-
Cop d’estat de Napoleó.
Napoleó va protagonitzar un cop d'estat degut a la inestabilitat del Directori. Això va desencadenar que el govern francès passis a ser un consolat, amb Napoleó i dos exmembres del directori com a cònsols. -
Comença l’etapa del Consolat
Després de deposar el govern del Directori, Napoleó va emprendre una sèrie de reformes institucionals que van instaurar el Consolat, un règim personalista basat en l’enorme capacitat política de la seva figura i que tenia per objectiu refermar les conquestes de la Revolució. -
Napoleó, cònsol vitalici
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804. Per extensió, el consolat es refereix a una etapa de la història de França. -
Napoleó, emperador francès
Amb aquest reègim dictatorial, ceneguit com a a bonapartisme, Napoleó garantia l'estabilitat a costa de limitar la llibertat política i d'expressió amb el control dissidents i una forta censura. Promulgació del codi civil del 1804, que confirmava la fi de l'Antic Règim i consolidava la igualtat dels francesos davant la llei. -
Codi civil napoleònic
Conjunt de lleis que detallaven, racionalitzaven i unificaven el marc legal de moltes activitats econòmiques. Amb aquesta introducció legal va afermar-se el sistema polític i econòmic liberal que beneficiava les capes burgeses, consolidant la Revolució moderada (reconeixement de la llibertat i la igualtat civil, supressió del règim feudal i propietat lliure de la terra). També el Codi Civil reconeixia l’autoritat del pare sobre la dona i els fills. -
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa -
Màxim domini napoleònic sobre Europa
L'expansió de l'imperi napoleònic va estar lligada a la difusió de les idees revolucionàries de llibertat, igualtat i fraternitat, i es considera un dels precedents de la idea d'una Europa unida políticament. Per aconseguir-ho, es va enfrontar als països veïns en els quals governaven monarquies absolutes i, gràcies al suport d'una part de la
població, afí a les seves idees, aconseguí que el 1812 quasi tot Europa fos ja dependent de França o regida per familiars de Napoleó. -
Fracàs de la invasió de Rússia
La derrota de Napoleó va fer que diversos estats europeus van formar una gran coalició antifrancesa que va capgirar la situació. -
Derrota a Espanya
Les tropes espanyoles comandades pel marquès de Wellington es van enfrontar a l'exèrcit imperial del mariscal Soult a Tolosa. Aquesta batalla va ser la darrera de la Guerra d'Independència espanyola i va suposar la fi de l'ocupació napoleònica de la península ibèrica. -
La coalició antifrancesa (GB, Àustria, Prússia i Rússia) entra a París
Va ser un conflicte continental en què una coalició de potències europees, entre les quals hi havia Àustria, Prússia, Gran Bretanya, la República Holandesa, Espanya i diverses altres, va intentar contenir i derrotar la França revolucionària. -
Napoleó és desterrat a l’illa d’Elba
Després de la derrota dels exèrcits napoleònics i la signatura del Tractat de París, les potències vencedores van decidir exiliar Napoleó a una petita illa del Mediterrani. Se li va adjudicar Elba. -
Napoleó, derrotat a Waterloo per la coalició antifrancesa
El 1815 Napoleó va escar de l'illa i va retornar a París, però va ser derrotat definitivament a la batalla de Waterloo i deportat a un territori remot, l'illa de Santa Helena. -
Napoleó s’escapa i recupera el poder (Imperi dels 100 dies)
El 1815 Napoleó va escar de l'illa i va retornar a París, però va ser derrotat definitivament a la batalla de Waterloo i deportat a un territori remot, l'illa de Santa Helena. -
Napoleó mor a l’illa de Santa Elena
Malalt des de feia temps, tot semblava indicar que la salut de l'emperador s'afeblia a causa d'una malaltia normal. Però no era cert: Napoleó feia temps que estava sent emmetzinat de manera progressiva, un enverinament que li causà la mort