-
Naixement de Ferran VII
-
Manifest dels perses
Escrit en el qual se sol·licita al Rei el restabliment de l'Antic Règim, defensant l'absolutisme monàrquic com a obra de la raó i compara l'experiència liberal viscuda en l'absència del Rei amb l'anarquia. Afirma que el decretat per les Corts és contrari a la voluntat de la nació. El Manifest dels Perses va ser l'element que confirmà la feblesa del constitucionalisme i el poc consolidat que encara estava, per la qual cosa va resultar en la tornada del règim absolutista de Ferran VII. -
Period: to
Sexenni absolutista
Després de ser alliberat per Napoleó en 1814, Ferran VII restaurà l'absolutisme a Espanya amb el Decret de València el 4 de maig de 1814, anul·lant la Constitució de 1812: l'inici del Sexenni Absolutista. Aquest període va acabar el 4 de març de 1820, quan Ferran VII va jurar la Constitució de 1812, atès al descontentament del poble. Va ser un període de regressió en les llibertats i drets individuals i oposant-se a les reformes liberals, indicant un retrocés democràtic. -
Pronunciaments: Lacy y Gautier
Va haver-hi nombrosos pronunciaments durant el Sexenni absolutista, és a dir, cops militars assestats contra el poder de Ferran VII per a introduir en ell reformes polítiques. Un clar exemple seria el del general Lucy y Gautier a Barcelona, improvisació i precipitació del qual va causar el seu fracàs i afusellament. Els pronunciaments com els de Lucy y Gautier van evidenciar l'estreta relació entre els militars i la política i va representar la insatisfacció i la cerca de canvis en el govern. -
Pronunciament de Riego
Un comandant encarregat d'aniquilar les revoltes independentistes americanes, Rafael del Riego, va proclamar la Constitució de 1812 necessària per assegurar els drets de tots els ciutadans. El rei Ferran VII va haver de jurar la Constitució de 1812 i portar la nació per la senda constitucional. Aquest esdeveniment va representar la resistència liberal contra l'absolutisme, a favor de promoure els drets civils i de marcar l’inici d’un nou període constitucionalista: el Trienni Liberal. -
Period: to
Trienni liberal
L'1 de gener de 1820, el comandant Rafael del Riego va defensar la Constitució de 1812, oposant-se als plans de viatjar a Amèrica, ja que insistí en la necessitat d'establir «una Constitució que asseguri els drets de tots els ciutadans». Ferran VII va jurar la Constitució del 1812, el 7/3/1820, iniciant el Trienni Liberal, el qual va ser breu però significatiu per a la defensa dels principis constitucionals, llibertats civils i potencial cap a un sistema polític més democràtic. -
Regència d’Urgell
Ferran VII tractarà per tots els mitjans d'entorpir el govern liberal, per això, els absolutistes donen per fet que el rei està captiu pels liberals. Aleshores, el 15 d'agost de 1822, crearen un govern paral·lel absolutista, conegut com la Regència d'Urgell, que tractarà de governar com a legítim, però serà sufocada pels liberals poc després de sorgir. La Regència d'Urgell demostra clarament que tan polaritzada estava la societat: d'una banda absolutistes i, per un altre, liberals. -
Congrés de Verona
El Congrés de Verona va reunir a les potències europees per discutir la qüestió d'Orient, però van acabar debatent la transició de l'absolutisme espanyol a una monarquia constitucional. D'aquesta reunió va sorgir l'enviament dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya per restaurar el poder absolut de Ferran VII, desencadenant la dècada ominosa. Aquesta reunió va ser crucial per a la restauració del règim autoritari i per a deixar clares les intencions de l'Europa del s. XIX. -
Batalla de Trocadero
En el Congrés de Verona, es va autoritzar la intervenció de França en Espanya per ajudar a imposar una altra vegada la monarquia absoluta. Ferran VII es trobava tancat en el port de Cadis, en l'illa del Trocadero, protegit per un fort, llavors les forces franceses arribaren al port de l'illa i, amb baionetes, aconseguiren tenir tota l'illa sota el seu domini. La victòria francesa va permetre restaurar el poder absolut de Ferran VII, revocant les reformes liberals i marcant fi al Trienni Liberal. -
Period: to
Dècada ominosa
Ferran VII va buscar ajuda de les potències europees en el Congrés de Verona (1822) per a restaurar el seu poder absolut, per la qual cosa França envià el seu exèrcit a Espanya. Per aquesta raó, l'absolutisme regna en Espanya des de l'1 d'octubre de 1823, fins a la seva mort, en 1833. Aquest període és conegut com la Dècada Ominosa: un període obscur marcat pel retrocés social que es va recuperar durant el Trienni liberal. -
Pragmàtica sanció
El 29 de març de 1830, Ferran VII promulgava la Pragmàtica Sanció que deixava sense validesa l'antiga Llei Sàlica. La Llei Sàlica havia estat implantada per Felip V, que prohibia la successió al tron sobre una dona, trencant amb el vell ordre que donava prioritat a l'home però deixava regnar a la dona en absència de descendents masculins. Això va permetre que la seva filla Isabel II fos l'hereva legítima al tron. -
Naixement de Isabel II
Maria Isabel Lluïsa de Borbó va néixer el 10 d'octubre de 1830 en el Palau Real de Madrid. Mesos abans del seu naixement, el seu pare, Ferran VII, va decretar la Pragmàtica Sanció, per la qual si un monarca moria sense fills homes, la seva primogènita podia regnar. En virtut d'aquella norma, Isabel II va ser proclamada reina en morir el seu pare l'any 1833. El naixement d'Isabel II va definir la successió al tron espanyol, raó per la qual va desencadenar grans conflictes dinàstics. -
Execució de Mariana Pineda
Com tenia en el seu poder una bandera revolucionària a mig brodar, van descobrir que acollia a la seva casa a revolucionaris en desacord amb el règim absolutista, llavors Mariana Pineda va ser condemnada a mort i executada per no voler delatar als seus companys liberals que lluitaven contra el govern de Ferran VII. L'execució de Pineda va representar la lluita per la llibertat durant el període de l'absolutisme, convertint-la en un símbol de resistència contra l'opressió monàrquica. -
Afusellament de Torrijos
El general liberal José María Torrijos i els seus companys havien intentat promoure un aixecament contra el govern absolutista de Ferran VII. No obstant això, van ser capturats a la platja de Sant Andrés, i executats per les tropes realistes. L'afusellament de Torrijos simbolitza la resistència a l'absolutisme per part dels liberals i, encara que aquest va fracassar, el seu sacrifici va avivar el descontentament contra el règim i enfortint el sentiment liberal. -
Mort de Ferran VII
