-
mort de Ferran VII
Després de la mort del rei es crea un conflicte per saber qui serà el succesor si el seu germà o la filla
Enfrentant-se així 2 opcions
Carlistes:
Defensen la monarquia absoluta, el domini de l'Església catòlica i del sistema foral.
Eren recolzats per la noblesa rural, baix clergat etc.
Isabelins:
Defensen lo mateix que els carlistes però van demanat ajuda als liberals per poder guanyar la guerra.
Eren recolzats per l'alta noblesa i l'alta clero. -
Period: to
Construcció d'estat liberal
Després de la mort del rei es crea un conflicte per saber qui serà el succesor si el seu germà o la filla Partits
Liberals:
Moderats
Progressistes
Monarquics:
Isabelins
Carlins -
Period: to
Procés de revolució liberal
El liberalisme no va afermar-se còmodament com a model polític. Va
caldre un procés revolucionari.
La insurrecció carlina va provocar la necessitat d’adherir els liberals a
un procés de reforma molt moderada de l’Estat. -
Period: to
Primera guerra carlina
Degut a que el germà de Ferran volía ser rei es va generar una guerra per saber qui ho sería però amb l'ajuda dels liberals els isabelins (els que recolzaven a que la filla sigui reina) van guanyar la qual es va firmar un pacte de pau (conveni de Bergara) entre Moroto i Espartero. -
Estatut reial
Martínez de la Rosa va ser nomenat cap del
Consell de Govern, i va promulgar l’Estatut Reial
del 1834, un succedani de constitució.
Es reconeixen alguns drets i llibertats polítiques
però sense acceptar la sobirania nacional ni la
separació de poders.
Liberalisme censatari: limitar el poder absolut
amb un parlament representatiu (classes
benestants). -
Constitució del 37
Estableix que la sobirania és nacional. Consagra la divisió de poders:
Poder executiu: L'ostenta el rei , que sanciona i promulga les lleis. Té dret de veto. La responsabilitat pel mal govern són dels ministres. S'estableix la inviolabilitat de la figura del monarca.
Poder legislatiu: Corts bicamerals. El Congrés és nomenat per sufragi censatari, mentre que els Senat és per nomenament reial.
Poder judicial: Tribunals de justícia que exerceixen la justícia en nom del monarca. -
Desamortització de mendizábal
Va ser un procés de venta de bens de l'Esglesia católica durant els anys 1835-1844 per un decret d'exapropiació -
Aranzel lliurecanvista bombardeig de Barcelona
Bombardeig de més de 1000 projectils que van causar molts danys en estructures a causa de les revoltes fetes pels treballadors -
Period: to
Regnat de Isabel II
-
Period: to
Dècada moderada
La Dècada Moderada va ser un període del Regnat d'Isabel II d'Espanya durant el qual el poder va estar en mans del Partit Moderat, dirigit pel general Narváez. -
Constitució del 45
Constitució 1845:
Sobirania compartida entre Rei i les Corts.
Més poder a l’executiu (Corona).
Poder legislatiu (més poder per al monarca, per exemple vet i dissolució
de les Corts).
Sistema bicameral (Congrés i Senat)
Senat nomenat per la monarquia.
Es consolida l’estat liberal conservador
Restricció dels drets i de les llibertats de la Constitució del 1837.
sufragi molt censatari
Religió catòlica únicament. -
Period: to
Guerra dels matiners
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del segle xix, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849. -
Revolució pregressista
La Vicalvarada és el nom amb què és coneguda la revolta espanyola del 1854, per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de Vicálvaro, al final dels governs moderats durant el regnat d'Isabel II a la fi de juny del 1854, i engloba tant el pronunciament ocorregut el 28 de juny, com els successos de juliol, que van donar lloc al Bienni Progressista. -
Period: to
Bienni progressista
Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal. -
Desamortització de Madoz/Llei de ferrocarrils
Desamortització que va vendre tots els predis rústics, urbans, els censos...
