-
La guillotina
Joseph Ignace Guillotin va ser el dissenyador d'una màquina "que evitava" el dolor innecessari a les víctimes, anomenada Guillotina.
La fotografia l'he agafada de Google, del diari d'"ABC història". -
Estats generals
La situació econòmica de França va empitjorar i es va declarar la "bancarrota" de l'estat. Es van reunir els estats generals, a Versalles. Es va tractar d'una assemblea general composta de representants de tots els estaments, repartits en tres: el clergat, la noblesa i el Tercer Estat. Els representants del Tercer Estat van sol·licitar que el vot fos individual i no per estaments, però els privilegiats van rebutjar la proposta.
La imatge li pertany a iStock. -
Period: to
REVOLUCIÓ FRANCESA
La Revolució Francesa va ser un conflicte social i polític, amb diversos períodes de violència, que va afectar França i, per extensió a altres nacions d'Europa, opositores de l'Antic Règim. Es va iniciar amb l'autoproclamació del Tercer Estat com a Assemblea Nacional i va finalitzar amb el cop d'estat de Napoleó Bonaparte. -
Period: to
MONARQUIA CONSTITUCIONAL
La burgesia va intentar acabar amb la societat estamental i crear un nou règim en què tots fossin iguals davant la llei. -
Jurament del joc de la pilota
Davant la negativa dels privilegiats a acceptar la proposta del Tercer Estat, que consistia a votar individualment. Els representants del Tercer Estat van reunir-se on es jugava el joc de la pilota. Allà es van autoproclamar assemblea nacional, i van jurar no separar-se fins que aprovessin una nova constitució per a França. Per aquest motiu l'assemblea nacional va passar a anomenar-se assemblea constituent.
La imatge li pertany a Zenda Libros. -
Toma de la Bastilla
La presa de la Bastilla va ser el començament de la revolució i el fi de l'absolutisme.
La imatge és de la Biblioteca Nacional de França i l'autor es Jean-Pierre Houël. -
Declaració dels drets de l'home i el ciutadà
La declaració dels drets de l'home i del ciutadà va ser aprovada per l'assemblea nacional constituent francesa, que recull quatre drets fonamentals: llibertat individual, igualtat davant la llei, dret a la propietat privada i la sobirania nacional.
La imatge li pertany a World History Encyclopedia. -
Primera Constitució
La constitució és la llei fonamental d'un estat lliberal. S'hi estableixen els drets i deures de la ciutadania i s'hi regula el sistema de poder. La francesa fou promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent i acceptada per Lluís XVI. França va quedar com una monarquia constitucional.
L'autor de la imatge és desconegut. -
Fuga de Varennes
Lluís XVI, oposat al curs que anava prenent la Revolució, va fugir juntament amb la seva família de les Tulleries. No obstant això, va cometre la imprudència de deixar-se veure, va ser doncs quan va ser arrestat (a Varennes) i tornat a París.
La imatge li pertany a Pinterest, no posa autor. -
Period: to
REPÚBLICA DEMOCRÀTICA o SOCIAL
Es produeix mentre el rei està detingut a la presó i es declara l'any I de la República. -
Period: to
CONVENCIÓ GIRONDINA- JACOBINS
La convenció girondina duu a terme un judici contra rei Lluís XVI i la seva dona Antonieta, van ser acusats de traïció i condemnats a morir a la guillotina. La convenció jacobina, la més radical, comptava amb el sufragi universal directe, la sobirania popular i igualtat davant la llei i els impostos. -
El Palau de les Tulleries, assaltat
El Palau de les Tulleries fou assaltat pels Sans-Culottes i va ser perquè el poble de París estava fart que el rei no coperes. Un mes després es va proclamar la primera República francesa.
