-
Carles IV
El regnat de Carles IV (1788-1808) va estar marcat per l’esclat de la Revolució francesa i les seves conseqüències així com per ser una època de crisi generalitzada per a la societat espanyola. Espanya no es podrà mantenir en una posició neutral davant l’esclat revolucionari i així Carles IV es veurà obligat a escollir entre els imperatius estratègics i les motivacions ideològiques per decantar-se en una aliança amb Anglaterra o França. -
Tractat de Fontainebleau
El 27 d'octubre de 1807, Manuel Godoy, valgut de Carles IV, representat pel seu plenipotenciari, el conseller d'Estat i Guerra Eugenio Izquierdo, signa amb Gérard Duroc, representant de Napoleó, el Tractat de Fontainebleau, en el qual s'estipula la invasió militar conjunta franco-espanyola de Portugal, per al que es permet el pas de tropes franceses per territori espanyol. -
Motí d'Aranjuez
El Motí d'Aranjuez va ser un aixecament popular el 18 de març de 1808 a Aranjuez, Madrid. Un succés que tindria com a conseqüències la destitució de Godoy i l'abdicació del rei Carles IV al seu fill Ferran VII. Les causes d'aquest motí van ser diverses. D'una banda estava Ferran VII i la seva impaciència per regnar i la creença que la reina Maria Lluïsa i Godoy mantenien una relació.
La gran crisi econòmica a la qual Espanya s'havia submergit atacava directament a les classes més baixes. -
Capitulacions de Baiona
Les abdicacions de Baiona va ser un esdeveniment històric que va ocorrer el 5 de maig de 1808 a Baiona, França, quan Carles IV i el seu fill Ferran VII van ser obligats a abdicar els seus drets al tron espanyol a favor de Napoleó Bonaparte, qui després els va cedir al seu germà Josep Bonaparte sota el nom de Josep I. Això va succeir enmig de l'ocupació francesa a Espanya, d'una pugna entre Carlos i Fernando pel tron espanyol, i va ser detonant de la Guerra del francès. -
Period: to
Guerra del Francès
Es francesos van entrar a Catalunya el 9 de febrer de 1808. I amb la seva entrada va iniciar-se la resistència. Inicialment, aquesta resistència va organitzar-se d’una manera eficaç, fins al punt que les tropes patriòtiques van aturar els francesos (1808-1809) i Napoleó va veure’s obligat a intervenir. A finals de 1811 es pot considerar acabada l’ocupació francesa. Al 1812, un cop l’exèrcit francès va dominar territori català, Napoleó va ordenar juntar Catalunya a l’Imperi. -
Les Corts de Cadis
L’any 1810 mentre es desenvolupava la Guerra d’Independència, es van reunir les Corts a Cadis. Les juntes locals i provincials van garantir l’ordre i la resistència front l’invasor francès. La reunió de aquestes juntes donà lloc a la Junta Suprema Central, que es planteja la possibilitat de convocar Corts. Van elaborar una constitució considerada la base del constitucionalisme espanyol. Ja des del seu inici els vots no es van contabilitzar per estaments, sinó per diputats. -
Ferran VII
Aquest tractarà l'enfrontament dels absolutistes i dels liberals.El primer període,la restauració absolutista.Ferran decideix prescindir de l'obra legislativa i torna l'absolutisme.El segon, el Trienni Liberal o Constitucional.Ferran VII es veu obligat a jurar la Constitució de 1812.I el tercer és la Dècada Ominosa.Tornarà a regnar com a rei absolut.El conflicte estava servit.Els liberals i els carlins entraran en guerra.La victòria dels isabelins va fer possible un estat liberal a Espanya. -
Pragmàtica Sanció
La Pragmàtica Sanció era una mesura destinada a abolir la llei que anteposava el dret al tron dels homes a les dones, fossin successors directes o laterals.
Ferran VII, pocs mesos abans de morir, restablia la Pragmàtica Sanció, que donaria lloc, en última instància, a un dels grans conflictes bèl·lics del segle XIX,les guerres carlines.
