-
Trionf electoral de la coalició d'esquerres
El triomf electoral de la coalició d'esquerres en les eleccions generals de juny de 1931 va ser un esdeveniment històric clau a Espanya. La coalició d'esquerres, formada per diversos partits republicans i socialistes, va guanyar les eleccions amb una àmplia majoria, obtenint 326 escons dels 470 que formaven el Congrés dels Diputats. -
Estatut de Núria
L'Estatut de Núria establia la creació d'un Consell Regional amb competències en matèries com la cultura, l'economia, la salut i l'ensenyament. També reconeixia la llengua catalana com a oficial i establiria la seva ensenyança en les escoles. -
Eleccions municipals
Aquestes eleccions van ser importants perquè van marcar l'inici de la Segona República espanyola. -
Period: to
Període constituent
El període constituent de 1931 a Espanya va ser un període de la història del país que va transcórrer després de la proclamació de la Segona República espanyola el 14 d'abril d'aquell any. Durant aquest període, es va convocar una assemblea constituent per redactar una nova Constitució per a la República. Aquesta assemblea, formada per diputats elegits en les eleccions de juny de 1931, va treballar durant mesos per redactar el text de la Constitució, que va ser aprovat el 9 de desembre de 1931. -
La 2na República
La Segona República es el període de la història de l'Espanya contemporània que va començar el 14 d'abril de 1931, quan el rei Alfons XIII va abandonar el país i es va proclamar la República, i va finalitzar el 1 d'abril de 1939, amb la victòria de les tropes franquistes en la Guerra Civil Espanyola. -
Proclamació de la República
La victòria dels partits republicans i d'esquerres en aquestes eleccions va portar a la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931. Aquesta data va ser celebrada com a festa nacional durant la Segona República espanyola. -
Period: to
Bienni Reformista
Durant aquest temps, es van dur a terme importants reformes socials i polítiques, entre les quals es van incloure la proclamació de la Segona República, la redacció d'una nova constitució i la concessió de drets fonamentals com la llibertat d'expressió, el dret a vot de les dones i la secularització de l'estat. També es van dur a terme reformes agràries i es van promulgar lleis laborals per a la protecció dels treballadors. No obstant, el bienni va acabar amb el cop d'estat de Francisco Franco. -
Aprovació de la Constitució. Govern d'Azaña
La Constitució de 1931 va ser una Constitució progressista i democràtica que establia el règim republicà com a forma de govern i garantia els drets fonamentals dels ciutadans, com la llibertat d'expressió, la llibertat de reunió, la llibertat de creença, el dret a la propietat, el dret al treball i el dret a l'educació. Així mateix, establia la separació de poders i reconeixia la figura del president de la República com a cap de l'Estat. -
Dissolució de la Companyia de Jesús. Insurreció anarquista a l'Alt Llobregat
L'insurrecció va ser liderada per militants anarquistes de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i va comptar amb el suport de molts pagesos i obrers de la zona. Durant uns dies, els anarquistes van prendre el control de diversos pobles i van establir comitès revolucionaris que es feien càrrec de les funcions públiques. -
Intent de cop d'Estat de Sanjurjo
El general José Sanjurjo, que havia estat destituït del seu càrrec de Director General de la Guàrdia Civil per les seves simpaties amb els sectors més conservadors de la societat espanyola, va liderar una revolta militar que tenia com a objectiu la implantació d'un règim autoritari i la fi de la Segona República. -
Llei de reforma agrària. Estatut d'Autonomia de Catalunya
