-
La descomposició del Règim (1917-1923)
La inestabilitat política va ser el primer element de descomposició del sistema. Es va crear el Govern de concentració presidit per García Prieto. Després d'una greu crisi es formarà un segon govern presidit per Maura. Reivindicacions catalanes van fer que Romanones es fes càrrec del govern. Un problema pel govern va ser la campanya per l'autonomia de Catalunya que el monarca no donarà suport. Com a conseqüència de l'agitació social i la forta crisi econòmica, el rei nomenarà a Antonio Maura. -
Vaga general.
La principal causa de la vaga era la condició laboral dels treballadors i els salaris insuficients. El moviment sindical havia crescut molt els últims quatre anys. L' UGT i la CNT van fer mobilitzacions conjuntes per protestar l'encariment de la vida. Això ajudava a les Juntes militars i l'Assamblea de parlamentaris. La vaga va rebre una grau repressió i declaració de l' Estat de Guerra. El 19 d'agost serà sufocada, a Barcelona per Benito Màrquez i a Astúries per Francisco Franco. -
El moviment obrer.
A Catalunya, l'any 1907 es fundara la Solidaritat Obrera com a resposta a la creació de la Solidaritat Catalana. Solidaritat Obrera constituirà el sindicat CNT a partir d'un congrès obrer. Aquest sindicat serà prohibit l'any 1904 i posteriorment legaitzat l'any 19014. S'escollirà a Salvador Segui com secretari general que reestructurarà la CNT com a sindicat únic i defensarà negociaió entre obrers i patrons. Un altre moviment sindicalista que intervindrà serà el CADCI. Es fundà l'any 1919. -
Desastre bèl·lic al nord del Marroc
El 1920 es van donar algunes victòries ( conquesta del Xauen). L'exèrcit es proposa controlar el Rif. El general Silvestre serà atacat per Abd el-Krim a Alhucemas i les tropes espanyoles van ser massacrades a Annual al juliol de 1921. Es va establir el domini gràcies a les tropes de reforç del General Sanjurjo. Es va crear una comissió per aclarir els fets presidida pel general Picasso, va estar sotmesa a una gran repressió. El Rei acceptà un cop d'Estat protagonitzat pel general Primo de Rivera -
Dictadura de Primo de Rivera- DIRECTOR MILITAR (1923-1925)
Durant aquest període, el directori militar va suprimir la constitució de 1987, va prohibir els partits polítics (només Unió Patriòtica), va canviar els governadors per militars, va crear l'Estatut Municipal i Provisional i va solucionar el conflicte del Marroc
Era de caràcter anticatalanista i, per això, va prohibir l'ús del català, també les sardanes i la senyera i va clausurar institucions com el camp del Barça, entre d'altres. -
Oposició política
Encara que els partits polítics estaven il·legalitats resistien en la clandestinitat. La lluita política va estar marcada per diferents fets.
El primer va ser l'intent d'atemptat contra Alfons XIII anomenat El complot del Garraf (1925).
I el segon van ser els fets de Prats de Molló (1926) va ser la primera manifestació seriosa contra la Dictadura, com a conseqüència de la dissolució de la Mancomunitat. Ideada per Francesc Macià que volia declarar independent a Catalunya però fracassarà. -
Conspiracions.
A l'oposició política també destaca les diverses conspiracions que es van promulgar. Les més importants van ser La Sanjuanada (1926) que va ser un intent de cop d'estat que pretenia posar com a president al General Guilera, fracasarà.
I el pronunciament republicà que va ser un intent d'enderrocar el règim de Primo de Rivera per grups republicans, concretament l'Aliança Republicana recolzada per militars. Va estar protagonitzada per José Sànchez Guerra però també fracasarà. -
Crisi de la Dictadura- ESTUDIANTS i INTELECTUALS
A partir de 1928 es va accelerar la descomposició de la dictadura i especialment pel rebuig de l’intent de constitució. El primer factor van ser els estudiants i universitaris. Van protagonitzar una mobilització per equiparació de títols. El conflicte es radicalitzarà i el govern tanca la Universitat de Madrid. Finalment al setembre de 1929 el govern derogarà l’equiparació de títols universitaris -
Directori Civil. (1925-1930)
A nivell polític es fa un plebiscit per aconseguir adhesió popular i més tard convocarà l'Assamblea Nacional Consultiva.
A nivell econòmic s'augmenta el comerç interior i es va afavorir el desenvolupament industrial amb establiment de monopolis, inversions en obres públiques i organització de grans exposicions.
A la política laboral, Eduard Aunós va regular l'emigració, va ajustar families nombroses (Cases barates) i va crear la Organització Coorporativa del Trabajo. -
Dictablanda de Damaso Berenguer.
