-
Primer pas
Es va fer la Conferencia Intergubernamental a Meyrin, Suïssa. Per la creació d’una Comissió Preparatòria Europea per la Investigació Espacial. -
Period: to
ESA
-
Es crea la ELDO
Bèlgica, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Regne Unit i Austràlia (membre associat) firmen a Londres el Conveni per iniciar activitats en el camp de la construcció de transportadors per a satèl•lits. I així va néixer una altra organització, la European Space Vehicle Launcher Development Organization (ELDO). Tenia la finalitat desarrollar el projecte del gran transportador Europa. -
Es crea la ESRO
Alguns científics europeus van decidir formar una comissió per promoure les investigacions espacial a Europa. Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya, Italia, Països Baixos, Espanya, Suècia, Suïssa i Regne Unit van firmar a París un conveni que establia la European Space Research Organization (ESRO), un organisme destinat al desarrollament de satèl•lits. -
Es fan opeatives
Les dues organitzacions es van fer operatives. -
Es creen l'ESTEC i l'ESOC
La ESRO va fer un programa d’inversions per equipar laboratoris, centres d’investigació, centres de control... I van sorgir dos grans establiments tècnics: l’ESTEC(European Space Research and Technology Centre) a Noordwijk, Holanda que seria el responsable de l’estudi i el control dels satèl•lits i vehicles espacials construïts per la indústria europea, i l’ESOC (European Space Operations Centre) a Darmstadt, Alemanya i era responsable del control dels satèl•lits en òrbita. -
ESRO
La ESRO va desarrollar els seus primers satèl•lits científics: l’ESRO II (missió: raigs còsmics i raigs X solars), l’ESRO I (ionosfera y aurores polars) i l’HEOS A1 (vent solar i espai interplanetari), que van ser llançats per transportadors americans: Scout i Thor-Delta. -
ESRO
L’ESRO tenia 3 satèl•lits en òrbita i 22 experiments en marxa, però hi va haver dificultats per què una tallada de pressupost va obligar a cancel•lar un gran observatori astronòmic orbital, una missió-cometa i el projecte del satèl•lit TD2.
En canvi en TD1 es converteix en el primer projecte espacial facultatiu de l’ESRO i consisteix en un satèl•lit per a l’estudi dels raigs ultra violats. -
Entra la ESRO en crisi
La ESRO va arribar a una conclusió: proporcionar proves de la maduresa tecnològica cuidant més l’aspecte pràctic que el científic. Açò va crear confusió entre els membres de l’ESRO que no van voler finançar nous projectes. -
Package Deal
El president del Consell de l’ESRO, el professor Puppi, va intentar una solució, arribant a un compromís. Les seves propostes van ser discutides, i es van unir en l’acord global de 1971, un paquet de propostes acceptades per unanimitat, es deien Package Deal. -
Es pensa crear la ESA
L’acord global va posar en marxa nous projectes: (el Spacelab, l’Ariane, i el Marots (un satèl•lit per a les comunicacions marítimes). També es va prendre una gran decisió per al futur de la col•laboració espacial a Europa: la de crear una única Agencia Espacial Europea (ESA). -
Es crea la ESA
Es va crear la ESA i els estats membres eren: Bèlgica, Dinamarca, França, Alemanya (República Federal), Itàlia, Països Baixos, Espanya, Suècia, Suïssa i el Regne Unit. -
Primera missió
Llançament del COS-B, primera missió de la ESA per estudiar la font dels raigs gamma. -
Més membres
Irlanda s’uneix a la ESA. -
Meteosat-1
El Meteosat-1 es llançat per un coet Thor Delta des de Cabo Cañaveral. -
OTS-2
Llançament de l’OTS-2 (Satèl•lit per ensais d’Orbital-2). -
Acord amb Canadà
Els primers cinc anys d’acord de cooperació entre Canadà i la ESA entren en vigor. -
Ariane
El primer Ariane es llançat des del Centre Espacial de Guayana. -
Arianespace
Arianespace, la primera companyia comercial de transport espacial es crea. -
L'Ariane evoluciona
Es pren la decisió d’actualitzar l’Ariane fins a l’Ariane 3 per a llançar satèl•lits GTO. -
Spacelab
Primer llançament de Spacelab amb Ulf Merbold, el primer astronauta de la ESA a bord d’un transbordador espacial de EE.UU. -
