un científic que prèviament havia inventat el filtre
    polaritzador. Aquesta càmera va ser comercialitzada per l’empresa Polaroid i va ser llançada al mercat 10
    anys després de ser inventada.
  • Period: to

    3. LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA. LA FOTOGRAFIA DIGITAL

  • 3.1 El primer prototip

    3.1 El primer prototip
    El 1975 Kodak va encarregar a l’enginyer
    Sasson la construcció de la primera càmera
    digital de la que es té constància. Després de
    mesos de treball va aconseguir un prototip
    que utilitzava sensors CCD, que gràcies a
    diminutes cèl∙lules fotoelèctriques captaven
    la llum i la transformaven en corrent
    elèctrica que era processada per la càmera,
    que emmagatzemava les imatges en una
    cinta magnètica. Pesava 3,60 kg i només feia
    fotos en blanc i negre.
  • 3.2 La primera càmera digital a la venda

    3.2 La primera càmera digital a la venda
    El primer model de càmera digital es va comercialitzar l’any 1990, era la
    Dycam model 1. Disposava d’un cable per a descarregar les imatges a un
    ordinador. Després van venir la DC 40 de Kodak o la Quick‐Time d’Apple, que
    era la versió per a ordinadors Mac.
  • 3.3 La càmera compacta

    3.3 La càmera compacta
    Al 1997 es va comercialitzar la primera càmera compacta, la
    DC210 de Kodak, que era senzilla d’utilitzar, tenia un disseny
    ergonòmic i disposava d’una pantalla LCD en color.
    L’emmagatzematge es feia en una targeta de memòria. Aquesta
    era molt similar a les càmeres digitals que podem trobar avui en
    dia al mercat.
  • 3.4 L’smartphone

    3.4 L’smartphone
    El darrer avenç que s’ha produït en el camp de la fotografia va
    lligat a l’aparició dels smartphones. L’any 2005 la telefonia
    mòbil va llançar els smartphones o telèfons intel∙ligents, que
    són els telèfons mòbils que tenim avui en dia i que incorporen
    potents processadors, capaços d’executar multitud de funcions i
    que a més es poden connectar a internet.