-
Tractat de Fontainebleau
Napoleó puja al poder i Manuel Godoy, el ministre de Carles IV, fa canvi radical en la política d'Espanya. S'alia a Napoleó en la firma del Tractat de Fontainebleau per enfrontar-se a Gran Bretanya i autoritza a l'exèrcit francés per creuar Espanya i atacar a Portugal (aliat de Gran Bretanya). -
Motí d'Aranjuez
La població espanyola no està d'acord amb la decisió de Godoy, la qual cosa provoca el Motí d'Aranjuez, que té dues principals conseqüències, la dimissió de Godoy i l'abdicació de Carles IV en el seu fill Ferran VII. -
La Guerra del Francés
A causa de que el poble espanyol no vol a Josep I relaitza un motí popular a Madrid contra les tropes de Napoleó, el que provoca la Guerra del Francés. Aquest motí és fortament reprimit per Murtat. A partir d'aquest moment el poble espanyol va crear juntes i guerrilles. -
Tractat de Valençay
L'any 1813 es va signar el Tractat de Valençay pel qual Napoleó va retirar les tropes d'Espanya i el rei Josep Bonaparte va marxar del país i Ferran VII va recuperar la corena d'Espanya. -
La Restauració de l'Absolutisme de Ferran VII (Part 1)
El 1814 Ferran VII torna a Espanya. Els absolutismes volen restaurar l'absolutisme i anul·lar la Constitució de 1812, mentre que els liberals volen que la juri. Finalment el rei torna a l'Antic Règim. Entre 1815-1820 el rei governa absolutament. -
Pronunciament del Tinent Cronel Rafael i Retornament a l'Absolutisme
L'any 1820 el Tinent Coronel Rafael fa un pronunciament que triomfa i obliga al rei a acceptar la constitució i convocar eleccions. A causa d'això, ja que el monarca no hi està d'acord, l'any 1823 la Santa Aliança va demanar a França la intervenció militar, aquests derroten als liberals i restuaren l'absolutisme a Espanya. -
Llei Sàlica i la Pragmàtica Sanció 1830
Quan el rei tona al poder, a causa de que ell volia que qui el succeís fos la seva filla Isabel va anul·lar la Llei Sàlica, que donava prioritat als homes davant de les dones per regnar i va posar la Pragmàtica Sanció 1830, que permetia a les dones regnar. Molts absolutistes no ho accepten i quan Ferran VII va morir defensen que el tron correspon al seu germà Carles Maria Isidre, aquest moviment va ser molt gran i important a Catalunya i es va conèixer com el Carlisme. -
Regència de Maria Cristina
L'any 1833 va morir Ferran VII, com que la seva filla Isabel té tres anys, s'encarrega del govern la seva víuda Maria Cristina. En aquesta etapa hi ha un conflicte entre els sectors més absolutistes, que defensaven que havia de ser Carles Maria Isidre, el que regnés, anomenats carlins i els secotrs més liberals, que defensaven els drets d'Isabel i Maria Cristina, anomenats isabelins. Aquest conflicte dura set anys i acaba quan l'exércit liberal imposa el seu domini al Conveni de Bergara. -
Regència d'Espartero
L'any 1840 es va alçar un moviment en contra de la reina Maria Cristina i aquesta es veu obligada a abdicar. El general Espartero es nomenat regent i governa amb un gran autoritarisme, el qual no agrada a la població i s'hi oposen. Finalment l'any 1843 dimiteix i les Corts avançen la majoria d'edat d'Isabel II i la proclamen reina amb 13 anys. -
L'Etapa Isabelina
Es divideix en tres etapes:
- LA DÈCADA MODERADA (1843-1853), en aquest període el partit liberal moderat governa amb el suport de la monarquia.
- EL BIENNI PROGRESSISTA, l'any 1854 té lloc un pronunciament militar que té el suport del partit liberal progressista però només va durar dos anys.
- ÚLTIMA ETAPA (1856-1868), en aquest període els partits moderats i els progressistes s'alternaven el poder. A causa de que el govern acutava molt autoritariament, l'any 1868 va haver un pronunciament. -
La Revolució de 1868
L'any 1868, després d'una crisi econòmica molt greu, té lloc aquesta revolució. Va ser un pronunciament sorgit a Cadis dirigit pels militars Prim i Serrano. Es va crear el Govern Provisional, al capdavant també hi eren ells, i van impulsar reformes progressistes. Van buscar un rei a les dinasties europees i van escollir a Amadeu de Savoia, que quan arriba, tenia en contra als liberals moderats que volien un rei borbó i va abdicar l'any 1873. Les Corts van votar la proclamació de la República. -
La Primera República
Els republicans van preparar un programa ple de reformes però han de fer fronts a problemes com: la inestabilitat permanent i l'oposició dels grups monàriquics i conservadors que van començar la restauració de la monarquia amb el fill d'IsabeL II, Alfons de Borbó. El gener de 1874 el general Pavia va fer un cop d'Estat, va dissoldre les Corts i va entregar la presidència al general Serrano, el qual intenta estabilitzar el règim republicà però la base social vol el retorn de la monarquia. -
La Restauració Monarquica (PART 1)
El desembre de 1874 el general Martínez Campos fa un pronunciament que proclama a Alfons XII rei d'Espanya.
Durant aquesta etapa hi ha dos grans partits:
- El partit conservador, liderat per Cánovas era partidari de no fer grans reformes polítiques i defensava l'església i l'ordre social.
- El partit liberal, liderat per Sagasta, que era partidari de fer grans reformes polítiques i volia un estat democràtic i social. -
La Restauració Monarquica (PART 2)
Durant aquesta etapa hi va haver una gran estabilitat afavorida perquè els dos grans partits s'alternaven el poder, gràcies al sistema electoral corrupte. Alfons XII va consolidar Espanya com un Estat centralitzat, el que fa que hi hagin moviments nacionalistes a Catalunya, País Basc i Galicia. Aquest període d'estabilitat es veu afectat per una insurrecció a Cuba l'any 1895, la qual Espanya no pot controlar i acaba sent derrotada i perdent les últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines.
