-
Convocatòria dels estats generals
La discussió inicial es va centrar en la forma de votar. En rebutjar-se les seves peticions, els representants del Tercer Estat es van proclamar Assemblea Nacional, o representants de tota la nació. Al contrari; els representants es van traslladar a la sala pròxima del Joc de Pilota i van jurar que no es dissoldrien fins que no s’hagués aprovat una constitució. -
Assemblea constituient
Mitjançant votació, l’Assemblea Nacional va decidir transformar-se en Assemblea Constituent, per tal de dotar França d’una constitució. Les primeres disposicions aprovades per l’Assemblea Constituent van ser l’abolició del feudalisme, en eliminar els drets senyorials i el delme i nacionalitzar els béns de l’Església, i l’aprovació d’una Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà , que reconeixia els drets de llibertat, propietat i igualtat davant la llei. -
Assemblea legislativa
Després d’aprovar-se la Constitució, l’Assemblea Constituent es va dissoldre i va ser substituïda per una Assemblea Legislativa. Per resoldre aquests problemes, l’Assemblea Legislativa va nomenar una nova assemblea, denominada Convenció. -
Convenció
La Convenció va estar dominada inicialment pels girondins. En aquest període es va abolir la monarquia, es va proclamar la República i es va processar i guillotinar Lluís XVI . El descontentament popular davant de la guerra va permetre als jacobins radicals accedir al poder, el 1793. Espantada, la Convenció va deposar i guillotinar Robespierre i els seus partidaris. -
El directori i el consolat
Segons el que estableix la Constitució, el poder executiu va recaure en un Directori de cinc membres. Aquest va emprendre nombroses campanyes militars a Itàlia, Prússia, Àustria i Egipte. Hi va destacar el jove general Napoleó Bonaparte, que, aprofitant el seu prestigi, va donar un cop d’Estat i va substituir el Directori per un Consolat integrat per tres cònsols.