-
Revolta popular a Madrid
Va provocar el començament de la Guerra de la Independència.
Els espanyols es varen dividir entre:
-Afrancesats, que donaven suport a Josep I
-Ferrandins, que donaven suport a Ferran VII -
Period: to
Fase 1: Fins a final del 1808
Els francesos varen assetjar Saragossa i Girona, però varen ser derrotats a Bailèn. -
Period: to
1a Etapa de la independència de les colònies hispanoamericanes : del 1808 al 1815
Després del buit de poder creat a Espanya durant la guerra de la Independència, el 1810 es varen organitzar Juntes a diversos territoris americans que proclamaren la seva Independència. El retorn de Ferran VII al tron el 1814 va suposar la restauració del poder espanyol a Amèrica. Espanya va recuperar els territoris que havia perdut, llevat de Río de Plata. -
Period: to
La independència de les colònies hispanoamericanes
-
Period: to
La Guerra de la Independència
Les diferents etapes de la Guerra de la Independència espanyola -
Period: to
La Independència de les colònies hispano-americanes
En el procés d'independència s'hi poden distingir diverses fases -
Period: to
Fase 2: Des de final del segle VIII fins al segle XII
Les tropes de Napoleó van ocupar casi tota la Península -
Les corts constituents
El 1810, la Junta Central va convocar les Corts Constituents, que es reuniren a Cadis, l'única ciutat que no estava ocupada pels francesos. A les corts es podien distingir tres grups: els liberals, els absolutistes i els diputats americans. -
Period: to
Les corts de cadis
-
La Constitució de Cadis
La primera Constitució espanyola es va aprovar el 19 de març del 1812 i reflectia els principis del liberalisme polític:
-Reconeixia la sobirania nacional
-Establia una monarquia moderada hereditària, en la qual el rei promulgava les lleis
-Adoptava el principi de divisió de poders: el rei i les corts, formades per una sola cambra, exercien el poder legislatiu, el poder executiu corresponia al rei i els tribunals de justícia exercien el poder judicial.
-Establia la religió catòlica com l'única. -
Period: to
Fase 3: Des del 1812 fins al 1814
Tropes espanyoles i angleses, comandades pel duc de Wellington, derrotaren els francesos, que abandonaren Espanya, i Ferran VII va ser reposat en el tron. -
Regnat de Ferran VII (1814-1833)
-
Period: to
El Sexenni absolutista
Ferran VII va tornar a Espanya i un grup de diputats li va entregar el Manifest dels Perses, en el qual li suggerien que restituís la plena soberania reial. Poc després el monarca va abolir la constitució de 1812 i tota la legislació sorgida de les corts de Cadis. Va començar a governar de manera absolutista i va instaurar el retorn a l'Antic Règim. -
Period: to
2a Etapa de la Independència de les Colònies Hispanoamericanes
El moviment va començar a l'Argentina sota el lideratge del general San Martín, que va proclamar la Independència d'aquest territori el 1816. Xile es va independitzar el 1818, això es va originar per la derrota als exèrcits realistes de Chacabuco i Maipú. Simon Bolivar va crear la República de la Gran Colòmbia, formada pels actuals Colòmbia, Panamà, Veneçuela i Equador. El 1824, Bolivar i San Martín, aconseguiren la independència -
Period: to
El trienni liberal
El 1820 va triomfar el pronunciament liberal dirigit pel coronel Riego, que va proclamar la Constitució del 1812 a Las Cabezas de San Juan. El rei va haver de jurar la Constitució, alliberar els liberals empresonats i convocar les corts. A més, es varen restaurar les reformes que s'havien aprovat a les corts de Cadis.
Els problemes entre liberals moderats i exaltats es varen prolongar al llarg de tot el trienni:
-Els moderats: reformes suaus
-Els exaltats: Constitució i reformes radicals -
Ferran VII s'estableix com a monarca absolut
Durant el govern liberal hi va haver diversos intents colpistes dels absolutistes, ajudats pel rei i per alguns països europeus. El 1823, la Santa Aliança va enviar a Espanya els Cent Mil Fills de Sant Lluís, un exèrcit que va reposar Ferran VII com a monarca absolut. -
Period: to
El final de l'absolutisme
La Restauració de Ferran VII com a monarca absolut va coincidir amb una crisi interna greu. La Hisenda no tenia fons i la pèrdua de la majoria de les colònies americanes va agreujar encara més la crisi.