Tant la Llei de reforma agrària com l'Estatut d'Autonomia de Catalunya van ser mesures fonamentals dels primers anys de la Segona República, que buscaven modernitzar i democratitzar l'Estat espanyol i fer front a les demandes i reivindicacions de les classes populars i de les nacionalitats històriques. Això va provocar reaccions contràries per part de sectors més conservadors i reaccionaris de la societat espanyola, que van veure aquestes mesures com una amenaça a l'estabilitat del règim. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya de novembre de 1932 van ser les segones eleccions democràtiques a la regió després de la proclamació de la Segona República espanyola el mes d'abril d'aquell mateix any. Els resultats van donar la victòria a la coalició d'esquerres liderada per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb 41 diputats de 85, seguida de la coalició de dretes, liderada per la Lliga Regionalista, amb 26 diputats. -
Trionf electoral el centredreta. Sufragi femení
Aquestes eleccions van ser les primeres en les quals les dones van tenir dret a votar a Espanya, gràcies a la llei de sufragi femení aprovada pocs mesos abans, el 19 de juliol de 1933. No obstant, la participació de les dones en aquestes eleccions no va ser molt alta, ja que moltes d'elles no van poder exercir el seu dret a vot per raons socials, culturals i econòmiques. -
Govern de Lerroux (Partit Radical)
Aquest govern va representar un canvi en la direcció política del país després de l'època de governs de centre-esquerra que van dirigir la Segona República espanyola en els primers anys de la seva existència. El Partit Radical de Lerroux era un partit centrista i moderat que va governar amb polítiques que van intentar satisfer les demandes de diferents sectors de la societat, des de la dreta més conservadora fins als sectors més progressistes i obrers. -
Fundació de la Falange espanyola
La Falange Espanyola va ser fundada el 1933 per José Antonio Primo de Rivera, com una organització política d'ideologia nacionalista i feixista. Primo de Rivera buscava crear una alternativa al sistema polític existent a Espanya en aquell moment, que considerava corrupte i disfuncional. -
Creació de la CEDA
La CEDA va arribar a ser una força política important durant la Segona República espanyola, participant en diferents governs de coalició amb altres partits de dretes. No obstant, la seva participació en el govern va generar tensions polítiques i socials, i va ser vista per molts com una amenaça per als valors democràtics i progressistes. -
Insurreccions anarquistes
Les insurreccions van començar el 8 de gener de 1933 a Barcelona, quan un grup d'anarquistes van intentar assaltar el Palau de la Generalitat, la seu del govern català. La revolta va ser ràpidament sofocada per les forces de seguretat i els insurgents van ser detinguts. -
Period: to
Binneni Conservador
Durant aquest temps, el govern espanyol va estar dominat per partits conservadors i monàrquics, i es va caracteritzar per polítiques autoritàries i repressives.
Es van promulgar lleis que limitaven la llibertat d'expressió i d'associació, i es van reprimir les manifestacions i les vagues obreres. -
Llei de contractes de conreu i Llei de bases
La llei de contractes de conreu, aprovada el 1934, va ser una llei que tenia com a objectiu regular les relacions laborals entre els treballadors del camp i els propietaris de terres. Aquesta llei va ser una de les primeres iniciatives legislatives del govern de Lerroux, que buscava abordar els problemes socials i econòmics que afectaven les zones rurals d'Espanya. -
La llei de contractes de conreu declarada inconstitucional
La llei de contractes de conreu, aprovada el 1934 durant el govern de Lerroux, va ser declarada inconstitucional pel Tribunal Suprem el mateix any de la seva aprovació. La decisió va ser presa a petició del govern central, que va considerar que la llei invadia les competències de l'Estat central en matèria de legislació laboral. -
La CEDA al govern, Insurrecció a Astúries, enfrontament amb la generalitat, suspensió de l'estatut català.
