-
507
Llei Sàlica
Fou invocada per Felip V de França a la mort del seu germà Lluís X (1316). Vigent també a la corona catalanoaragonesa, fou introduïda a la corona d’Espanya per Felip V d’Espanya (1713). Carles IV intentà d’anul·lar-la, bé que les corts reunides pel seu president Campomanes el 1789 en declararen la vigència. -
Period: to
Ferran VII Absolutisme
Ferran VII (El desitjat) va néixer el 14 d’octubre de 1784 i va morir el 29 de setembre de 1833. Va ser el tercer fill de Carles IV. I va ser successor gràcies a un pacte de Carles IV amb Napoleó que el va dimitir. La gent esperava que fos modern i que fes reformes. I va acabar governant de forma absolutista. -
Period: to
Carles IV
Va accedir al tro poc abans de l'esclat de la Revolució francesa, i la seva falta de caràcter solia fer que delegués el govern en mans de, Manuel Godoy, de qui es deia que era amant de la seva esposa Maria Lluïsa de Parma.
Espanya es va començar a endarrerir per culpa de que no era massa intel·ligent. El poble volia la llibertat i igualtat ja que Ferran VII els hi va prometre.
Ministre: Godoy → pacte amb Napoleó (el van destituir per culpa d’aquest pacte) -
Absolutisme
L'absolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta. -
Liberalisme
Va sorgir a finals del segle XVIII i defensa la llibertat i igualtat, econòmica, política...
Defensen la separació de poders i la monarquia parlamentària. -
Bipartidisme Part 1
Dos partits governen a un país, en el cas d'Espanya els seus líders van ser: Cánovas del Castillo del partit conservador i P.M. Sagasta del partit liberal. -
Bipartidisme Part 2
Parit Conservador:
Moderada al Període Isabelí
Suport de l'Església i a favor de mantenir la classe privilegiada
Proteccionisme econòmic, catolicisme obligatori i sufragi censatari.
Partit Liberal:
Demòcrates, radicals, progressistes, republicans moderats...
Suport dels comerciants.
Lliurecanvi econòmic, llibertat religiosa però estat confessional, sufragi universal, dret d'associació, abolició de l'esclavitud. -
Caciquisme
El caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les institucions de la democràcia parlamentària (com les eleccions o els partits polítics), però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones (cacics) que posseeixen major influència econòmica i social en cada localitat, comarca o regió. -
Tractat de Fontainebleau
Pacte amb Napoleó + Carles IV. Napoleó volia conquerir Portugal degut a que era aliat amb el Regne Unit. Lògicament el seu Exèrcit necessitava passar per Espanya, En aquest tractat és pactava que al conquerir Portugal es reparteixen les despulles. Napoleó va envair Portugal i després Espanya. -
Motí d'Aranjuez
El poble contra Carles IV per haver fet el pacte de Fontainebleau, el rei va abdicar i la corona va passar al seu fill (Ferran VII (“el deseado”)) En aquesta revolta el poble va recolzar a Ferran el princep d’Asturies ja que va fer moltes promeses que no va acabar de complir -
Period: to
Guerra del Francès
Causes: Posar a Josep Bonaparte com a rei
Dues bandes: Espanya contra el Primer Imperi Francès
Victoria d’Espanya, i queda empobrida.
Nous conceptes: Guerrillas, que amb petits atacs intentaven sabotejar l'exèrcit Francès -
Capitulacions de Baiona
Va ser una reunió entre Carles IV i Ferran VII en el castell de Marracq (Bayona) i Napoleó va fer d'àrbitre. Després d’hores de reunió Napoleó els va fer abdicar i va posar al seu germà de rei Josep Bonaparte. -
Period: to
Josep Bonaparte
Josep Bonaparte era el germà de Napoleó Bonaparte i va regnar Espanya del 6 de juny de 1808 al 11 de desembre de 1813 al seu predecessor era el mateix que el seu
el seu successor va ser Ferran VII. El seu regnat va ser causa de l’increment de la violencia un exemple seria l’alçament del 2 de maig de 1808. I el seu regnat va provocar la guerra del Francès -
La Pepa
La Constitució de 1812 fou la norma fonamental de la Monarquia espanyola redactada per les Corts de Cadis el 1812, reunides a Cadis, sota l'assetjament dels francesos. Fou de caràcter liberal i va ser coneguda com "La Pepa", pel fet d'haver-se aprovat el dia de sant Josep. La constitució establia la sobirania en la Nació -
Corts de Cadis 1812
Es va crear la primera constitució Espanyola coneguda com la Pepa ja que és va promulgar fins la diada de Sant Joan en aquestes Corts es representen tres estaments. Els liberals, dels conservadors i els burgesos. Van crear un nou sistema polític basat en el principi de la sobirania nacional. -
Period: to
Ferran VII segon regnat
-
Period: to
Mª Cristina
Va ser la regent de Isabel II ja que al morir el rei ella era menor d’edat i no podia exercir com a reina i per això la seva mare es va encarregar de regnar fins que ella arribes a la majoria d’edat.
El seu primer ministre durant el seu regnat va ser Francisco Martínez de la Rosa fins que va cedir la regencia a Espartero. -
Pragmàtica sanció
La Pragmàtica Sanció de 1830 fou aprovada per Ferran VII d'Espanya el 29 de març de 1830 que va promulgar la Pragmàtica de 1789 que havia estat aprovada per les Corts a instàncies del rei Carles IV i que no havia entrat en vigor per raons de política exterior. La Pragmàtica de 1789 anul·lava el reglament de successió de 1713 de Felip V que, a excepció de casos extrems, impossibilitava a les dones accedir al tron, en aplicació de la «Llei Sàlica» encara que, tècnicament, no ho fos. -
Period: to
Guerres Carlistes
Quan mor el Rei Ferran VII, la seva filla accedeix al tro ja que el seu pare Ferran va firmar la llei sàlica abans de morir. El fet de que una dona accedis al tro no va agradar als partidaris de Carles, germà de Ferran VII.
