-
Period: to
SEGONA REPÚBLICA
VÍDEO (resum): https://www.youtube.com/watch?v=nMhp8UFr_Ig -
Eleccions municipals
Les eleccions municipals d'Espanya de 1931 va ser un esdeveniment clau en la història del país. Van tenir lloc el 12 d'abril i van suposar la victòria dels partits republicans i socialistes en moltes ciutats del país. -
Proclamació de la República
La proclamació de la Segona República Espanyola va tenir lloc el 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals. El rei Alfonso XIII va abandonar Espanya i es va formar un govern provisional, presidit per Niceto Alcalá-Zamora. Es van establir reformes polítiques, socials i religioses i es va impulsar una modernització de la societat espanyola. Aquest esdeveniment va marcar un abans i un després en la història d'Espanya. -
Period: to
PERÍODE CONSTITUENT
Un procés constituent és el procés fundacional d'un Estat democràtic que crea una nova Constitució segons la voluntat i les necessitats dels ciutadans. -
Period: to
GENERALITAT PROVISIONAL
Una generalitat que no serà per sempre, sinó per un temps en concret. És la institució catalana d'autogovern establerta l'any 1931.
VÍDEO: https://www.youtube.com/watch?v=7LLeZis9wjs -
Triomf electoral de la coalició d'esquerres
La coalició, formada per diversos partits republicans i socialistes, va obtenir una majoria absoluta que va permetre guanyar i establir la Segona República i implementar un programa de reformes. Aquesta victòria va marcar un abans i un després en la història d'Espanya i va ser el punt de partida per a una època de canvis profunds. -
Estatut de Núria
L'estatut de Nuria aprovat el 2 d'agost de 1931 per el poble català en un referèndum celebrat. Tot i que va estar aprovada per el poble fins el 9 de setembre de 1932 les Corts de Madrid no la van aprovar. Tot i després de llargs debats, crítiques i modificacions finalment va ser aprovada, encara que el text definitiu de l’Estatut va quedar força retallat respecte de l’original. -
Aprovació de la Constitució (Govern d'Azaña)
La Constitució del Govern d'Azaña, la primera republicana d'Espanya, confirmada el 9 de desembre de 1931. Aquesta va establir unes reformes, reforma militar, reforma agrària, educativa, reforma religiosa i per últim la reforma territorial.
VÍDEO: https://www.youtube.com/watch?v=1tIlPqk9iJw -
Period: to
BIENNI REFORMISTA
El primer bienni de la Segona República Espanyola constitueix la primera etapa de la Segona República Espanyola, delimitada entre la seva proclamació el 14 d'abril de 1931 i la celebració de les eleccions generals de novembre de 1933, que van donar pas al segon bienni. VÍDEO (A partir del minut 2:54) https://www.youtube.com/watch?v=9SG-lveAmQw A partir del minut -
Dissolució de la Companyia de Jesús (Insurrecció anarquista a l'Alt Llobregat)
Aquest fet va tenir lloc del 17 al 27 de gener de 1932 aprop dels pobles de la conca alta del riu Llobregat sota el govern de Manuel Azaña. El motiu eren les dures condicions de treball a les mines, amb llargues jornades i falta de seguretat al fons dels pous, i també les expectatives que havien aixecat els nous drets de reunió i d'associació de la Constitució de 1931 tot just aprovada. -
Intent de cop d'Estat de Sanjurjo
L'intent de cop d'estat és va produir el 10 d'agost de 1932, liderat pel general José Sanjurjo i recolzat per sectors conservadors de l'exèrcit i la societat espanyola. L'objectiu era derrocar el govern republicà i establir una dictadura militar. El cop, però, va fracassar a causa de la manca de suport popular i la reacció de les forces del govern. Sanjurjo va ser detingut i posteriorment exiliat. -
Llei de reforma agrària (Estatut d'Autonomia de Catalunya)
La llei de reforma agrària, aprovada pel govern republicà espanyol el 9 de setembre de 1932, va establir un conjunt de mesures per redistribuir les terres a favor dels pagesos i els treballadors rurals. La llei establia la confiscació de terres improductives o mal aprofitades i la seva distribució entre els treballadors agrícoles, així com l'establiment de cooperatives per millorar la producció i les condicions de vida dels pagesos. -
Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre de 1932 van ser les primeres celebrades després de la proclamació de la República a Espanya. Les eleccions van ser guanyades per la coalició d'esquerres, liderada per l'Esquerra Republicana de Catalunya, que va aconseguir la majoria absoluta amb 75 dels 85 escons del Parlament. La victòria de la coalició d'esquerres va permetre la creació d'un govern democràtic. -
Period: to
CATALUNYA AUTÒNOMA
Estatut de l'autonomia de Catalunya, fou una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d'Autonomia que li permeté tenir un govern i un parlament propis, i exercir determinades competències. -
Insurreccions anarquistes
8 de gener de 1933 va haver sèrie de revoltes urbana protagonitzades per grups anarquistes a diferents ciutats d'Espanya. Aquestes van ser una resposta a les polítiques conservadores del govern republicà i a la repressió contra els moviments obrers i anarquistes. Les insurreccions van incloure ocupacions de barris, atacs a comissaries de policia i la declaració de la vaga general. Les revoltes van ser reprimides per les forces del govern, deixant un gran nombre de morts i ferits. -
Creació de la CEDA
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes va ser una coalició espanyola de partits catòlics i de dretes durant l'etapa de la Segona República. Des del moment mateix de la seva constitució, el 1933, es va presentar com a alternativa de dretes i d'ordre al Govern ia les coalicions republicanosocialistes. -
Triomf electoral del centredreta. Sufragi femení
Les segons eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts, i van ser les primeres que hi va haver sufragi universal a Espanya. Van ser les primeres eleccions que van votar les dones.
