-
Convocatòria dels Estats Generals
Aquesta convocatòria la discussió inicial va ser la forma de votar, la noblesa i el clergat volien un vot per a cada ordre o estament, mentre que el Tercer Estat, més nombrós, exigia un vot per cap. -
Assamblea nacional
Gracies a la convocatòria dels Estats Generals, el tercer estat es va proclamar Assemblea Nacional (representats de tota la Nació). -
Jurament del joc de la pilota
En rebutjar-se les seves peticions, els representants del Tercer Estat es van proclamar Assemblea Nacional. Lluís XVI, alarmat, va tractar de dissoldre-la, però no ho va aconseguir. Al contrari; els representants es van traslladar a la sala pròxima del Joc de Pilota i van jurar que no es dissoldrien fins que no s’hagués aprovat una constitució. -
Assemblea Constituent
L’Assemblea Nacional va decidir transformar-se en Assemblea Constituent, per tal de dotar França d’una constitució. -
Assalt a la Bastilla
El poble de París va assaltar la fortalesa presó de la Bastilla per prendre les armes i defensar els seus representants. Les primeres disposicions aprovades per l’Assemblea Constituent van ser l’abolició del feudalisme, van eliminar els drets senyorials i el delme i nacionalitzar els béns de l’Església, dos anys després, va aprovar la primera constitució francesa: la Constitució de 1791. -
Assemblea Legislativa
Després d’aprovar-se la Constitució, l’Assemblea Constituent es va dissoldre i va ser substituïda per una Assemblea Legislativa. Això va tindre alguns problemes, els més importants van ser l’oposició dels nobles exiliats, També es van produir enfrontaments entre revolucionaris moderats i grups radicals. -
La Convenció
Dominada pels girondins. Van abolir la monarquia, es va proclamar la República i es va guillotinar Lluís XVI.
La Convenció va deposar i guillotinar Robespierre i els seus partidaris. El poder va passar a diputats del centre, que van elaborar la Constitució de 1795, més moderada. -
Proces de Lluis XVI
-
Directori i el Consolat
el poder executiu de la Constitució va recaure en un Directori (5 membres), va destacar el jove general Napoleó Bonaparte, aprofitant el seu prestigi, va donar un cop d’Estat i va substituir el Directori per un Consolat, Napoleó va aconseguir ser nomenat primer cònsol i va assolir el poder.