El govern de la CEDA va reprimir amb contundència la insurrecció, i la repressió va ser particularment dura en els primers dies de la revolta, amb la presència de tropes de la Legió i de la Guàrdia Civil. La repressió va causar un gran nombre de víctimes i va provocar una gran indignació en molts sectors de l'esquerra i dels sindicats. -
Escàndol de l'estraperlo. Dimissió de Lerroux
L'escàndol va esclatar el 1935, quan es va descobrir que hi havia hagut un frau massiu en la concessió de llicències per a l'importació i exportació de productes sotmesos a control de preus. Aquest frau va ser realitzat per un grup d'empresaris que havien subornat funcionaris i membres del govern per aconseguir les llicències. -
Trionf electoral del Front d'esquerres
El Front d'Esquerres va guanyar les eleccions del 1936 amb una majoria ajustada, obtenint el 47% dels vots i 263 escons al Congrés dels Diputats. Aquesta victòria va ser vista com una victòria de l'esquerra espanyola i va generar una gran expectativa en la societat sobre les reformes que el nou govern portaria a terme. -
Assassinat del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo
Tant l'assassinat del tinent Castillo com el de José Calvo Sotelo van ser esdeveniments que van contribuir a l'escalada de la violència política i social que va desembocar en la Guerra Civil espanyola. Els dos assassinats van ser vistos per les forces polítiques i socials de la dreta espanyola com una prova de la brutalitat i la intolerància de l'esquerra. -
Inici de la insurrecció militar
La insurrecció militar que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola va començar el 17 de juliol de 1936. Aquell dia, el general Franco, que estava destinat a les Illes Canàries, va enviar un missatge al general Emilio Mola, que estava a Pamplona, comunicant-li que havia arribat el moment d'iniciar el cop d'estat que havien planejat. -
Period: to
Front Popular
El Front Popular espanyol va ser una coalició electoral formada per diversos partits d'esquerres i progressistes que es van unir per fer front a l'amenaça dels partits de dreta i dels sectors més conservadors de la societat espanyola. -
Period: to
Guerra Civil
-
Insurrecció
Aquesta rebel·lió va ser liderada per militars i civils conservadors, nacionalistes i feixistes, encapçalats per Francisco Franco, amb l'objectiu de derrocar el govern democràtic de la Segona República espanyola.
Aquesta insurrecció va tenir lloc després de diversos anys de tensions polítiques i socials a Espanya, incloent-hi conflictes entre les diferents regions del país i la creixent influència dels partits polítics d'esquerra. -
Comitè de Milícies Antifeixistes
El Comitè de Milícies Antifeixistes (CMA) va ser una organització creada durant la Guerra Civil Espanyola per coordinar i dirigir les forces milicianes que lluitaven contra les tropes del general Franco i els seus aliats feixistes. -
Junta de defensa Nacional (Burgos)
va ser un òrgan governamental creat pel general Francisco Franco després del seu alçament militar contra la Segona República espanyola el juliol de 1936.
La Junta de Defensa Nacional tenia com a objectiu coordinar les diferents forces militars i polítiques que lluitaven contra el govern republicà, així com establir un govern alternatiu a Madrid. A través d'aquesta junta, Franco va començar a consolidar el seu poder i a establir les bases per a la seva futura dictadura. -
Consell d'economia de Catalunya
El Consell d'Economia de Catalunya (CEC) és un òrgan consultiu que va ser creat per la Generalitat de Catalunya l'any 1998. Té com a objectiu assessorar el govern català en matèries econòmiques i socials, així com promoure el desenvolupament econòmic i social de Catalunya. -
Franco, Generalíssim i Cap del Govern de l'Estat
El 26 de juliol de 1936, Franco va ser nomenat Cap del Govern de l'Estat espanyol pel Consell Nacional de Defensa, una posició que va mantenir durant tota la guerra. El 1 d'octubre de 1936, va ser promogut a generalíssim de les forces armades espanyoles. Després de la guerra, va governar Espanya com a dictador, establint un règim autoritari que va durar fins a la seva mort. -
Batalla de Guadalajara
