-
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
·Presa de la Bastilla ·Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà ·Constitució 1791 -
Period: to
Presa de la Bastilla
Al Juliol de 1789 van assaltar la presó de la Bastilla que simbolitzava el poder i arbritrari de rei. -
Period: to
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà
L'Agost de 1789, l'Assamblea Nacional Constituient va promulgar la declaració dels drets de l'Home i del ciutadà, que reconeixia els drets i les llibertats individuals, com la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i els impostos. -
Period: to
Constitució 1791
Al 1791 es va promulgar una constitució basada en la separació de poders, la sobirania nacional i la igualtat legal, malgrat que reservava al rei el clert de vet. També va establir el sufragi censatari que només permitia votar a només amb més de 25 anys i certa riquesa -
REPÚBLICA SOCIAL
·CONVENCIÓ GIRONDINA -Assalt al Palau Reial ·CONVENCIÓ JACOBINA -Execució de Lluís XVI -
Period: to
Assalt al Palau Reial
El 10 d'agost de 1792 es va produir el assalt al palau reial de les Tulleries, es va empresonar la familia reial i es va proclamar la república. Ahi es va iniciar la fase Radical de la Revolució Francesa. -
Period: to
Execució de Lluís XVI
La nova assamblea s'anomenaba Convenció Nacional on van on van iniciar un judici contra Lluis XVI i la reina Maria Antonieta acusats de traició. Finalment el 1793 van ser executats -
REPÚBLICA CONSERVADORA O DIRECTORI
El directori va ser la penúltima forma de govern adoptada per la Primera República Francesa, durant la Revolució francesa. Establert per la Constitució de l'Any III que va aprovar la Convenció termidoriana, es va iniciar el 26 d'octubre del 1795, i va acabar amb el cop d'Estat del 18 de brumari de l'any VIII que va instaurar el Consolat. Després del període del Terror imposat per l'ala més extremista dels Jacobins, es va produir un retorn cap a posicions més moderades. -
Period: to
Constitució 1795
La Constitució de l´any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa. Va ser aprovada per referèndum el 5 de fructidor de l'any III i té com a preàmbul la Declaració dels Drets i Deures de l'Home i del Ciutadà de 1795 -
EL CONSOLAT
El Consolat va ser la institució de govern a França després de la caiguda del Directori, després del cop d'estat que va donar Napoleó Bonaparte el 18 de Brumari es va promulgar una nova constitució que va establir un poder executiu integrat per tres cònsols durant 10 anys al càrrec de 1799, però tot el poder es concentrava en el primer cònsol, fins al començament de l'Imperi Napoleònic en 1804. Per extensió, el terme Consolat es refereix també a aquest període històric francès. -
Period: to
Colp d'Estat de Napoleó
El cop d'Estat del 18 de brumari de l'any VIII a França fa referència al cop d'estat donat en aquesta data del calendari republicà francès, corresponent al 9 de novembre de 1799 del calendari gregorià, que va acabar amb el Directori, darrera forma de govern de la Revolució francesa, i va iniciar el Consolat amb Napoleó Bonaparte com a líder. -
L'IMPERI NAPOLEÒNIC
Va ser el govern establert per Napoleó Bonaparte després de la dissolució de la Primera República Francesa el 1804. L'Imperi va comprendre la major part d'Europa Occidental i Central, a més de posseir nombrosos dominis colonials i estats clientelars. El règim va durar des del 18 de maig de 1804 (proclamació de Napoleó com a Emperador) fins al 7 de juliol de 1815, dia de l'entrada de les forces del rei Lluís XVIII a París. -
Period: to
Coronació de Napoleó com a emperador
Avui 18 de maig de 1804 Napoleó és proclamat emperador pel Senat francès. El papa va exigir a Napoleó per ser coronat emperador que es casarà per l'Església amb la seva esposa Josefina. Napoleó es va casar amb Josefina pel civil el 1796 i per l'Església el 1804. -
Period: to
Batalla d'Austerlitz
La batalla d'Austerlitz, també coneguda com la batalla dels Tres Emperadors, va enfrontar el 2 de desembre de 1805 a un exèrcit francès encapçalat per l'emperador Napoleó I contra les forces combinades russo-austríaques del tsar rus Alexandre I i l'emperador austríac Francesc I en el context de les Guerres Napoleòniques. Va ser una de les majors victòries de Napoleó, ja que el Primer Imperi francès va aixafar definitivament a la Tercera Coalició. -
Period: to
Batalla de Waterloo
La batalla de Waterloo va ser un combat que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 a les proximitats de Waterloo, una població de l'actual Bèlgica situada a uns vint quilòmetres al sud de Brussel·les, en què es va enfrontar l'exèrcit francès, comandat pel emperador Napoleó Bonaparte, contra les tropes britàniques, neerlandeses i alemanyes, dirigides pel duc de Wellington, i l'exèrcit prussià del mariscal de camp Gebhard von Blücher.