-
Period: to
New Orleans
Nova Orleans va ser la capital de l'estat de Louisiana fins a 1849 i entre 1865 i 1880. La importància del seu port va convertir Nova Orleans en punt de comerç dels esclaus destinats al sud dels Estats Units. Al mateix temps era la ciutat amb més ciutadans afroamericans lliures. -
Period: to
Louis Armstrong
Va ser un dels més grans intèrprets de Jazz i un dels primers músics en abandonar la improvisació col·lectiva per
destacar la figura del solista. Va crear un nou estil de cant anomenat “scat”, un tipus d’improvització vocal,amb la intenció de convertir la veu en un instrument més. -
Dixieland
Aquesta música s’anomenà Dixieland (Terra del Sud), senzillament per fer entendre que els músics que la interpreten són... blancs! -
Period: to
1ª Guerra Mundial
New Orleans es va convertir en port militar. Això comportarà molta “tensió” entre la comunitat negra de Storyville i els “marines” que arribaven o sortien cap a la guerra. Finalment, el 1917,Storyville es tanca “pel perill que suposa per la moral de les tropes”. Molts músics van quedar sense feina. -
Tancament de Storyville
Finalment, el 1917, Storyville es tanca “pel perill que suposa per la moral de les tropes”. Molts músics van quedar sense feina. -
Chicago
Es desenvolupa al barri South Side, on es concentraven els músics arribats de New Orleans. Els músics blancs es comencen a incorporar a aquest estil de música.
S'assembla al estil New Orleans però les bandes son de 10 a 12 músics, toquen dins de locals sense moviment, el saxo comença a guanyar força i destaquen els solos individuals. -
New york Swing
A partir del 1925 la vida nocturna de Chicago va desapareixen, el jazz només s'escoltava a la ràdio o el discs. Per això molts músics es mouen cap a Nova York (perquè era el centre de la industria de l'espectacle), concretament al barri de Harlem convertint-se en un barri per només gent de color.
Es interpretat per big bands (12 o 16 músics) els solos son més controlats i destaquen els solistas instrumentals i vocals. -
El bebop
A finals del anys 30 amb la llei Jackson que obligava als negres abandonar els carres abans de les 11, molts locals tanquen. Apareix un moviment de critica dient que els blancs havien convertit el jazz en comercial i que s'havia de tornar a les arrels negres.
Els músics es reuneixen fora del seu horari i la improvització s'estructurava de manera simple. Es feien quartets o cinquens, amb melodies frenètiques i nervioses, ritmes molt rapids que obliguen a tenir un bon coneixement de l'instrument. -
Cool-jazz
L’estil “Cool” neix com a oposició del nerviosisme i frenesí del bebop. Buscava una expressió musical dominada per l’equilibri, la racionalitat i un so molt ben cuidat, tot dins d’un cert desapassionament.
Els instruments s’expressen en un registre mitjà, sense tants salts, amb un so més recte i suau. La secció rítmica adopta un estil basat en l’acompanyament, accentuant de manera menys evident el swing tan característic de la música negro-americana. -
Free-jazz
Es va desenvolupar en la dècada dels cinquanta i seixanta.
Davant d’aquesta proposta musical, l’actitud de l’oient ha de canviar. El “free-jazz” ja no segueix les previsions de l’oient, sinó que és ell qui ha de seguir la música sense cap regla preestablerta. La atonalitat, és a dir, el no ús de l’ordre harmònic. Una nova concepció rítmica on es dilueixen tots els conceptes de tempo
regular, “beat”, simetria... -
Jazz-fusion
Amb aquest nom s’entén una música que fa síntesi amb elements procedents del jazz i elements procedents d’altres músiques.:Universalització del jazz, utilitzant nous conceptes musicals propis de la música de la Índia, del Japó, d’Orient, d’Àsia; incorporació de ritmes no propis del jazz.Ús d’instruments electrònics i per tant d’amplificadors, distorsionadors... La tecnologia es convertirà en un nou instrument.