La Batalla de Guadalajara va ser un enfrontament militar que va tenir lloc durant la Guerra Civil Espanyola el març de 1937 a la regió de Castella-La Manxa, prop de la ciutat de Guadalajara. Les forces republicanes van lluitar contra les forces italians que combatien en el costat del general Francisco Franco. -
Bombardeig de Gernika
La Batalla de Guadalajara va ser un important enfrontament militar que es va produir entre les forces republicanes i les tropes italians que lluitaven al costat dels rebels franquistes durant la Guerra Civil Espanyola. La batalla va tenir lloc al març de 1937, a prop de la ciutat de Guadalajara, a la regió central d'Espanya. -
Batalla de l'Ebre
La Batalla de l'Ebre va ser una de les operacions militars més importants de la Guerra Civil Espanyola, que es va dur a terme a l'estiu de 1938. Les forces republicanes, liderades pel general Juan Modesto, van llançar una gran ofensiva a la riba del riu Ebre, amb l'objectiu de recuperar terreny i posar fi a la guerra. No obstant, les forces franquistes, al comandament del general Franco, van respondre amb una gran resistència i van aconseguir aturar l'avanç republicà. -
Franco designa el seu primer Govern
El general Francisco Franco va arribar a ser Cap del Govern de l'Estat espanyol el 30 de gener de 1938, després de la fusió dels càrrecs de Cap de l'Estat i Cap del Govern. El 26 de juliol de 1939, poc després de la fi de la Guerra Civil Espanyola, va ser nomenat Generalíssim i Cap del Govern de l'Estat, amb plenes facultats executives, legislatives i judicials. Això li va permetre governar Espanya durant quasi quatre dècades, fins a la seva mort el 20 de novembre de 1975. -
Batalla de Terol
La Batalla de Terol va ser una ofensiva de l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil Espanyola per prendre el control de la ciutat de Terol, situada en una posició estratègica entre les regions de l'Aragó i València. L'ofensiva va començar el 15 de desembre de 1937 i va estar liderada pel General Vicente Rojo. Després de setmanes de combats ferotges, els republicans van aconseguir prendre la ciutat el 7 de gener de 1938. -
Exili del govern a França
L'exili del govern republicà espanyol a França va ser el resultat de la victòria de les forces franquistes en la Guerra Civil Espanyola. Després de la caiguda de Barcelona el 26 de gener de 1939, el president de la República, Manuel Azaña, va dimitir i va ser substituït per Juan Negrín com a cap de govern. El govern republicà es va traslladar a la ciutat de Girona però, després de la caiguda de Catalunya, van decidir exiliar-se a França. -
Cop d'estat del coronel Casado i entrada dels nacionals a Madrid
El Cop d'estat del coronel Casado va tenir lloc a Madrid el març de 1939, poc abans de la fi de la Guerra Civil Espanyola. El coronel Casado, un antic líder republicà, va organitzar un cop d'estat contra el govern republicà per intentar acabar amb la guerra i evitar més morts. El cop d'estat va fracassar i va precipitar la caiguda de la República Espanyola. Els nacionals, sota el comandament del general Franco, van aprofitar la situació per ocupar Madrid i posar fi a la Guerra Civil Espanyola. -
Fi de la Guerra Civil
La Guerra Civil Espanyola va arribar al seu final el 1 d'abril de 1939 amb la victòria del bàndol franquista liderat pel general Francisco Franco. Això va portar a l'establiment d'una dictadura a Espanya que va durar fins a la mort de Franco el 1975. La guerra va culminar amb la derrota de les forces republicanes i la instauració d'un govern autoritari encapçalat per Franco, la qual cosa va tenir un profund impacte en la història d'Espanya i va deixar un llegat que perdura en l'actualitat. -
Últim comunicat de guerra
L'últim comunicat de guerra va ser emès des del Palau de l'Escurial, en el marc de la Guerra Civil Espanyola.En aquest comunicat, Franco es va referir als seus soldats com "els vençuts d'avui que són els vençuts per sempre" i va afirmar que la victòria va ser "la victòria de la vida sobre la mort, de l'esperança sobre el desesper" i que Espanya havia de tornar a ser "una sola, gran i lliure". El comunicat va concloure amb la frase "La Guerra s'ha acabat", posant fi oficialment al conflicte.