-
1300
RENAIXEMENT A VALÈNCIA
-El ressorgiment del comerç i de la vida urbana.
-L'aparició de la burgesia com a classe social ascendent.
-L'aparició de poders monàrquics forts.
-Els grans descobriments geogràfics afavoreixen una visió unitària del món.
-La difusió de la filosofia clàssica que tendeix a una separació clara entre religió i filosofia, entre raó i fe.
-El desenvolupament de les universitats i l'aparició de la impremta afavoreixen la difusió de les noves idees. La cultura passa dels monestirs a les ciutats. -
1400
MIQUEL PERES
Autor d’obres i de traduccions de caràcter religiós. La més important de les seves versions és la de la Imitació de Crist, impresa per primera vegada a Barcelona el 1482; és dedicada a Isabel de Villena, abadessa del monestir de la Trinitat de València. Escriví també una Vida de la sacratíssima Verge Maria i una Vida de Sant Vicent Ferrer. -
1490
JOAN BOSCÀ
Fou un poeta i traductor català sobretot en llengua castellana del Renaixement. Boscà és famós per haver introduït el vers hendecasíl·lab al castellà.
''ELS QUATRE LLIBRES DEL CORTESÀ'' van ser compostos en italià pel comte Baltasar Castelló i traduïts en llengua castellana per Joan Boscà. -
1490
PERE ANTONI BEUTER
Fou un historiador i exegeta valencià ,d'origen alemany, fou capellà de l'arquebisbe alemany Erard de la Mark, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam i un Iudicium in confessiones sacerdotum.
''Primera part de la història de València'' es un caso paradigmático de diferentes aspectos que confluyeron en el ambiente cultural de la primera mitad del XVI valenciano. -
1492
JOAN LLUÍS VIVES
Fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
Vives es formà en l'humanisme hispà, que amb profundes arrels a l'edat mitjana, mantenia l'escolasticisme mentre rebia el Renaixement.
Es va oposar a l'escolàstica i fou un dels defensors més influents de l'aprenentatge humanístic al segle XVI.
Opuscula varia (Lovanii, 1519) i adversus pseudodialecticos (Selestadii, 1520) son algunes obres traduides al español per Lorenzo Riber. -
1500
JOAN PUJOL
Fou un poeta, nasqué a Mataró en data indeterminada i morí després del 1603. Intentà mantenir la tradició literària d'Ausiàs March. En la seua ''Visió en somni'' manifesta la incapacitat de l'època per entendre Ausiàs March. El seu text més interessant és un poema èpic sobre la intervenció decisiva dels catalans en la Batalla de Lepanto intitulat ''La singular i admirable victòria de Lepanto''. -
1510
CRISTÒFOL DESPUIG
Fou un cavaller de formació cortesana que, després de nombroses querelles, exercí un càrrec polític en la governació de la Tortosa del segle XVI, car se'l considera un personatge crític i a la vegada activista.
Va escriure un diàleg anomenat ''LOS COL·LOQUIS DE LA INSIGNE CIUTAT DE TORTOSA'', dedicat al comte d’Aitona, Joan de Montcada, en el que s’hi reflecteixen totes les inquietuds de l’home del Renaixement. L’obra va ser escrita al 1557 per ell i va ser publicada per son pare al 1877. -
1566
ANDREU MARTÍ PINEDA
Fou un poeta valencià del Renaixement i notari de la ciutat de València des del 1512. Formà part diverses vegades del consell general de la ciutat.
Segons Jordi Rubió i Balaguer, en l'obra d'Andreu Martí Pineda s'hi poden veure representats tres estils literaris: el filosoficoreligiós, l'emfàtic i llatinitzant.
De l'obra primerenca de Pineda cal destacar ''la Contemplació en honor i reverència de les set vegades que el nostre redemptor Jesús escampà la sua preciosíssima sang'' -
BARROC A VALÈNCIA
-Té un caràcter religiós, ja que l'església tènia llavors molta influència en la gent.Per aconseguir aquest efecte els artistes combinaven una ornamentació y sobrietat.Al costat dels elements arquitectònics més dislocats construïen uns altres llisos, sense cortes ni rotures.
- S'utilitzaven falses perspectives e ilusions òptiques.
- En l'escultura s'aprecia una rica policromia.Açi i en la pintura les imatges reflectives eren expresives i dramàtiques, per a expessar els sentiments dels artistes. -
CARLES ROS
Fou un notari que es dedicà a defensar i promoure el valencià per facilitar-ne el coneixement pràctic i profund. És considerat un dels precursors de la Renaixença literària valenciana.
L'any 1740 obtingué el títol d'escrivà reial i públic, però el seu temperament una mica bohemi i la seva facilitat per emmalaltir provocaren que el seu nou ofici no prosperés.
'' El Tractat d'adagios i refrans ''(1733) es una de les obres en valencià que va escriure Carles Ros. -
LLUIS GALIANA
Fou un religiós i escriptor valencià conegut sobretot per ser l'autor de l'obra ''Rondalla de rondalles''.
L'autor desenvolupa la seua sensibilitat cultural entre les influències creuades de Gregori Maians i Carles Ros. És, per tant, un il·lustrat, erudit de mentalitat barroca que escriu en català.
''RONDALLA DE RONDALLES'' fou publicada l'any 1768 de forma anònima. La història tracta de que una llauradora enamorada del jove Ximo del Portal, ha de lluitar contra els designis de son pare. -
JOAN RAMIS I RAMIS
Fou un advocat, escriptor i historiador.
L'any 1762 fou enviat a Palma a estudiar retòrica i filosofia a la Universitat literària de Mallorca, essent promogut el 5 de març de 1765 a batxiller en filosofia i nomenat, quatre dies més tard, Mestre i Doctor en arts liberals amb la nota de nemine discrepante. Tot seguit cursà estudis de dret civil i canònic.
El llibre Joan Ramis, ''Un il·lustrat de la Menorca disputada'' consta de quatre etapes. -
JOAN BAPTISTA ESCORIGÜELA
Fou un impressor i poeta valencià.
Escorihuela va escriure durant la seva vida, en el període comprès entre 1794 i 1802, diversos poemes, romanços col·loquis i goigs. La seva obra va ser sempre en català i la va publicar als diaris de València, d'entre els quals un n'era el ''Diario de València''.
Existeix una obra seva inèdita, ''Valencia paseada en sus calles y plazas'' i també es va dedicar a recopilar textos en llengua catalana, com per exemple una col·lecció de goigs. -
IGNASI FERRERES
Fou metge a Noguera. Fou membre de la societat Comunicació Literària; hi llegí una Apología de l’idioma català, en la qual fa una apassionada defensa del català i del seu ús i la qual inspirà directament la Gramàtica i apologia de la llengua catalana, de Josep Pau Ballot.
És autor d’un notable romanç decasíl·lab, el Soliloqui de Caifàs, de to preromàntic, i de dues composicions monosil·làbiques, obres que també foren incloses en l’antologia de texts de la Gramàtica de Ballot.
