Espanya al Segle XIX

  • Carles IV

    Carles IV
    Carles IV, era de la dinastia dels borbons. Ell era absolutista que vol dir que el rei tenia tot el poder i governava un país endarrerit social i econòmicament. Mentre ell regnava, van haver-hi diferents conflictes com la guerra contra la França revolucionària. Després d'aquesta guerra, hi va haver una aliança amb la França de Napoleó.
  • Tractat de Fontainebleau

    Tractat de Fontainebleau
    Tractat de Fontainebleau, van deixar passar tropes franceses per Espanya. Després, va haver-hi una revolta, el motí d’Aranjuez contra Carles IV i la corona va passar a Ferran (el seu fill).
  • Abdicacions de Baiona

    Abdicacions de Baiona
    Carles i Ferran, van tenir diferents disputes. No es posaven d'acord i van demanar ajuda a Napoleó que havia de triar quin dels dos havia de ser rei. Finalment, Napoleó va decidir que ningun dels dos seria rei. Ell tindria la corona i li va donar la corona d’espanya a Josep Bonaparte el seu germà. Va esclatar la guerra del Francès (guerra d’independència).
  • La guerra del Francès

    La guerra del Francès
    Esclata la guerra del Francès (guerra d’independència). Espanyols i francesos estan en guerra durant un llarg temps. Aquesta guerra va sorgir a causa de que Napoleó volia que el seu germà Josep Bonaparte regnés. Va començar quan van entrar les tropes de Napoleó a Espanya i van conquerir tota la península (menys Cadis) i finalment va acabar quan va guanyar Espanya i amb el retorn de Ferran VII com a rei. Amb la seva derrota, els francesos van ser expulsats.
  • Josep Bonaparte

    Josep Bonaparte
    També anomenat Pepe Botella, va ser rei de Nàpols i d'Espanya. Ell era el germà de Napoleó Bonaparte. El seu regnat va començar enmig de la guerra de la Independència i va ser ell qui va establir la constitució de Baiona que va ser un intent de guanyar-se el suport dels espanyols.
  • Motí d'Aranjuez

    Motí d'Aranjuez
    El motí d'Aranjuez va ser una revolta produïda durant el regnat de Carles IV, que va comptar amb el suport de Ferran VII. Espanya es trobava en una situació de crisis després de ser vençuda a la batalla de Trafalgar. La seva conseqüència va ser que Ferran VII va ser proclamat rei d'Espanya. Això va marcar l'inici de la guerra de la Independència Espanyola.
  • Les corts de cadis

    Les corts de cadis
    Va ser una assemblea de diputats que durant la Guerra del Francès, van crear juntes que tenien l'objectiu de defensar-se de la invasió francesa. En aquestes corts, hi havia 184 diputats tots ells eren liberals i absolutistes. Van elaborar la constitució del 1812 que apareixien les lleis tradicionals de la Monarquia espanyola però a més, incorporava principis del liberalisme democràtic. La constitució, va ser aprovada i va ser la resposta del poble espanyol a les invasions de Napoleó.
  • Ferran VII

    Ferran VII
    Ferran VII era fill de Carles IV i també era absolutista. Li deien "el deseado" ja que el preferien a ell com a rei que al seu pare. Va prometre fer reformes liberals i una vegada va ser rei i va fer fora al seu pare, no les va fer. Després de la guerra del Francès, Ferran va tornar a regnar i va començar a perseguir als liberals. Des d'aquell moment, el van començar a anomenar "el Felon” que significa traïdor. Temps més tard, Ferran va anul·lar la llei Sàlica perquè regnés la seva filla Isabel.
  • Pragmàtica sanció

    Pragmàtica sanció
    La pragmàtica sanció, va ser proclamada per Ferran VII. Aquesta, anul·la la llei sàlica. La llei sàlica, prohibia que les dones regnessin i Ferran la va eliminar per tal que la seva filla Isabel II.
  • Guerres Carlines

    Guerres Carlines
    La primera Carlina va començar l'any 1833 i va acabar l'any 1840. Aquesta, va consistir en l'enfrontament de dos bàndols pel tro. Un bàndol anomenat Carlins (Carles, germà de Ferran VII) que eren partidaris de mantenir l'absolutisme, tenia el suport dels nobles i del clergat i defensaven lla monarquia absoluta i els estaments. L'altre, Isabelins (Isabel, filla de Ferran VII) que volien crear un estat liberal, tenien el suport de la monarquia i dels liberals. I finalment els Isabelins guanyen.
  • Isabel II

    Isabel II
    Filla de Ferran VII. Isabel, va regnar entre 1840 fins a 1868. Ella al principi no podia regnar ja que tenia només tres anys però amb la seva mare, van aconseguir el suport dels liberals per tal de derrotar als carlins. Va començar a regnar un cop superada la guerra carlina. Va implantar el liberalisme/monarquia parlamentària que significa que governa la reina amb el parlament. La reina no era escollida, el parlament era escollit pel poble. Finalment va ser destronada en la revolució de 1868.
  • Liberalisme