La imatge és de Wikipedia. -
Period: to
EL REGNAT DEL TERROR
El poder va caure sota el comandament de Robespierre i els jacobins van desenllaçar el que es va denominar com el Regnat del Terror. Es va suspendre la Constitució i es van aprovar les lleis de sospitosos, per la qual cosa es podia executar i jutjar qualsevol sense necessitat de proves. Més de 10 000 persones van ser guillotinades davant d'acusacions d'activitats contrarevolucionàries, ja que s'executava a qualsevol que pugui ser considerat enemic de la revolució. -
Lluís XVI a la guillotina
Lluís XVI seria jutjat davant l'Assemblea per traïció, condemnat a mort i executat a la guillotina.
La imatge és del diari VEA. -
Constitució democràtica
En aconseguir el poder, els Jacobins, i el seu líder, Robespierre recolzats pels sans-culottes van aprovar la Constitució, que era democràtica. He de destacar el sufragi universal entre les coses que defensava aquesta constitució.
La imatge li pertany a BLOG DE HISTORIA DEL MUNDO CONTEMPORÁNEO. -
Period: to
REPÚBLICA BURGESA o CONSERVADORA
Els girondins tornen al poder i creen una nova Constitució, i amb això porta sobirania nacional, sufragi censatari indirecte, igualtat legal, divisió de poders en legislatiu i més. -
Cop d'estat de Termidor
És el nom que rep el període de la Revolució Francesa, després de la caiguda de Robespierre i que la burgesia moderada considerés la situació excessiva, per la qual cosa va retirar el seu suport als jacobins i es va aliar amb la noblesa per acabar amb la radicalització de la revolució.
La imatge li pertany a World History Encyclopedia i es un quadre de Félix Auvray -
Final del terror
Robespierre va ser arrestat i guillotinat al costat de vint-i-un seguidors. La seva mort va ser seguida d'una reacció termidoriana que va desmantellar el règim del terror. El qual va fer que el govern, purament revolucionari, es trenqués i fos reemplaçat pel Directori, de caràcter més conservador.
La imatge pertany a El Viejo Topo -
Period: to
DIRECTORI
La Constitució de 1795 estableix un nou règim polític, i aquest és l'última forma de govern de la Primera República Francesa.
És la fase més moderada, on la burgesia conservadora es beneficiarà davant de la resta de les classes socials.
Es dissol la Convenció, s'instaura el Directori i la plaça de la Revolució passa a anomenar-se plaça de la Concòrdia. -
Constitució de l'any III
La Constitució de l'any III és el text que va establir França durant la Revolució Francesa, pel fet que la Revolució va tornar a ser controlada pels girondins, eliminant-se totes les mesures de l'època anterior. Va ser una constitució liberal, basada en la sobirania nacional i la divisió de poders. Aquesta Constitució va suprimir el sufragi universal masculí i va restablir el sufragi censatari.
La foto és de Wikipedia. -
Cop d'estat per Napoleó Bonaparte
(El 18 de Brumari fa referència al 9 de novembre). La nova Constitució va trobar l'oposició de grups monàrquics i jacobins. Napoleó va donar un cop d'estat donat suport per la burgesia, que el veien com a la persona que podia acabar amb la inestabilitat. Es va proclamar Cònsol, acabant amb el Directori. L'autor de la imatge és François Bouchot. -
Period: to
IMPERI NAPOLEÒNIC
S'anomena Imperi Napoleònic al període de domini que va assolir Napoleó Bonaparte a França i en gran part d'Europa Continental a principis del segle XIX, i d'aquesta manera va posar fi al període del consolat de França i de la primera república francesa. -
Constitució 1799
A la nova Constitució és on se substitueix l'antic Directori pel Consolat, ara seran només tres els membres que tenen el poder legislatiu a les mans.
La imatge pertany a leer wikipedia. -
Batalla de Leipzig
La Batalla de Leipzig, o la «batalla de les Nacions», va ser l'enfrontament més gran de totes les Guerres Napoleòniques i la batalla més important perduda per Napoleó. Després de la desastrosa campanya a Rússia i les derrotes a la Guerra de la Independència Espanyola, les forces antifranceses s'havien reagrupat de forma cautelosa a la 6ª Coalició, que comprenia el Regne Unit, Rússia, Espanya, Portugal, Prússia, Àustria, Suècia i alguns Estats (petits) alemanys.