-
Més membres
Àustria i Noruega es converteixen amb els membres 12 i 13 de la ESA. -
Consell de Ministres
Es fa el Consell de Ministres de la ESA a La Haya: han d’aprovar el desarrollament de l’Ariane 5. -
L'Ariane 4
L’Ariane 4 es llançat per primera vegada. -
ESA i NASA
“Memorándum de Entendimiento” sobre cooperació en el disseny i desarrollament de l’Estació Espacial Llibertat firmat per la ESA i la NASA a Washington -
Hubble
Es posa en òrbita el telescopi Hubble, que es situa per sobre l’atmosfera. -
ERS-1
Llançament de l’ERS-1. -
Més membres
Finlàndia es converteix en Estat membre de la ESA. -
ERS-2
Llançament de l’ERS-2. -
L'Ariane 5 falla
L’Ariane 5 fa el primer vol de prova, falla i provoca la pèrdua de quatre naus Cluster. -
Cassini-Huygens
El Cassini-Huygens llançat des de Cabo Cañaveral. -
Galileo
GalileoEls ministres de la ESA es troben a Brussel•les i aproven la inversió de nous programes en les àrees de telecomunicacions, navegació, incluida la fase de definició del programa Galileo(associació amb la Unió Europea), i la observació de la Terra. -
Més membres
Portugal es converteix en Estat membre de la ESA. -
-
Ariane 5
Llançament de l’Envisat per l’Ariane 5. -
Argentina coopera amb l'ESA
Argentina firma un acord de cooperació amb la ESA. -
MSG-1
Llançament de MSG-1 per l’Ariane 5. -
Ariane 5 ECA fracassa
Primer llançament de l’Ariane 5 ECA (fracàs). -
L'Ariane 4 vola per última vegada
Es fa l’últim vol de l’Ariane 4 després de 116 vols. -
Hongria coopera amb l'ESA
Hongria es converteix en el primer Estat Europeu Cooperant. -
Mars Express
Mars Express, es la primera missió europea a la "Red Planet", llançat des de Baikonur. -
SMART-1
SMART-1, primera missió europea a la lluna, llançada per l’Ariane 5. -
Es firma l'acord "Marco"
Es firma l’acord “Marco” entre la ESA i la Comunitat Europea a Brussel•les. -
Es construeix a la Guayana
S’aprova el programa par construir un complex en el Centre Espacial de Guayana, per a propòsits comercials. -
La República Txeca coopera amb la ESA
La República Txeca es converteix en el segon Estat Europeu Cooperant. -
ESA i UE
Primera reunió conjunta entre la ESA i la UE, a Brussel•les. -
La sonda Huygens aterra a Titán.
La sonda HuygensEs fa un històric aterratge de la sonda Huygens a Titán. -
L'Ariane 5 ECA
El primer llançament amb èxit de l’Ariane 5 ECA. -
Més membres
Grècia s’uneix a la ESA. -
Més membres
Luxemburg s’uneix a la ESA. -
Venus Express
El Venus Express es llançat des de Baikonur, en un llançador Soyuz-Fregat Starsem. -
Reunió del Consell de Ministres
Es fa la reunió del Consell Ministerial a Berlín. -
Llançament del Galileo
Llançament del primer satèl•lit de prova Galileo (GIOVE-A). -
Rumania coopera amb la ESA
Rumania es converteix en el tercer Estat Europeu Cooperant. -
MetOp-A
Llançament del MetOp-A des de Baikonur. -
Soyuz, una nova plataforma de llançament
Inauguració de la plataforma de llançament Soyuz a Kourou. BepiColombo, la missió d’explorar el planeta Mercuri, es “adoptada" per el Comitè Científic de la ESA. -
Polònia coopera amb la ESA
Polònia es converteix en el quart Estat Europeu Cooperant. -
Reunió de la ESA i la UE
S’uneixen la ESA i la UE per parlar sobre la política espacial europea. -
-
La ESA llança una nau a la ISS
La ESA llança la primera nau espacial de reabasteniment de la ATV a la ISS. -
Es llança el segon Galileo
Es fa el llançament del segon Galileo de la ESA, de validació en òrbita de satèl•lit GIOVE-B. -
Eslovènia coopera amb la ESA
Eslovènia firma l’acord de cooperació amb la ESA. -
Més membres
La República Txeca se s’uneix a la ESA. -
Consell de Ministres
La ESA fa un Consell de Ministres a La Haya. -
Astronautes de la ESA
Sis nous astronautes de la ESA són seleccionats: dos italians, un francès, un danès, un alemany i un britànic. -
Consell Espacial
Es fa el sisè «Consell Espacial» a Brussel•les. -
Letònia i Xipre volen cooperar
Letònia i Xipre volen unir-se a l’acord de cooperació amb la ESA. -
Estònia coopera amb la ESA
Estònia es converteix en el quint Estat Europeu Cooperant.
