-
Tractat de Fontainebleau
Tractat de Fontainebleau va ser un acord territorial pactat per l'emperador austríac José II i les Províncies Unides dels Països Baixos. Tractat de Fontainebleau , pel qual França i Espanya van acordar envair Portugal i dividir el país en tres regnes. -
Period: to
El regnat de ferran XII
El regnat de Ferran VII és el període de la història contemporània d'Espanya de vint-i-cinc anys de durada comprès entre el 1808 i el 1833. Ferran VII d'Espanya va pujar al tron el 19 de març de 1808, immediatament després de l'abdicació del seu pare, Carles IV , després del Motí d'Aranjuez; i el seu regnat va concloure amb la seva mort el 29 de setembre de 1833. -
Period: to
Independència de les colònies americanes
Entre els anys 1808 i 1824 van transcórrer a Amèrica una sèrie de fets que van formar part d'un complex procés històric que va conduir a l'emancipació política de les colònies americanes. -
Period: to
La guerra de l'independència Espanyola + Les Corts de Cadis
La guerra de la Independència Espanyola va ser un conflicte que es va donar entre 1808 i 1814 durant les guerres napoleòniques, que va enfrontar les potències aliades d'Espanya, el Regne Unit i Portugal contra el Primer Imperi francès, volien instal·lar al tron espanyol a José Bonaparte, després de les abdicacions de Baiona.
Les Corts de Cadis és com es coneix l'Assemblea constituent inaugurada a San Fernando el 24 de setembre de 1810 i posteriorment traslladada a Cadis fins 1814. -
Motí d’Aranjuez
El Motí d'Aranjuez va ser un aixecament popular ocorregut a Aranjuez, Madrid. Un succés que tindria conseqüències clares: la destitució de Godoy i l'abdicació del rei Carles IV en el seu fill Ferran VII. -
Batalla de Bailén
La batalla de Bailén es va ser una batalla durant la Guerra del Francès i va suposar la primera derrota en camp obert de la història de l'exèrcit napoleònic. Va tenir al costat de la ciutat de Bailén. -
Convocatòria de les Corts Constituents
La Junta Central convoca Corts per mitjà de la Instrucció que haurà d'observar-se per a l'elecció de Diputats de Corts. Entre 1810 i 1814 en formen part 702 diputats, que són eclesiàstics, advocats, catedràtics, militars, nobles i l'estat pla. -
Aprovació de la Constitució de 1812
La Constitució de Cadis va ser aprovada el 1812 pels diputats de les Corts Generals reunides a Cadis com a resposta a la invasió d'Espanya per l'exèrcit de Napoleó Bonaparte, que va imposar el seu germà Josep al tron espanyol el 1808. -
Manifest dels Perses
En aquest document es demanava al rei Ferran VII la tornada de l'Antic Règim i la supressió de les noves lleis que havien promulgat les Corts liberals de Cadis. El document és la fi d'una dura estratègia contra la Constitució del 1812 i les llibertats polítiques que s'havien conquerit. -
Sexenni Absolutista
Una vegada que Napoleó és definitivament derrotat a Europa, es produeix el període conegut com a Restauració, en què tots els monarques que havien estat enderrocats dels seus trons (de manera il·legítima o no), els recuperen, tornant-se a instaurar els règims absolutistes a Europa . -
República de la Gran Colòmbia
La Independència de Colòmbia va ser el procés que va portar al final el període de domini de l'Imperi espanyol a l'actual territori del país. Aquest procés es va lliurar enmig d'un conflicte desenvolupat entre el 1810 i el 1819 per emancipar els territoris que aleshores comprenien el Virregnat de la Nova Magrana. -
Trienni Liberal
El Trienni Liberal va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica. -
Rebel·lió de Mèxic
El 27 de setembre de 1821 va culminar la Independència de Mèxic, després d'una guerra d'onze anys que va ser una gran revolució popular per alliberar-se del domini espanyol. -
Conferència de Guayaquil
La Conferència de Guayaquil va ser una reunió que va tenir lloc el 26 de juliol de 1822, a Santiago de Guayaquil, Equador, entre el General argentí José de San Martín, líder del moviment independentista sud-americà, i Simón Bolívar, cabdill i polític veneçolà, per discutir el futur del Perú. -
Batalla d’Ayacucho
La batalla d'Ayacucho va ser l'últim gran enfrontament dins de les campanyes terrestres de les guerres d'independència hispanoamericanes i
va significar el final definitiu del domini administratiu espanyol a Amèrica
del sud. -
Promulgació de la Pragmàtica Sanció
La Pragmàtica Sanció era una mesura destinada a abolir la llei que anteposava el dret al tron dels homes a les dones, fossin successores directes o laterals. Va ser el pretext perquè Carlos María Isidro, germà de Ferran VII, reclamés el tron després de la seva mort. -
Period: to
Regnat d'Isabel II
El regnat d'Isabel II és el període de la història contemporània d'Espanya comprès entre la mort de Ferran VII el 1833 i el triomf de la Revolució de 1868, que va obligar la reina a marxar a l'exili. -
Mort de Ferran VII
Va morir el 29 de setembre de 1833, Palau Reial de la Granja de Sant Ildefons, Reial Lloc de Sant Ildefons -
Regència de Maria Cristina
Davant la minoria d'edat d'Isabel, Maria Cristina de Borbó va assumir la Regència a la mort del seu marit Ferran VII el 1833. Tot i que la Regent no s'identificava amb el seu ideari, els liberals es van configurar com l'única força capaç de mantenir-la a el tron. Així, Maria Cristina va fer una crida a Martínez de la Rosa, un liberal moderat, a formar un govern que fes front a la insurrecció carlina. Martínez de la Rosa va emprendre una sèrie de reformes molt moderades. -
Inici de la primera guerra carlina
