-
Period: to
Ferran VII
Ferran VII d'Espanya, anomenat «el Desitjat» i «el rei Felón» (Sant Llorenç de l'Escorial, octubre 14 de 1784-Madrid, 29 de setembre de 1833), va ser rei d'Espanya entre març i maig de 1808 i , després de l'expulsió de l' «rei intrús» Josep i Bonaparte i la seva tornada a país, novament des de maig de 1814 fins a la seva mort -
Period: to
Regnat de Carles IV
Carles IV. Rei d'Espanya entre 1748 fins 1819. ... Va enfrontar a Espanya contra la França revolucionària a la Guerra de la Convenció (1794-1795) i va ser derrotat. Sota l'auspici del seu primer ministre, Godoy, va canviar radicalment la política exterior espanyola i es va aliar amb la França de Napoleó. -
Tractat de Fontainebleau
Tractat de Fontainebleau, que va establir una aliança militar entre Lluís XV de França i Carlos Estuardo, pretendent a l'tron britànic. Tractat de Fontainebleau, un acord secret pel qual França cedia a Espanya el territori de Louisiana, anterior a el Tractat de París. -
Period: to
Guerra del Francès
Va ser un conflicte sorgit el 1808 per l'oposició armada a la pretensió de l'emperador francès Napoleó I d'instaurar i consolidar en el tron d'Espanya a Joseph Bonaparte, en detriment del rei Borbó Ferran VII, desenvolupant un model d'estat inspirat en els ideals napoleònics, i que, sumada a l'enfrontament precedent francès amb Portugal i el Regne Unit, va convulsionar tot Espanya fins a 1813. -
Period: to
Regnat de Josep I ( José Bonaparte)
Josep I va regnar tot just cinc anys, amb escassa efectivitat causa de la guerra d'Independència, però amb un ambiciós programa reformista. ... En els mesos següents, les tropes imperials van ser derrotades a Espanya així que, a mitjans de 1813, Josep I va tornar a França, on va abdicar de el tron. -
Period: to
Els setges
Algunes ciutats van oposar-se a la presidencia dels exercits francesos i els van negar l'entrada. La resposta va ser sometre-les a setges llargs i cruents. Saragossa en va patir dos, en el primer dels quals, va destacar la figura mítica de d'Agustina d'Aragó -
Motí de Aranjuez
El Motí d'Aranjuez o L'aixecament de la ciutat d'Aranjuez va ser un aixecament ocorregut entre el 17 i el 18 de març de 1808 per carrers d'aquesta localitat madrilenya. Es va desencadenar a causa de diverses causes motivades per la política de Manuel Godoy, secretari de l'Estat de Carles IV. -
L'alçament del 2 de Maig de 1808 a Madrid
L'aixecament de el 2 de maig de 1808 és el nom pel qual es coneixen els fets esdevinguts aquest any a la ciutat espanyola de Madrid, produïts per la protesta popular davant la situació d'incertesa política derivada després del motí d'Aranjuez. -
La batalla de Bailèn
La batalla de Bailén es va lliurar durant la Guerra de la Independència Espanyola i va suposar la primera derrota a camp obert de la història de l'exèrcit napoleònic. Va tenir lloc el 19 de juliol de 1808 al costat de la ciutat de Jaén de Bailén. Va enfrontar a un exèrcit francès d'uns 21 000 soldats a el comandament de l'general Dupont amb un altre espanyol més gran a les ordres de l'general Teodoro Reding, encara que el general en cap de l'anomenat Exèrcit d'Andalusia era el general Castaños. -
Les corts de Cadis
Es coneix com a Corts de Cadis a l'Assemblea constituent celebrada a la ciutat espanyola de Cadis (Andalusia) des de 1810 a 1814 durant la Guerra de la Independència d'Espanya. ... Per aquells moments aquestes dues ciutats eren les úniques de l'Estat Espanyol no ocupades per les tropes napoleòniques. -
La constitucó
Sobirania popular, divisió de poders i federalisme, van ser els tres principis que es van enarborar amb la promulgació de la Constitució de Cadis, el 19 de març de 1812, corpus legislatiu que va intentar ser la base d'un Estat amb un govern monàrquic-constitucional. -
La batalla de Vitòria
La Batalla de Vitòria va ser un enfrontament en el marc de la Guerra del Francès entre les forces franceses que escortaven a Josep Bonaparte durant la seva fugida, i un contingent combinat de tropes espanyoles, britàniques i portugueses, concloent amb l'expulsió dels francesos. -
Batalla de la Plata