La llei es va crear en el mateix any de la desamortització i va ser la major ajudar que es va obtenir pel desenvolupamet d'una xarxa de ferrocarrils.Aquesta va facilitar la captació de capital extranger per poder construir. -
Period: to
Guerra de la Conchinchina
Espanya obté poc benefici d'aquesta guerra -
Pacte d'Ostende
Progressistes (general Prim), Unionistes (amb el general Serrano) i
demòcrates van planificar derrocar Isabel II i el seu govern i reinstaurar
un govern provisional, convocar una assemblea constitucional per sufragi
universal masculí que establiria el tipus de govern. -
La gloriosa
El cop de gràcia definitiu contra el sistema isabelí va ser donat el
setembre de 1868 amb un alçament militar a Cadis -
Period: to
Sexenni democràtic
Partits
Progressistes
Moderats
Partits minoritaris
Carlistes
Isabelins
Demócrates
Unionistes
Republicans unitaris
Republicans federals -
Period: to
Govern provisional
-
Period: to
Guerra dels 10 anys
La Guerra dels Deu Anys o Guerra del 68, o la Guerra Gran (1868 - 1878), fou la primera guerra d'independència cubana contra les forces reialistes espanyoles. La guerra va començar amb el Crit de Yara, en la nit del 9 al 10 d'octubre de 1868,a la finca La Demajagua, que pertanyia a Carlos Manuel de Céspedes. Va acabar deu anys més tard, sense que s'hagués assolit la independència de Cuba. -
Constitució del 69
La constitució espanyola del 1869 va ser la constitució aprobada pel govern provisional ded 1868-1871, després del triomf de la gloriosa del 1868 que va posar fi el regnat de Isabel II. -
Period: to
Regnat Amadeu Savoia
Les Corts de novembre del 1870 van
acceptar com a rei Amadeu de Savoia,
segon fill del rei italià Víctor Manuel II. Tres
dies abans que arribés, Prim, el seu
principal valedor, va morir en un atemptat.
El 2 de gener de 1871 fou proclamat rei
d’Espanya. -
Period: to
Tercera guerra carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876. El pretendent al tron del Regne d'Espanya Carles VII va cridar a la revolta el 15 d'abril de 1872 i va ser escoltat pel País Basc, Catalunya i també es van aixecar partides a altres llocs. -
Abdicació Amadeu I
El 10 de febrer de 1873 (fins i tot després d’haver patit diversos intents
d’assassinats) el rei abdica. -
Period: to
Primera republica
L’11 de febrer es va proclamar una forma de govern no provat
abans a Espanya: la República. El primer president va ser el
català Estanislau Figueras.
Les Corts reunides en
sessió conjunta
proclamen Ia Primera
República (11/02/1873).
Situació internacional:
França, Estats Units,
Suïssa.
S’esgoten les opcions
monàrquiques. -
Period: to
Regnat Alfons XII
-
Period: to
Restauració borbónica
Partits:
Liberals conservadors
Liberals unionistes
Minories:
Carlins
Isabelins
Regionalistes -
Period: to
Alternança de poders
Durant aquests anys els dos partits (liberal-fusionista i liberal consevador) s'alternaven el poder. -
Constitució del 76
La sobirania es compartida entre el Rei i les Corts.
Drets i deures dels ciutadans recollits, però limitats per lleis
ordinàries.
El poder legislatiu compartit entre les Corts i el Rei, a més aquest
pot vetar lleis i dissoldre les Corts.
La Corona té el poder executiu, i pot nomenant el cap del govern
i els ministres.
Las Corts son bicamerals, amb un Senat format per designació
reial i un Congrés elegit per sufragi directe. -
Fundació PSOE
-
Period: to
Guerra chiquita
La Guerra Chiquita (1879-1880) va ser el segon dels tres conflictes de les guerres cubanes d'independència contra Espanya. Va ser la continuació de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) i va precedir a la Guerra Necessària (1895-1898). Va finalitzar amb el triomf d'Espanya. -
Pacte de Pardo
El Pacte del Pardo fou un pacte signat a la mort d'Alfons XII el 24 de novembre de 1885 al Palau del Pardo (Madrid) entre Antonio Cánovas del Castillo, cap del Partit Liberal Conservador, i Práxedes Mateo Sagasta, els dos dirigents més importants de la restauració borbònica, pel qual acordaven turnar-se en el poder pacíficament donant suport la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena. -
Period: to
Regencia de Maria Cristina de Habsburgo
-
Crit de Baire
L'alçament de Baire, conegut com a Grito de Baire (lit. Crit de Baire) o Grito de Oriente fou un alçament simultani organitzat en unes 35 localitats cubanes -entre elles Baire, un llogaret situat a uns 75 km de Santiago de Cuba- pel líder independentista cubà José Martí el dia 24 de febrer de 1895. Diversos grups d'independentistes cubans de l'Exèrcit Llibertador de Cuba, pràcticament sense armes, van atacar tropes colonials espanyoles. -
Tractat de Paris
El Tractat de París de 1898 -signat el 10 de desembre de 1898- va acabar la Guerra Hispano-estatunidenca i mitjançant el qual, Espanya va abandonar les seves demandes sobre Cuba, que va declarar la seva independència. Filipines, Guam i Puerto Rico van ser oficialment lliurades als Estats Units per 20 milions de dòlars. -
Guerra hispano-estatunidenca
Després de la voladura de Mayne, Estats Units s'uneix a la guerra la qual Espanya va perdre i va haber de cedir territoris