    Liberalisme
    El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que estan en contra de l'absolutisme. És un moviment que vol més llibertats a nivell polític i econòmic. En el tema de la política, volen fer reformes, com la sobirania nacional (poder escollir representants), augmentar els drets de les persones i també volien la separació de poders. I tema econòmic, volen una llibertat econòmica. Una llibertat de preus, de producció, de competència…
  • Desamortització de Mendizábal

    Desamortització de Mendizábal
    Mendizabal era el ministre d’hisenda. Aquest ministre va treure propietats a l’església per obtenir diners. Avui en dia, quan diem que una persona és rica diem que és perquè té molts diners. Abans, era per si tenien molts diners però també per les terres que tenien. Les terres a Espanya estaven molt mal repartides i molta gent li donava les seves terres a l'església que després, Mendizabal li va prendre i les va posar a en venta i les van comprar aristòcrates i burgesos.
  • Espartero

    Espartero
    Ell era militar i polític. Va fer un cop d’estat. Era liberal i progressista i volia la llibertat econòmica. Oposició de la Burgesia catalana. Va bombardejar Barcelona.
  • La gloriosa

    La gloriosa
    També es coneix com a la revolució de 1868. Aquesta va suposar el fi del regnat de la reina Isabel II. Això va suposar una crisi econòmica, política i social. La seva conseqüència va ser que la reina Isabel va anar a l'exili (que vol dir que va haver de marxar del seu país).
  • Prim

    Prim
    Va ser un militar i polític liberal espanyol que va arribar a ser president del Consell de Ministres. Després de la Revolució de 1868 es va convertir en un dels homes més influents a l'Espanya del moment. Va morir assassinat poc després.
  • Amadeu de Savoia

    Amadeu de Savoia
    Els espanyols volien tenir un rei i van buscar-ne un estranger, Amadeu de Savoia era Italià. Ell, va liderar d'una manera no borbònica. Volia modificar el país i implementar un sistema més democràtic. Llavors va aparèixer un nova constitució que va fer que hi haguessin més drets i llibertats. Però, va haver-hi alguns problemes i una nova guerra Carlista (contra el rei) van sorgir les insurreccions a Cuba.
  • La primera república

    La primera república
    Governa un president escollit i no un monarca. Els republicans no es van posar d’acord. Desunits en 2 postures principals:
    → Unitaris - un estat centralitzat
    → Federalistes - un estat descentralitzat
    Va durar 11 mesos i va tenir molts canvis de govern. Finalment va fracassar i va haver-hi un cop d’estat del General Pavía. S’iniciarà la restauració (el que implica la tornada a la monarquia borbònica).
  • Alfons XII

    Alfons XII
    Era fill d’Isabel i de la dinastia dels borbons. Va ser un monarca liberal amb una monarquia parlamentària. Amb aquest rei, s’inicia la restauració. Ell implanta un sistema polític semblant al dels anglesos (un sistema molt estable), tenien només dos partits polítics, d'això se'n deia bipartidisme. El rei mantenia molt poder i era un règim poc democràtic i molta corrupció. Es fa una constitució nova, la del 1876 que va durar quasi 50 anys. Alfons XII finalment, va morir de tuberculosis.
  • Bipartidisme

    Bipartidisme
    El bipartidisme significava que hi havia 2 partits líders. En aquest cas uns eren els conservadors, el seu líder era Cánovas. Ells volien més poder pel rei, fer lleis, controlar el parlament i convocar eleccions. També drets i llibertats menors. Tenien el suport de l’alta burgesia, eclesiàstics i aristocràcia. Liberals, el seu líder era Sagasta. Ells volien menys poder pel rei , més drets i llibertats, també ampliar el dret de vot, una llibertat religiosa i tenien suport de la petita burgesia.
  • Constitució 1876

    Constitució 1876
    Va durar 50 anys i va ser una síntesi entre les idees del partit conservador i el partit liberal. Els dos coincidien en que el rei havia de tenir bastant poder per tant, aquesta constitució atorgava gran poder al monarca. Hi havia una sobirania compartida. Això significava que el poder estava repartit entre el rei i el parlament. El parlament, té dues cambres, el congrés dels diputats i el senat. Va haver-hi una divisió de poders (legislatiu, executiu, judicial). I era un estat centralista.
  • Guerra de Cuba

    Guerra de Cuba
    Espanya mantenia Cuba però volia independitzar-se. Cuba era el primer productor de sucre i volien explotar aquest recurs i obtenir benefici. Llavors va esclatar una guerra contra Espanya. Cuba rep l'ajuda d'EUA sobretot per l’enfonsament d’un vaixell del port de l'havana. El Mairel. Van culpar als Espanyols. Guanya EUA i Cuba i les altres colònies s’independitzen. Això ocasiona que es posi de manifest situació d’Espanya a nivell polític i econòmic i es veu la necessitat de modernitzar Espanya.