La llei que abolia Ferran VII no va ser aquesta sinó la coneguda Llei de Successió Fonamental, que anteposava sempre el dret al tron dels homes a el de la dona. -
Isabel II
Durant el regnat d'Isabel II es construeix l'Estat liberal a Espanya. Després de l'estira i arronsa entre liberals i absolutistes al regnat de Ferran VII, el conflicte dinàstic que va donar lloc al carlisme i va afavorir el liberalisme. Els carlistes són conservadors i absolutistes. Davant les aspiracions dels carlins, a Maria Cristina no li va quedar altre remei, que ajudar-se dels liberals, donant accés al poder a aquests.Serà el gran pas per a dur-se a terme la revolució liberal a Espanya. -
Period: to
Les Guerres Carlines
Les Guerres Carlines van ser tres guerres que van tenir lloc a Espanya al segle XIX com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del segle XIX sostingueren els carlistes (absolutistes), partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i els liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya. -
Desamortització de Mendizàbal
Es coneix com "desamortització espanyola" un llarg procés històric, econòmic i social iniciat a finals de segle XVIII amb l'anomenada desamortització de Godoy i que va tenir diverses etapes al llarg de segle XIX. Va consistir a treure a subhasta pública, els béns i terres que fins aleshores no es podien vendre, hipotecar o cedir i que es trobaven en poder de les anomenades mans mortes: l'esglèsia catòlica i les seves ordres religioses, que els havien acumulat com a beneficiàries de donacions. -
La crisi del 1867
En els últims anys del regnat d'Isabel II, coneguts com a crisi del moderantisme, es celebren sis eleccions.Primer es va reformar la Constitució del 1845 per admetre com a senadors als Grans d'Espanya, si posseeien una renda de 200.000 reals procedents de béns immobles. Aquesta llei es deroga. El 28 de desembre de 1857 neix Alfons XII, futur rei.S'aproven les lleis hipotecària i de el notariat. En 1863, la reina Isabel II posa fi a el govern de la Unió Liberal i torna a confiar en els moderats. -
"La Gloriosa"
El 18 de setembre de 1868 els generals Prim i Serrano, comptant amb l'esquadra de l'almirall Topete es van revoltar contra la reina Isabel II. A el pronunciament de Topete a Cadis se li van unir ràpidament revoltes populars el que va obligar a la reina Isabel II a abandonar Espanya i fugir a França al costat del seu fill, el futur rei Alfons XII. Havien guanyat els progressistes i ells van denominar aquest pronunciament militar com la "Revolució Gloriosa", que havia triomfat al país. -
Amadeu de Savoia
En aquest moment Espanya no tenia rei, llavors es van presentar uns candidats del que finalment va se escollit Amadeu de Savoia. Va regnar durant dos anys i en aquests intentà consolidar un règim plenament parlamentari i democràtic cosa que li va costar. Va haver d'enfrontar-se amb una gran part de les forces polítiques sense que els seus partidaris arribessin constituir un bloc capaç d'estabilitzar la nova dinastia. Poc després es van consolidar 2 noves formacions polítiques. -
La Primera República
La Primera República Espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seva proclamació per les Corts, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica. -
Alfons XII
Va ser el sucesor d'Isabel II. Al reinstaurar la monarquia, el sistema polític estava dominat per 2 partits polítics, els conservadors i liberals. La tercera guerra carlista i la guerra de Cuba van acabar, i Alfons XII va signar una nova constitució que permetia als 2 partits governar per torns. Realment, els dos tenien un objectiu en comú, que era acabar amb els excessos que s'havien iniciat durant el regnat d'Isabel II. -
Period: to
Guerra de Cuba
Espanya havia perdut part de les colònies que tenia a Amèrica. Només els hi quedava Filipines, Puerto Rico i Cuba. Espanya obtenia alimentaris i ingressos gràcies a Cuba. Va participar Espanya, Estats Units i les forces independentistes de Cuba. Estats Units es trobava donant el seu suport a les forces independentistes, mentre que Espanya donava suport als que volien l'hegemonia espanyola sobre l'illa. La Guerra de Cuba es va presentar a causa de diversos factors polítics, socials i econòmics.