La imatge pertany a Wikipedia -
Congrès de Viena
Va ser una trobada internacional celebrada a la capital d'Àustria, convocada per restablir les fronteres d'Europa després de la derrota de Napoleó, i tornar a posar les ideologies polítiques de l'Antic Règim. Va significar una nova versió dels repartiments territorials europeus.
Desconec l'autor de la imatge, però l'he estreta de Pinterest. -
Period: to
REVOLUCIONS LIBERALS (20,30 i 48)
Les revolucions burgeses o liberals van tenir lloc a diversos països al llarg dels segles XVIII i XIX. Es van dur a terme en nom de les idees liberals i van ser dirigides per la burgesia, amb el suport de pagesos, artesans i, ja al segle XIX, obrers industrials. -
Period: to
RESTAURACIÓ
S'estableixen els principis ideològics de la Restauració: -Legitimitat dels monarques absoluts.
-Negació de la sobirania nacional.
-Equilibri entre les grans potències (congressos periòdics i dret d'intervenció).
Es va crear la Santa Aliança (1815). Malgrat tot, les idees de la Revolució Francesa havien deixat la seva petja a molts països europeus. La força del liberalisme i del nacionalisme es va demostrar en tres grans onades revolucionàries. -
Batalla de Waterloo
Bonaparte va perdre la seva última batalla a Waterloo i es va lliurar als britànics, tancant definitivament el llarg capítol de les guerres napoleòniques.
La imatge és de Google, desconec l'autor/propietari. -
Santa Aliança
Va ser una aliança militar creada al Congrés de Viena que buscava difondre valors cristians de caritat i pau en la vida política europea. Es va crear per mantenir l'ordre monàrquic. Els països implicats van ser Àustria, Prússia i Rússia que, a més de mantenir un "equilibri de forces", també podia intervenir en els assumptes interns d'altres nacions.
La imatge li pertany a portalacademico cch unam -
Revolució liberal del 20
La revolució que triomfa és la de Grècia, aconseguint la independència de l'imperi turc. A Espanya es busca acabar amb el poder absolut de fernant VII, el Trienni liberal (1820-1823).
La imatge pertany a Red Historia. -
Revolució liberal del 30
El 1830 hi ha una altra onada de revolucions qüestionant l'esperit del congrés de Viena.
Es localitza en zones econòmicament avançades: Bèlgica, que aconsegueix independitzar-se d'Holanda; a França comença el regnat de Luis Felipe d'Orleans, acabant així amb la monarquia borbònica i fracassen els estats alemanys.
La imatge és de Wikipedia -
Fí de la Restauració
Després de la celebració de les eleccions, es va formar un govern de republicans moderats, que va posar fi a les reformes socials iniciades. El que va ser un aixecament popular al juny de 1848 es tradueix en un enfrontament entre la burgesia i el proletariat*.
La imatge és de La Cerca. *És una classe social formada per aquells treballadors que fan les seves activitats utilitzant els recursos d'una altra persona —l'empresari—, que rep la major part dels beneficis de la feina feta. -
La primavera dels pobles
És una onada revolucionària que afecta tota l'Europa agrària i industrial, demanen la implantació de sistemes liberals i la creació de nacions.
És la darrera revolució en què treballadors i burgesos van en la mateixa direcció.
La imatge li pertany a ECHO SIN HACHE -
El meu naixement
Soc Càncer, vaig néixer a les 23:45 (més o menys) a l'hospital Vall d'Hebron. -
Neixement de la meva germana
La meva germana és gèminis, ens portem 11 mesos i igual que jo, va néixer al Vall d'Hebron. -
Começament de l'escola
Vaig començar P3 a l'escola Eulàlia Bota -
Separació dels meus pares
Jo era petita (4 anys) i no recordo res. -
Inici de l'ESO
Vaig començar l'ESO després de la pandèmia, a l'institut Martí Pous, on acabo aquest any.