La batalla de la Plata (10 de juliol de 1816) va ser l'últim enfrontament militar entre realistes i patriotes lliurat en el marc de l'anomenada Pàtria Babau. Després de la capitulació de Cartagena d'Índies el 16 de febrer de 1816 Pablo Morillo va iniciar la seva marxa sobre l'interior de la Nova Granada. De manera incontenible, les columnes dels coronels Francisco Warleta, Sebastián de la Calçada, Donato Ruiz de Santa Creu, Miguel de la Torre i Julián Bayer es van apoderar. -
Virregnat del Perú
El Virregnat de Perú va ser una entitat territorial de l'Imperi espanyol creada per la Corona Espanyola en l'any 1542, amb capital a la ciutat de Lima o Ciutat dels Reis, durant el seu domini en el Nou Món. Al principi, el seu territori comprenia gairebé tota Amèrica de Sud, incloent Panamà i algunes illes d'Oceania. Tot i que no incloïa Veneçuela, que depenia de la Reial Audiència de Santo Domingo, ni els territoris a l'est de la línia de el Tractat de Tordesillas. -
Virregnat de Nova Espanya
El Virregnat de Nova Espanya va ser una entitat territorial integrant de l'Imperi espanyol, establerta en gran part d'Amèrica de Nord per la Monarquia Hispànica durant la colonització espanyola d'Amèrica, entre els segles XVI i XIX. Es va originar després de la caiguda de Mèxic-Tenochtitlan, esdeveniment principal de la conquesta, la qual pròpiament no va concloure sinó fins a molt després, ja que el seu territori va seguir creixent cap al nord. -
Batalla d’Ayacucho
La batalla d'Ayacucho va ser l'últim gran enfrontament dins de les campanyes terrestres de les guerres d'independència hispanoamericanes (1809-1826) i va significar el final definitiu de l'domini administratiu virreinal hispànic a Amèrica de Sud. -
Virregnat de Nova Granada
El Virregnat de Nova Magrana, Virregnat de Santafé o Virregnat de el Nou Regne de Granada va ser una entitat territorial, integrant de l'Imperi espanyol, establerta per la Corona (1717-1723, 1739-1810 i 1815-1822) durant la dinastia dels Borbó. Creat el 1717 pel rei Felip V, dins d'una nova política de control territorial, es va suspendre el 1723 per problemes financers i va ser restaurat en 1739 fins que el moviment independentista el suspèn de nou en 1810. -
Period: to
Guerres dels Carlins
Les guerres carlines van ser una sèrie de conteses civils que van tenir lloc a Espanya al llarg de segle XIX. Es van haver de, d'una banda, a una disputa pel tron, i, de l'altra, a un enfrontament entre principis polítics oposats. Els carlins, que lluitaven sota el lema de «Déu, Pàtria i Rei», encarnaven una oposició reaccionària a el liberalisme i defensaven la monarquia tradicional, els drets de l'Església i els furs, mentre que els liberals exigien fondes reformes polítiques. -
Period: to
El regant de Isabel II
El regnat d'Isabel II és el període de la història contemporània d'Espanya comprès entre la mort de Ferran VII el 1833 i el triomf de la Revolució de 1868, que va obligar a la reina a marxar a l'exili. El seu regnat està dividit en dues grans etapes: la minoria d'edat (1833-1843) durant la qual van assumir la regència, primer, la seva mare Maria Cristina de Borbó-Dues Sicilias i, després, el general Baldomero Espartero -
Period: to
Segona guerra Carlina
La guerra dels matiners, segona guerra carlistanota 1 o campanya montemolinista va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc fonamentalment a Catalunya entre setembre de 1846 i maig de 1849. Es va deure a el fracàs dels intents de casar a Isabel II amb el pretendent carlista, Carlos Luis de Borbó (Carles VI en la nomenclatura dels seus adeptes), que havia estat pretès tant per alguns sectors moderats isabelins -singularment els liderats per Jaime Balmes i Juan Donoso Cortés- com pel carlisme -
Generals Prim i Serrano
Van enderrocar la Monarquia -
Period: to
Tercera guerra Crlina
La tercera guerra carlina va ser una guerra civil desenvolupada a Espanya entre 1872 i 1876, entre els partidaris de Carles, duc de Madrid, pretendent carlista a el tron, i els governs d'Amadeu I, de la I República i d'Alfons XII. Antigament va ser coneguda per la historiografia espanyola com «segona guerra civil» 1 i alguns historiadors contemporanis com Jordi Canal la denominen «segona guerra carlina», 2 negant aquest nom a la Guerra dels Matiners. -
Cop d’estat de Pavia
El cop d'Estat de Pavia, o simplement cop de Pavia, va ser un cop d'Estat que es va produir a Espanya el 3 de gener de 1874, durant la Primera República i que va estar encapçalat pel general Manuel Pavía, capità general de Castella la Nova la jurisdicció incloïa Madrid.
