-
Ferran VII
Va regnar en un període clau a Espanya, just quan estava modernitzant i
abraçant les llibertats. Però va ser un mandat desastrós. És van donar una onada de revolucions
liberals al voltant de 1820 que va donar lloc a forts enfrontaments amb els
absolutistes. Un període en el qual l'actitud de Ferran VII va fer un pas més cap
a la configuració d'una imatge que acabaria per convertir el monarca en una de
les figures més abominadas de la història d'Espanya. -
Tractat de Fontainebleau
L’any 1807 el dia 27 d’Octubre el regne d’Espanya i el Primer imperi
francès van signar un acord secret per tal de repartir-se Portugal. És diu així
perquè l’acord va ser signat al castell de Fontainebleau.
El tractat deia que el nord de Portugal (províncies de Minho i Douro)
formarien el regne de la Lusitania Septentrional i seria per al rei d’Etrúria (el
net de Carles IV) en comptes del seu regne italià. -
Motí d'Aranjuez
El motí d'Aranjuez va ser una revolta popular produïda entre el 17 i el 19
de març de 1808, durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport
de Ferran, el príncep d’Astúries, posteriorment nomenat Ferran VII. -
Josep Bonaparte
José es va convertir en rei d'Espanya per desig del seu germà.
Pressionat per Napoleó i sense massa suports, el govern de Josep I va ser
positiu, però rebutjat per la majoria. A mitjan 1808, Josep Bonaparte trepitjava
Espanya. La capital va rebre amb hostilitat a el nou rei. Això va
quedar reflectit quan, als pocs dies, va ser proclamat oficialment monarca
Espanya i les Índies en una cerimònia en la qual gairebé cap cortesà li va
donar suport. -
Alfons XII
A causa de la revolució liberal del setembre de 1868 va haver de fugir a
França amb la resta de la família reial. L’any 1870 rebé els drets a la corona
gràcies a la renúncia d’Isabel II, mentre Cánovas del Castillo organitzava el
partit alfonsí amb elements moderats i unionistes, que s’oposaven a la
monarquia d’Amadeu I. En ésser proclamada la República, tots els monàrquics,
llevat dels carlins, passaren a les files alfonsines. El cop d’estat de Pavía
acabà, de fet, amb la República. -
crisis de 1867
En els últims anys de regnat d'Isabel II, coneguts com a crisi del
moderantisme, es celebren sis elecciones, (1857, 1858, 1863, 1864, 1865 i
1867). El 17 juliol de 1857 es va reforma de nou la Constitució de 1845. El 28
de desembre de 1857 neix Alfons XII, futur rei de 1874 a 1885.
S'aproven les lleis hipotecària de 8 de febrer 1861 i del notariat de 28 de
maig de 1862. En 1863, la reina Isabel II posa fi a el govern de la Unió Liberal i
torna a confiar en els moderats. -
Isabel II
Isabel II va ser reina d'Espanya. Filla de Ferran VII i es la seva quarta
esposa, Maria Cristina. Encara no havia complert els tres anys d' edat quan va
morir el seu pare, el qual, per testament, deixava, a la seva esposa Maria
Cristina, la tutoria de les seves filles, la regència i el Govern de la monarquia