Les eleccions van donar a favor de la majoria als partits de dretes, que van donar lloc al que s’anomena com bienni radical-cedista o bienni negre. -
Fundació de la Falange Espanyola
Va ser un partit polític espanyol, format per Alfonso García Valdecasas, Julio Ruiz de Alda y José Antonio Primo de Rivera (primogènit del antic dictador Miguel Primo de Rivera). Fundat al 29 d’octubre del 1933, el partit polític tenia una ideologia feixista i les seves accions del falangisme van ser radicals, inflexibles i moltes vegades violentes. -
Period: to
BIENNI CONSERVADOR
Els capitalistes espanyols i del món sencer van tremolar davant d'aquest experiment avançat del poder obrer en un país d'Europa Occidental. -
Govern de Lerroux
El primer govern de Lerroux va ser un executiu format per una coalició de centreesquerra que es va desenvolupar a Espanya durant la Segona República. Alejandro Lerroux, líder del Partit Republicà Radical, va ser designat president del Consell de Ministres pel president Alcalá-Zamora el 8 de setembre de 1933. -
Period: to
Lluís Companys
Lluís Companys i Jover va ser un polític i advocat espanyol, d'ideologia catalanista i republicana, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, ministre de Marina d'Espanya el 1933 i president de la Generalitat de Catalunya des del 1934 fins al 1940. -
Catalunya: Llei de contractes de conreu i Llei de bases
Va ser una llei elaborada pel govern de Lluis companys, amb la finalitat de substituir l’antic contracte de rabassa morta a fi de protegir als camperols.
La rabassa morta deia que un rabassaire podia conrear les vinyes d’un propietària fins que els ceps morin, uns 40 anys aproximadament.
Per aquesta raó, el govern de la Generalitat, Lluis Companys, va redactà una llei per protegir als camperols i no ser expulsat de les seves pròpies terres. -
Llei de contractes de conreu declarada inconstitucional
La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'any 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.
Així i tot, el parlament espanyol declara inconstitucional la llei de Contractes de Conreu aprovada pel Parlament de Catalunya -
La CEDA al govern. Insurrecció a Austries. Enfrontament amb la generalitat. Suspensió de l'Estatut Català
El 5 d'octubre del 1934, els treballadors d'Astúries es van aixecar en una heroica insurrecció obrera que va derrotar l'exèrcit republicà. Des del cor miner d'Astúries, al nord d'Espanya, van construir una comuna obrera que durant 15 dies va mostrar el poder dels treballadors.
Els capitalistes espanyols i del món sencer van tremolar davant d'aquest experiment avançat del poder obrer en un país d'Europa Occidental. -
Period: to
SUSPENSIÓ DE L'ESTAUT
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1932, també conegut com a Estatut de Núria, va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propis, i exercir determinades competències. -
Escàndol d’Estraperlo. Dimissió de Leroux
El líder del partit radical, Lerroux, junt amb altres membres del seu grup, es va veure obligat a dimitir mentre estava en el govern de la segona república.
Strauss va enviar un informe al president de la República, Alcalá Zamora, revelant tots els detalls de l'estafa. Segons Strauss, el president del Govern espanyol, Alejandro Lerroux, s'havia reservat el 25% dels beneficis adquirits. -
Triomf electoral del Front d'Esquerres
El Front d'Esquerres de Catalunya fou una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936.
En el seu programa proclamà com a objectius, entre d'altres, l'amnistia política i social dels empresonats per la seva participació en els fets del sis d'octubre de 1934. -
Period: to
FRONT POPULAR
L’any 1936 l’Esquerra Republicana de Catalunya, juntament amb la resta de partits republicans d’esquerra i obrers existents a Catalunya, van decidir solidaritzar-se amb les esquerres espanyoles que acabaven de formar el Front Popular, i constituir el Front d’Esquerres de Catalunya. Les raons eren clares: volien treure els polítics de la presó i reprendre les tasques reformistes, que les dretes havien paralitzat. -
Period: to
RESTABLIMENT D'AUTONOMIA
Hi ha hagut 5 etapes de l'autonomia de Catalunya. -
Assassinat del tinent Castillo i del José Calvo Sotelo Per aquesta raó
L'assassinat del tinent Castell va tenir lloc a Madrid el diumenge 12 de juliol de 1936, durant el període de govern del Front Popular. José del Castillo era un tinent de la Guàrdia d'Assalt molt conegut. Va ser abatut per uns pistolers de dretes que mai van ser trobats quan cap a les deu de la nit es dirigia a peu a la Caserna de Pontejos per iniciar la seva guàrdia.
Calvo va ser assassinat en un trajecte en cotxe cap a la Direcció General de Seguretat. Li van disparar dos trets al clatell. -
Inici de la surrecció militar.
Durant els dies 17 i 18 de juliol de 1936 a Espanya, va succeir un dels esdeveniments que va marcar la història espanyola: un grup de militars es van aixecar en armes per enderrocar la Segona República, moviment que va donar pas a la Guerra Civil, que duraria tres anys.
Això va ser a conseqüència dels canvis del funcionament de la militar. Volien un canvi.