La primera guerra carlina va ser una guerra civil que es va desenvolupar a Espanya entre el 1833 i el 1840 entre els carlins, partidaris de l'infant Carles Maria Isidre de Borbó i d'un règim absolutista, i els isabelins o cristins, defensors d'Isabel II i de la regent Maria Cristina de Borbó, el govern del qual va ser originalment absolutista moderat i va acabar convertint-se en liberal per obtenir el suport popular. -
Desamortització de Mendizábal
La Desamortització de Mendizábal és com es coneix el procés en el qual es va emetre un conjunt de decrets d'expropiació i venda de terrenys i altres propietats de l'església catòlica. Aquest succés va tenir lloc a Espanya a mitjans del segle XIX, més específicament entre els anys 1835 i 1844. Aquesta mesura va ser promulgada per Juan Álvarez de Mendizábal, durant el seu breu període com a ministre de la Reina Isabel II d'Espanya -
Regència d’Espartero
La regència d'Espartero va ser un període de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya, així anomenat perquè el general Baldomero Espartero, després del triomf de la "revolució de 1840" que va posar fi a la regència de Maria Cristina de Borbó, mare de la futura reina Isabel II, que aleshores comptava amb nou anys. -
Pronunciament de Vicálvaro
Va ser un aixecament militar liderat per O'Donnell el 1854 contra el govern nacional i que ha passat a la història com el nom de La Vicalvarada. -
Govern de la Unión Liberal
Els governs de la Unió Liberal constitueixen el tercer període del regnat d'Isabel II d'Espanya comprès entre el bienni progressista i la crisi final de la monarquia isabelina. Està caracteritzat pel govern de la Unió Liberal del general Leopold O'Donnell, menys un breu interregne de governs del Partit Moderat entre 1856 i 1858. El "govern llarg" d'O'Donnell de 1858 a 1863 va constituir la etapa de més estabilitat política del regnat d'Isabel II. -
Period: to
Sexenni democràtic
El Sexenni és l'etapa més democràtica del segle XIX, però també la més inestable. En poc més de seis anys l'Estat espanyol coneix una monarquia constitucional amb un rei estranger (Amadeu I) i una república (per primera vegada a la seva història). -
Pacte d’Ostende
El Pacte d'Ostende va ser l'acord signat el 16 d'agost de 1866 a la ciutat belga d'Ostende pel Partit Progressista i pel Partit Demòcrata, per iniciativa del general progressista Juan Prim, per enderrocar la monarquia d'Isabel II d'Espanya. -
Revolució Gloriosa
La Revolució de 1868 va ser una revolta militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya al setembre de 1868, la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic. -
Guerra de Cuba (1868-1878)
Va ser la primera de les tres guerres d'independència ocorregudes a Cuba a la segona meitat del segle XIX amb l'objectiu d'aconseguir la independència de la colònia sobre la metròpoli espanyola. La guerra va començar amb el Crit de Yara, la nit del 9 al 10 d'octubre de 1868. Amb aquesta primera acció començava el període revolucionari de Guerres d'Independència de Cuba -
Regnat d’Amadeu I
El regnat d'Amadeu I va ser el primer intent en la història d'Espanya de posar en pràctica la forma de govern de la monarquia parlamentària, encara que es va saldar amb un sonor fracàs ja que només va durar dos anys, en què va ser proclamat com a rei Amadeu I per les Corts Constituents, el dia 10 de febrer de 1873, en què va presentar la seva abdicació. -
Primera República
La Primera República Espanyola es tracta del primer projecte republicà a la història d'Espanya ja que mai abans no s'havia donat aquest règim polític a la península. Aquesta es desenvolupa en un període curt del temps ja que tan sols va estar vigent durant onze mesos, entre els anys 1873 – 1874 -
Pronunciament de Martínez Campos
Es coneix com a pronunciament de Sagunt o pronunciament de Martínez Campos al pronunciament fet pel general Arsenio Martínez Campos a Sagunt el 29 de desembre de 1874, que va suposar la Restauració borbònica a Espanya i la fi del Sexenni Democràtic i de la Primera República Espanyola. -
Period: to
Restauració
El sistema de la Restauració borbònica, fonamentat a la Constitució del 1876, es va caracteritzar per una estabilitat institucional i la construcció d'un model liberal de l'Estat sorgit a la calor de la revolució industrial, fins a la seva progressiva decadència a partir de la crisi del 1917 i de la dictadura de Primo de Rivera. -
Constitució de 1876
La Constitució espanyola de 1876 va ser promulgada el 30 de juny de 1876 per Antonio Cánovas del Castell i va ser la base de la Restauració borbònica. Els principals aspectes d'aquesta constitució són els següents: La sobirania és compartida entre el Rei i les Corts. Els drets i els deures dels ciutadans estan limitats per les lleis ordinàries. -
Fundació del PSOE
El Partit Socialista Obrer Espanyol es va fundar a Madrid el 2 de maig de 1879 pel tipògraf ferrolà Pablo Iglesias Posse, constituint un dels partits obrers més antics d'Europa, només superat pel Partit Socialdemòcrata d'Alemanya. -
Aprovació del sufragi universal masculí
El sufragi masculí va ser un estat a la revolució de la democràcia que es va situar entre el sufragi censitari, que era el que tenia en compte determinats aspectes (renda, estat civil, nivell d'instrucció o pertinença a una classe social), i el sufragi universal . Amb el sufragi masculí podia votar la totalitat dels homes que complissin els 18 anys.
A espanya les primeres eleccions amb sufragi masculí el 1869, es va restablir el 1890.