Al final el bandol guanyador va resultar ser el dels Isabelins. -
Period: to
Isabel II Liberalisme
El seu pare anul·la la Llei Sàlica (que es la llei que fa que una dona no pugui ser la reina). Com quan el seu pare va morir ell era menor d’edat la seva regent va ser Mª Cristina. En les guerres Carlistes el bandol guanyador va ser el seu els Isabelins.
Va ser una reina liberal i va aplicar una monarquia parlamentaria i en el seu regnat hi han dos fronts oberts les guerres carlistes i enfrontaments entre els liberals progressistes i liberals. -
Desamortizació de Mendizábal
Amb el regnat d’Isabel II s’esdevingué la desamortització de Mendizábal (1836-51). Aquesta desamortització consisteix en vendre els béns de l'església posant-los a subhasta. La idea no semblava dolenta pero com que el que es va encarregar de fer els lots van ser els municipis, aquestes van aprofitar per fer lots molt grans i d'aquesta manera els camperols no els puguesin comprar i fossin només adquirits per nobles. -
Constitució del 1837
A la vista dels enfrontaments que van sorgir entre moderats i progressistes, es va originar una crisi de l'Estatut Reial, la qual cosa va provocar que la Reina Regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies hagués de veure's forçada a restaurar la Constitució Espanyola de 1812. -
Constitució del 1845
La Constitució Espanyola de l'any 1845 era de tendència liberal Molt conservadora, que recollia a els principis polítics de el Partit Moderat: Sobirania conjunta de l'rei i de les Corts Generals. Monarquia constitucional amb una clara preponderància el monarca sobre les Corts Generals. -
Mendizábal Part I
Era de famiília jueva, és decicà als negocis. L’any 1935 tornà a Espanya déspres d’exiliar-se a Londres on va anar a l’acabar al Trienni Constitucional. Un cop tornat va ser nomenat ministre d’hisenda i al cap de poc, cap de govern. -
Mendizábal Part II
Fou una destacada figura del partit progressista, i les propostes que va promoure van ser:
L’allistament general de l’exèrcit, que si és volio omitir s’havia de fer una indemnització.
La supressió de la major part d’ordres religioses (1835) tret dels dedicats a l’ensenyament i a l’assistencia.
La venda dels béns de l’eslgesia en una subhasta pública -
Crisis del 1867
Moviment revolucionari, conegut també amb el nom de La Gloriosa, que foragità del tron espanyol Isabel II i obrí un període de llibertats democràtiques durant el qual irromperen en la vida política, plenament conformats i amb programes propis, el moviment obrer i la petita burgesia (1867-74). -
Period: to
Amadeu de Savoia
El seu regnat a Espanya, de poc més de dos anys, va estar marcat per la inestabilitat política. Els sis gabinets que es van succeir durant aquest període no van ser capaços de solucionar la crisi, agreujada pel conflicte independentista a Cuba, que havia començat en 1868, i una nova guerra carlina, iniciada el 1872. -
Joan Prim i Prats
Als 19 anys s’afilia en un dels dos batallons de tiradors d’Isabel II contra els carlins. El seu primer acte destacat va ser un atac a baioneta contra la caseria de Raurell de Sagàs. Al acabar la guerra (1840) ja era coronel i tenia tots el graus en el camp de batalla. Fou elegit diputat de Tarragona. El 30 de maig de 1843 s’aixeca en armes a Reus i lluità conta Martín Zurbano. -
Period: to
La Primera República part 1
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica. El primer intent republicà en la història d'Espanya fou una experiència curta, caracteritzada per la inestabilitat política. -
Period: to
Primera República part 2
En els seus primers onze mesos es varen succeir quatre presidents del Poder Executiu, tots ells del Partit Republicà Democràtic Federal, fins que el cop d'Estat del general Pavía del 3 de gener de 1874 va posar fi a la República Federal proclamada en juny de 1873 i va donar pas a la instauració d'una República Unitària sota la dictadura del general Serrano. -
Period: to
Alfons XII Bipartidisme
Va ser el rei d’Espanya despres de la primera república. Era el fill d’Isabel II. Durant el seu regnat és va instaurar el bipartidisme, tenint per liders a Cànovas i Sagasta. A part també començen les guerres a les colonies com Cuba. -
Constitució del 1876
Proclamava la sobirania conjunta del rei i de les Corts Generals i instaurava una monarquia constitucional amb importants atribucions a la Corona i un Estat molt centralitzat. Tot i que fou suspesa per Primo de Rivera, que en va intentar elaborar una de nova sense èxit, estigué en vigència fins a la Constitució Espanyola de 1931. -
Baldomero Espartero
Als 15 anys va prendre armes contra Napoleó. Quan va morir Ferran VII es posà al servei d’Isabel II per tal de combatre els carlis; rapidament fou ascendit a general.
Una de les seves frases mas famosas va ser: "Por el bien de España, hay que bombardear Barcelona una vez cada cincuenta años" -
Cànovas i Sagasta
Cànovas: Va ser el lider del partit conservador quan el bipartidisme s’instaura a Espanya durant el regnat de Alfons XII.
Sagasta: Va ser el lider del partit liberal quan el bipartidisme s’instaura a Espanya durant el regnat de Alfons XII.