Amb aquesta situació i amb problemes de salut, Primero de Rivera dimiteix. Aquest govern va dissoldre l'Assamblea Nacional Consultiva i va substituir els regidors pels de 1923. No va tenir suport polític, hi haviauna negativa situaió econòmica i nombroses vagues generals. Hi haurà dos insurreccions molt importants, la protagonitzada en JAca y la de Cuatro Vientos. Berenguer va proclamar l'estat de guerra però, finalment, dimitirà i nomenarà a Juan Bautista Aznar. -
La II República- EL GOVERN PROVISIONAL
Les característiques d'aquest règim polític són la àmplia declaració de drets i llibertats, la sobirania nacional, l'autonomia de les regions i la separació de l'Església i l'Estat, entre d'altres. Es poden distingir dos períodes. El primer va ser el Bienni Reformista (1931-1933), es va regular el món del treball, millora en l'educació, reforma militar, nova política religiosa, es fa la Llei de reforma agrària (molt important) i una reforma autonòmica. -
Dificultats del Bienni reformista
Els problemes d'aquest sistema polític van estar protagonitzada per la divisió de polítiques de dretes i esquerres. Els republicans no tenien molt suport social. Però va estar molt més marcada per l¡Hostilitat de l'exèrcit que va protagonitzar algunes insurreccions com la Sanjurjada. Es mostrava en contra a les reformes militars. Finalment, Sanjurjo serà detingut.
També els fets de Casas Viejas(1933) els camperols volien instaurar un comunisme libertari, seran reprimits. Azaña dimitirà. -
Bienni Negre o Bienni Conservador
Aquest perídoe està dirigit per la dreta ja que a les eleccions s'hi va presenta unida i organitzada. L'obra d'aquest sistema s'anomena la Contrarreforma, paralització de les reformes del Bienni reformista. S'aprova una llei d'Amnistia per als civils i militars de la Sanjurjada. Es deroga la Llei de Congregacions, l'Esglèsia torna a les escoles. Es revisa la reforma agrària, anul·lació de les exportacions. Es declara la Llei de Contractes de Conreu. I per últim, Arrendaments Rústics. -
La Revolució d'Octubre
Aquesta revolució es centrarà majoritàriament a Astúries i Catalunya. A Astúries la vaga es converteix en una revolució social protagonitzada per l'UGT, la CNT. Es van apoderar de les armes de les casernes i van ocupar la conca minera. El govern enviarà l'exèrcit africà.
Catalunya comptava amb el suport de Lluís Companys i es va proclamar l'estat Català. Ho van considerar com un acte separatista.
Es declara l'estat de guerra i suspensió de l'Estatut.
Amb aquests fets es posarà fi a les drets. -
Els complots contra la República
Posteriorment de la retornada de l'esquerra al poder, Es va potenciar el radicalisme verbal per alguns polítics com Largo Caballero i José Calvo Sotelo. El complot ordit entre l'extrema dreta, sobretot Falange Espanyola, i militars de la Unión Militar Espanyola es va acabar de concretar. Al març de 1936 ja tenien decidit l'aixecament contra la República. L'assassinat de J.Calvo Sotelo el 13 de juliol de 1936 va precipitar l'aixecament militar. -
L'Aixecament Militar
Amb l'assassinat de Sotelo diversos generals es van unir a l'aixecament. Estava dirigit pel General Mola, es reunien a la Unión Militar Española. El propòsit era fer un cop militar ràpid i fort.
El govern del Front Popular pensava que seria una nova "Sanjurjada", van controlar casernes i van aillar els caps. L'aixecament s'inicia a Melilla el 17 de juliol i a Canàries amb tropes diregides per Franco.
L'extensió de la rebel·lió a la Península va provocar la dimissió de Casares Quiroga. -
Extensió per la Península
L'extensió de la rebel·lió a la Península es va iniciar a Andalusia, Queipo de llano va Prendre Sevilla juntament amb Còrdova, Granada i Cadis. Màlaga, Huelva, Jaén i Almeria es van mostrar fidels a la República.
Al Nord, Astúries, País Basc i una part d'Aragó es van mantenir republicans. En canvi, Galícia, Castella i Lleó i La Rioja en mans dels nacionals. El país Valencià i Murcia republicans i Els territoris insulars van ser controlats pels insurrectes. -
Extensió a Catalunya i Madrid.
Les tropes nacionals van arribar a Catalunya, principalment els combats es van donar a Barcelona. Van posar resistència amb la Guàrdia d'Assalt i la Guàrdia Civil. El General Goded seria afusellat l'agost de 1936 i el dia 20 la resistència es va rendir.
A Madrid, les forces republicanes van reduir als nacionals. Els milicians armats van afusellar al general Fanjul. -
Balanç de la insurrecció
Espanya va quedar dividida en dos grans bàndols, els insurgents i els republicans. Els republicans es concentraven a les ciutats més riques i industrials. Controlaven el Litoral mediterrani, el catàbric, la majoria de l'aviació i la flota marina.
Els insurrectes es concentraven a l'Espanya agrària. Tenien del seu costat la majoria de l'exèrcit de terra (les millors tropes estaven a Àfrica) incloent el temut exèrcit colonial. -
Internalització del conclicte
Els insurrectes van rebre recolze d'Alemanya amb avions Junker 52, avions de transport, Legió Condor i canons antiareis. També ho va rebre d'Itàlia, Tancs i 40.000 soldats. El bàndol nacional rebrà ajuda de Portugal amb 20.000 soldats voluntaris.
La República comptarà amb l'ajut de la URSS i de Mèxic. Les brigades estaran formades per voluntaris comunistes i antifeixistes del món.