A tot això s'hi va afegir el problema dinàstic. A Espanya era vigent la llei sàlica, que impedia regnar a les dones. Com que Ferran VII no havia tengut fills mascles, el 1830 va promulgar la Pragmàtica Sanció, que derogava la llei sàlica. Així la seva filla Isabel podria regnar en un futur. -
Final de l'absolutisme
Quan el 1833 va morir Ferran VII, la seva viuda, la reina Maria Cristina, es va fer càrrec del govern, ja que Isabel era menor d'edat.
La guerra no només va ser conflictiva per la dinastia, sinó també un enfrontament ideològic entre dos bàndols: els liberals, que donaven suport a Isabel, i els carlistes, que defensaven l'absolutisme, el retorn a l'antic règim i el manteniment dels furs.
La guerra va acabar amb la derrota carlista. El conveni de Bergara va posar fi al conflicte. -
Period: to
La primera guerra carlista
Guerra que es va desenvolupar quan Carles de Borbó es va proclamar rei d'Espanya. -
Period: to
El regnat d'Isabel II
-
Inici de la dècada moderada
S'inicia la dècada moderada durant el regnat d'Isabel II. -
Period: to
La Dècada Moderada
Durant els primers anys del seu regnat personal, Isabel II va encarregar la formació de govern només als moderats. El 1845 es va promulgar una Constitució que establia la sobirania compartida entre el rei i les corts.
L'estat es va organitzar de manera centralista.
La política ultraconservadora del govern va conduir a la radicalització dels progressistes i a l'escissió dels demòcrates, que defensaven el sufragi universal masculí, i dels republicans que desitjaven la proclamació de la república. -
Period: to
El Bienni Progressista
Durant el Bienni Progressista hi va haver una gran activitat legislativa: la llei de ferrocarrils, una Constitució (1856) que no es va arribar a promulgar, la desamortització de Madoz de béns de la Església i dels ajuntaments, etc.
La crisi econòmica, els conflictes socials i les lluites pel poder varen fer que el 1856 la reina encarregàs la formació de govern a O'Donnell. -
Period: to
Moderats i Unionistes
O'Donnell havia creat el 1854 la Unió Liberal, un partit centrista que va alternar en el govern amb els moderats fins al 1868. Va ser un període de certa estabilitat, però devers el 1864 la crisi econòmica es va accentuar i des del 1866 els progressistes i els demòcrates començaren a conspirar per derrocar Isabel II. -
El final del regnat d'Isabel II
El 1866, progressistes, demòcrates i republicans varen firmar el Pacte d'Ostende, en què varen acordar derrocar Isabel II i democratitzar la vida política espanyola. La Unió Liberal es va sumar al pacte posteriorment -
Period: to
El Sexenni Democràtic
-
La Primera República
Després de l'abdicació d'Amadeu I, les corts varen proclamar la Primera República Espanyola, que només va durar nou mesos, en els quals va tenir quatre presidents: Figueras, Pi i Margall, Salmerón i Castelar, i va haver de fer front a problemes greus.
-L'esclat del moviment cantonalista.
-La guerra de Cuba havia començat el 1868 pel descontentament de la població criolla, que rebutjava l'opressió econòmica d'Espanya i desitjava participar en el govern de l'illa.
-La tercera guerra carlista. -
Cop d'estat 1874 durant la Primera República
En aquesta situació de caos generalitzat, el general Pavía va fer un cop d'estat i va dissoldre les corts el gener del 1874. Un nou pronunciament, protagonitzat pel general Martínez Campos el desembre del 1874, va restaurar la dinastia dels Borbó. -
Period: to
La restauració
-
La constitució de 1876
Va intentar ser conciliadora. Per satisfer els progressistes i els demòcrates va incloure una relació de drets i llibertats àmplia, mentre que per satisfer els moderats va proclamar la confessionalitat de l'estat i la sobirania compartida entre les corts i el rei