-
El congres de Viena
Les potencies europees es reuneixen per pactar el futur del continent europeu , aquest periode es coneix com el congres de Viena . El congres girava entorn els tres eixos: Equilibri : Van redactar un tractat el qual cap país es podria expandir a costa dels altres . Restauració : Europa tornava politicament al 1789 . Habia retornat l' absolutisme . L' intervencionisme : La santa aliança es va crear per realizar intervencions militars si al congres o l' absolutisme perillava . -
Period: to
El liberalisme
Es basa en la llibertat de l’individu, reflectida en la declaració dels drets de l’home, i en la divisió de poders. Els moderats s’inclinaven per règims monàrquics i pel sufragi censatari, és a dir, per limitar el dret de vot a unes quantes persones. Alguns sectors liberals van optar per solucions més radicals i van ser partidaris de règims republicans i d’estendre el dret de vot a tots els ciutadans. Cap dels dos altres bandos van tindre en compte el vot de la dona -
Les onades revolucionaries del 1820
El retorn de Ferran VII a Espanya havia despertat moltes expectatives entre les persones que havien lluitat contra Napoleó, però tan bon punt va entrar a la Península, el rei va abolir la Constitució de 1812 i va empresonar i perseguir els liberals espanyols. L’any 1820 un grup de militars encapçalats pel general Riego, que s’havien concentrat a Andalusia amb la finalitat d’anar a reprimir la revolta de les colònies iberoamericanes, va dur a terme un cop d’estat -
Period: to
trienni liberal de espanya
El retorn de Ferran VII a Espanya havia despertat moltes expectatives entre les persones que havien lluitat contra Napoleó, però tan bon punt va entrar a la Península, el rei va abolir la Constitució de 1812 i va empresonar i perseguir els liberals espanyols. -
Independencia de Grecia
L a lluita que els grecs van mantenir contra els turcs per tal d’obtenir la seva independència. Des del segle xv, els grecs van iniciar una revolta que va ser encapçalada per la burgesia de les ciutats i per l’Església ortodoxa. -
Maria pineda
La granadina Mariana Pineda (1804-1831) és un exemple de la incipient participació de la dona en la política del segle xix. Educada en un ambient liberal, va participar en accions arriscades a favor de la causa liberal. Al any 1826 va ser acusada de complot però no tenien suficients proves. Al any 1831 la van asessinar degut a que va escriure "llei, llibertat i igualtat" a una bandera. -
Antonio josé de sucre
Militar de carrera, va estar sempre al costat de Simón Bolívar, a qui va professar una lleialtat inqüestionable. Responsable de l’alliberament de l’Equador, va rebre l’encàrrec de Bolívar d’alliberar el Perú. L’alliberament del Perú era fonamental per aconseguir la fi del domini espanyol al continent americà. En la batalla d’Ayacucho (1824), una de les més decisives, Sucre va vèncer l’exèrcit espanyol. També va aconseguir la independència de Bolívia. -
La llibertat guiant el poble
Va ser un quadre pintat per Eugène Delacroix en 1830 i se situalitza en el període del romanticisme, la seva temàtica principalment és sobre la revolució francesa de Juliol. Fes servir una tècnica de pintura a l'oli . -
Simon Bolívar
Considerat el pare de la pàtria iberoamericana, va néixer en el si d’una família criolla de Veneçuela. Va estudiar a Europa, on va conèixer les idees de la Il·lustració i del liberalisme. Allà es va proposar encapçalar l’alliberament de les colònies hispanoamericanes. Pretenia crear una gran confederació d’estats iberoamericans semblant a la que havien fet els Estats Units, però els interessos dels diferents cacics i governants ho van fer impossible. -
Primera Guerra Carlina
A la mort de Ferran VII, l’any 1833, va esclatar a Espanya un conflicte dinàstic entre dos bàndols: carlins i liberals. Els carlins, partidaris de Carles Maria Isidre, germà del rei, a l’entorn del qual es van aglutinar les forces més reaccionàries del país. Els liberals, partidaris d’Isabel, la filla de Ferran VII, en qui dipositaven les seves esperances per fer un país més modern. La primera guerra Carlina va acabar amb victòria dels isabelins. -
Isabel II
El regnat d’Isabel II (1833-1868) va estar ple de canvis de governs, de constitucions, cops d’estats militars i de tot tipus de tensions que van impedir la consolidació d’un règim liberal similar als que havien triomfat a Europa. Malgrat tot, es van aconseguir algunes millores. Durant el regnat d’Isabel II es van anar configurant infraestructures com la xarxa radial de carreteres i la xarxa ferroviària .Catalunya, va començar el camí de la industrialització. -
El Nacionalisme
El nacionalisme es basa en la defensa de la nació, entesa com una comunitat que comparteix una història, una cultura i una llengua en comú. És una ideologia molt àmplia i, per tant, ambigua . Van haver-hi 4 països i una comunitat autònoma que es van creure com els principals nacionalistes: Polònia
Irlanda
Imperi Austríac
Imperi Otoma
Catalunya -
L'onada revolucionaria del 1848
La tercera gran onada, coneguda com la primavera dels pobles, va iniciar-se l’any 1848, aquesta va ser mes forta que les altres. Cal destacar les revolucions de França, la península italiana i l’imperi Austríac. França es va convertir en republica on el representant es elegia per vot masculí A la península Italiana, els liberals van aconseguir imposar-se a la majoria de territoris L’imperi Austríac, els liberals i nacionalistes van aconseguir la caiguda de Metternich -
José san martín
Tot i que la seva formació intel·lectual i militar es va desenvolupar a Espanya, va unir-se als moviments d’emancipació del seu continent nadiu. Va ser el responsable de l’alliberament de l’Argentina, on se’l considera el pare de la pàtria, i de Xile i el Perú. A diferència de Bolívar, un cop assolits els objectius d’independència, es va retirar decebut per les disputes contínues i les lluites entre els cabdills militars. -
Com era polonia al segle XIX
El poble polonès, repartit entre Rússia, l’imperi Austríac i Prússia, va estar sotmès tot el segle xix a un procés de germanització i russificació que pretenia eliminar la llengua i la cultura poloneses. Polònia no va aconseguir la independència fins al segle xx. -
Imperi Austríac Segle XIX
L’imperi Austríac era una amalgama de pobles i nacions. Hi convivien religions tan diferents com la catòlica, l’ortodoxa, la protestant, la musulmana i la jueva; llengües d’origen eslau amb llengües romàniques i germàniques... Alemanys, hongaresos, eslaus, romanesos, italians... integraven l’imperi.
