ESPANYA I CATALUNYA AL SEGLE XVII i XIX: LA CONSTRUCCIÓ DEL RÈGIM LIBERAL

  • DECRETS DE NOVA PLANTA

    DECRETS DE NOVA PLANTA
    Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat, que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
  • ANTONI DE CAMPANY

    ANTONI DE CAMPANY
    Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís va ser un historiador, filòleg i polític català. Va ser membre de la Reial Acadèmia de la Història. Va ser molt important publicant escrits i investigant la llengua
  • JOVELLANOS

    Jovellanos va defensar que la modernització econòmica d'España havia de començar amb una reforma agrària que liberalitzés la propietat de la terra. Per fer-ho, va proposar 5 mesures que havien d'anar acompanyades d'una reforma de l'ensenyament, per fer-lo més pràctic, i de la inversió de l'Estat en obres públiques
  • GOYA

    GOYA
    Francisco de Goya y Lucientes va ser un pintor i gravador aragonès .La seva obra comprèn la pintura de cavallet i mural, el gravat i el dibuix. En totes aquestes facetes va desenvolupar un estil que inaugura el romanticisme. Les seves pintures representen l'inici de la pintura contemporanea
  • CARLES III

    CARLES III
    Carles III era un clar exemple del Despotisme Il·lustrat, concepte polític sorgit durant la segona meitat del segle XVII a Europa característic de les monarquies absolutistes i sistemes de govern de l'Antic Règim influenciat per les idees de la Il·lustració. Uns exemples de les reformes de Carles III son: decretar honestos tots els oficis, limitar els privilegis de la Mesta i colonitzar noves terres i fomentar la lliure circulació de mercaderies i establir venda lliure de grans entre altres
  • Period: to

    GUERRA DEL FRANCÉS

    La Guerra del Francès va ser un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que va ser provocada per la pretensió de Napoleó d'instal·lar el seu germà Josep Bonaparte al tron ​​espanyol després de les abdicacions de Baiona.
  • Period: to

    INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICA

    La independència es va donar després d'un seguit de guerres en contra del domini de l'imperi Espanyol a Hispanoamèrica. Tots els països de la regió aconseguiren proclamar de forma efectiva la seva independència i a la mort de Ferran VII l'any 1833. Només Cuba i Puerto Rico seguien sota control espanyol.
  • FERRAN VII

    FERRAN VII
    Ferran VII va ser príncep d'Astúries i rei d'Espanya. Ferran va conspirar contra els seus pares, va derogar la constitució de 1812, va restaurar el tan polemic absolutisme i després la seva mort es van iniciar les guerres Carlines
  • CONSTITUCIÓ DE 1812

    CONSTITUCIÓ DE 1812
    La Constitució de 1812 o Constitució de Cadis, va ser una norma importantíssima dictada per la monarquia hispanica. La sobirania resideix en la nació, la monarquia hereditària, la divisió de poders (executiu, judicial i legislatiu), son uns exemples de els punts que inclou aquesta constitució tan important.
  • MEMORIAL DE GREUGES

    MEMORIAL DE GREUGES
    El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que va ser donada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català
  • ISABEL II

    ISABEL II
    Durant la minoria d'edat d'Isabel II (1833-1834) va començar la construcció d'un Estat liberal a Espanya, que es va institucionalitzar durant la Dècada Moderada i va entrar en crisi a partir de 1856
  • Period: to

    PRIMERA GUERRA CARLINA

    Va ser un conflicte civil que va explotar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII. Van queixar-se perquè els absolutistes no acceptaven ni volien a la seva filla Isabel II d'Espanya
  • ESPARTERO

    ESPARTERO
    Un moviment d'oposició va forçar la dimissió de Maria Cristina i el nomenament com a regent del progressista Baldomero Espartero.
    Les mesures lliurecanvistes d'Espartero van provocar diversos aixecaments a Catalunya els anys 1842 i 1843
  • LA I REPÚBLICA

    LA I REPÚBLICA
    La Primera República espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seva proclamació per les Corts, l'11 de febrer del 1873, fins al 29 de desembre del 1874, quan l'alça del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia Borbónica
  • Period: to

    LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA

    El període de la restauració borbònica,es va caracteritzar per una certa estabilitat institucional, la conformació d'un model liberal de l'Estat i la incorporació dels moviments socials i polítics, fruit de la revolució industrial. Podem distingir tres etapes: la primera preconstitucional la segona constitucional, fins a la suspensió de garanties i la instauració del Directori militar en l'etapa coneguda com la dictadura de Miguel Primo de Rivera
  • EL TURNISME

    EL TURNISME
    Es un sistema de bipartidisme que va ser fonamental per a la restauració borbónica a Espanya. Va consistir en alternar al govern dos partits dinàstics, conservador i liberal
  • LES BASES DE MANRESA

    LES BASES DE MANRESA
    Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa, són un document aprovat el 27 de març de 1892 per la primera Assamblea de Manresa de la Unió Catalanista. Va ser el primer projecte concret d'un autogovern català plantejat des de Catalunya.[1][2] En cap cas fou un projecte independentista sinó autonomista, plantejant una organització autònoma fortament corporativista, ja que estava influenciat per un cert tradicionalisme neoforalista
  • LA CRISI DE 1898

    LA CRISI DE 1898
    La crisi del 1898 va ser una crisi que representa l'inici de la crisi de la Restauració. Mentre Europa viu un llarg període de pau i de desenvolupament econòmic, una Espanya endarrerida i aïllada internacionalment va ser capaç de contenir l'empenta irresistible de l'imperialisme nord-americà.
  • LA LLIGA REGIONALISTA

    LA LLIGA REGIONALISTA
    La lliga regionalista va ser un partit polític espanyol d'àmbit català que va tenir una relativa importància durant el període de la Restauració. Va ser fundat al 190. La lliga va observar un cop d'estat de la mà de Miguel Primo de Rivera al 1923. Però quan Primo de Rivera va mostrar les seves intencions reals, el partit va intentar lliurar una protesta a Alfons XIII , sent posteriorment il·legalitzat.