-
Govern Provisional: abril 1931-juny 1931
El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació de la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre. -
Eleccions municipal que donen el triomf als partits republicans
L’any 1931, efectivament, va ser especialment important en la història de Catalunya i d’Espanya perquè hi va haver un canvi de règim polític: de la monarquia d’Alfons XIII es va passar a una república democràtica. Tan sols un any abans s’havia acabat la dictadura del general Miguel Primo de Rivera (1923-1930), que va governar sempre amb el consentiment del rei, i que havia estat especialment virulenta contra Catalunya: -
Es proclama la II República dirigida (govern provisional encapçalat per Niceto Alcalá Zamora). A Catalunya, aquesta tasca la dugué a terme Francesc Macià (ERC
Per a Catalunya, la Segona República fou un període clau en la seva història.
Des del 1716, amb els Decrets de Nova Planta, Catalunya no tenia institucions pròpies, i ara, més de 200 anys després, les recuperava,
Francesc Macià, que havia proclamat la República Catalana dins la Federació Ibèrica, va acabar acceptant la formació d'un govern autònom, la Generalitat de Catalunya, les competències del qual foren fixades en l'Estatut d'Autonomia del 1932. -
Bienni Reformista (progressista): juny 1931-novembre 1933
durant el qual el govern republicà socialista de Manuel Azaña va dur a terme diverses reformes que pretenien reformar l'estat -
eleccions generals
Guanyen les eleccions generals republicans i socialistes (Manuel Azaña es va convertir en cap de govern i Niceto Alcalá Zamora en President de la República). -
Reforma educativa (ensenyament públic) i de l’exèrcit (professionalitzar i reduir)
-
Constitució de 1931
Constitució de 1931 fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939). Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
- Reforma agrícola (expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers)
promulgada el 9 de setembre, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya on al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. -
Cop d’estat del general Sanjurjo
La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol iniciat la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo. Després del cop, Sanjurjo va ser en primer lloc condemnat a mort i, posteriorment, i després d'una temporada a el Dueso, va ser exiliat a Estoril (Portugal), des d'on va intentar tornar anys després per posar-se al capdavant dels sublevats l'any 1936. -
S’aprova a les Corts l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propis, i exercir determinades competències. -
Bienni negre (conservador):
novembre 1933-febrer 1936 -
Eleccions general que donaren la majoria als partits de centre (Partido Radical d’A. Lerroux) i dreta (CEDA).
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
- Creació de Falange Espanyola de les JONS (partit polític d’extrema dreta)
va ser un partit polític espanyol d'ideologia falangista (una doctrina política d'inspiració fascista1 3) fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, primogènit de l'dictador Miguel Primo de Rivera. El 15 de febrer de 1934 FE es va fusionar amb les Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS), fundades per Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos, entre d'altres. El nou partit es va denominar Falange Espanyola de les JONS (FE de les JONS). -
Paralització o desmantellament de les reformes progressistes.
Paralització o desmantellament de les reformes progressistes. S'enfrontà amb el govern de la Generalitat a causa de la Llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament català, a fi de protegir els camperols -
- Revolució d'Octubre a Astúries i a Catalunya. Supressió de l’Estatut de Catalunya.
Va ser un moviment de vaga revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el Segon bienni de la Segona República Espanyola de la II República. -
José María Gil-Robles (CEDA) nomenat ministeri de Guerra i, com tal, nomena el general Francisco Franco cap de l'Estat Major
Va ser un polític i advocat espanyol, diputat en les Corts republicanes entre 1931 i 1939, i ministre de la Guerra en 1935. -
Front Popular. 1936
El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any. -
En les eleccions generals guanya la coalició del Front Popular. A Catalunya, Companys tornà al capdavant de la Generalitat.
Lluís Companys va tornar a assumir el govern de la Generalitat. A les eleccions a Corts Constituents de 1977 ERC hi va en coalició, -
El Front popular i les dretes seguiren camins diferents: el nou govern va reprendre la política reformista i fa una àmplia amnistia, mentre que la dreta inicià el camí de la conspiració.
El Front popular i les dretes seguiren camins diferents. El nou govern va reprendre la política reformista i fa una àmplia amnistia, mentre que la dreta inicià el camí de la conspiració. -
Aixecament militar, dirigit pel general Francisco Franco, contra el govern republicà.
fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment del règim franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