L’arrelament del sentiment nacionalista va ser una de les causes principals de la seva desintegració a principis del segle xx. -
Imperi Otomà
L' imperi Otomà va entrar en forta decadència. A més dels grecs, els serbis van iniciar la seva lluita d’alliberament que va culminar l’any 1878 amb la independència. Búlgars, albanesos i moldaus són altres nacionalitats europees que lluitaven per deslliurar-se del domini turc. -
Catalunya Segle XIX
A Catalunya, la consciència nacional parteix de la Renaixença, moviment cultural que, influït pel Romanticisme, es proposa la recuperació de la llengua i la cultura catalanes . -
Irlanda en el segle XIX
Una llengua pròpia —el gaèlic—, una religió diferent —el catolicisme— i una cultura autòctona eren els arguments que els irlandesos esgrimien davant la Gran Bretanya en les seves peticions d’autonomia. Fruit de l’abandó, va tenir lloc la Gran Fam (1845-1849), anys en què molts irlandesos van morir de gana i d’altres es van veure forçats a emigrar —Als Estats Units. Tot plegat va fer que el nacionalisme irlandès guanyés partidaris i apareguessin líders com Daniel O’Connell. -
Segon Reich
Bismarck va aconseguir que França li declarés la guerra al 1870 . Prússia va humiliar l’exèrcit francès en la batalla de Sedan i va arribar a ocupar París. Com a conseqüència , Alsàcia i Lorena van passar a formar part d’Alemanya . La victòria sobre França va desfermar l’eufòria als territoris alemanys del sud que es van adherir al nou Estat alemany. Així, el 1871 es va proclamar l’estat des del palau de Versalles. Naixia el Segon Reich alemany i Guillem I de Prússia era nomenat kàiser. -
Alsacia i Lorena
Lligades a França, són de cultura i llengua alemanyes, motiu pel qual Alemanya se les va annexar el 1871. A finals de 1918, després de la derrota alemanya en la Primera Guerra Mundial, van tornar a França, però des del 1940 fins al 1945 Hitler les va annexar al Tercer Reich. Acabada la Segona Guerra Mundial, van passar a França, estat al qual pertanyen avui. -
La Primera Republica
No va durar ni un any i en la seva curta vida va veure desfilar quatre presidents. Gran part del fracàs de la República s’explica per les diferències entre els partidaris d’un estat centralista i els que pretenien aplicar el model federalista. El federalisme no va ser entès i en molts indrets d’Espanya va desembocar en el cantonalisme, un moviment que pretenia establir una confederació de ciutats independents que lliurement es federarien. -
Grivaldi
Garibaldi va ser l’altre gran protagonista del naixement d’Itàlia. Aquest militar va sentir-se atret per les idees radicals de Mazzini i va participar activament en la lluita a favor de la unificació d’Itàlia. Va ser el responsable de l’expedició dels Mil camises roges que va aconseguir destronar els Borbó La seva manera d’actuar el va convertir en un personatge incòmode per a Cavour, sobretot després d’haver intervingut a Roma sense el seu consentiment. -
La restauració borbonica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d`Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931. El període es va caracteritzar per una certa estabilitat institucional, la conformació d'un model liberal de l'Estat i la incorporació dels moviments socials i polítics, fruit de la revolució industrial. -
El criollisme
s'usa el terme criollisme per designar el moviment dels fills de peninsulars nascuts a l'Amèrica espanyola —i que buscaven suposadament una identitat pròpia a través del passat nadiu— La seva identitat es va anar enfortint com a conseqüència de les reformes borbòniques que els van relegar dels principals càrrecs polítics i eclesiàstics a Nova Espanya. També es pot utilizar per persones que manen a America peró tenen sang europea.