Eix cronològic Història de la filosofia

By Gerard Plana
  • Period: 650 BCE to 300

    Filosofia Antiga

    (s.VI a.C. - s.III d.C.)
    Comença amb els filòsofs presocràtics i acaba a l'Hel·lenisme.
  • Period: 650 BCE to 500 BCE

    Filòsofs presocràtics

    (s.VI a.C.)
    Es pot resumir en: el pas del mite al logos.
  • 625 BCE

    Tales de Milet

    Tales de Milet
    Va ser considerat el creador de l'escola de Milet i un dels set savis de Grècia.
    Va ser el primer filòsof a tractar del pas del mite al logos.
  • 569 BCE

    Pitàgores

    Pitàgores
    Va ser considerat el primer matemàtic pur.
    Va crear tres teoremes: el teorema de Pitàgores, l'Harmonia de les esferes i l'Afinació pitagòrica.
  • 544 BCE

    Heràclit d'Efes

    Heràclit d'Efes
    Va dir que tot flueix, que som i no som.
    Seguia la sentència d'un oracle de "coneix-te a ti mateix".
    També assegura que el principi és encarnat pel foc.
  • 515 BCE

    Parmènides

    Parmènides
    Va escriure un poema de 154 versos hexamètrics; dividit en dues parts: via de la veritat i via de l'opinió.
  • Period: 500 BCE to 300 BCE

    Filòsofs sofistes

    (s.V a.C.)
    Interessats en l'ètica i la política, sobretot des de les posicions relativistes.
  • 481 BCE

    Protàgores

    Protàgores
    Va redactar la constitució de la Colònia de Turios (440 aC).
    Assenyala als déus com a la limitació del coneixement.
    Es basa en l'empirisme i el sensualisme.
  • 470 BCE

    Sòcrates

    Sòcrates
    Va començar amb la filosofia jònica.
    Al principi estudiava l'origen de la naturalesa, però va canviar pel coneixement de si mateix i de l'home.
  • 427 BCE

    Plató

    Plató
    Va crear un sistema filosòfic que va transcendir convertint-se en el filòsof més important de la història.
    La seva filosofia es basa en la política i la moral.
  • 384 BCE

    Aristòtil

    Aristòtil
    És un dels filòsofs amb més importància junt Plató. Conegut com "El filòsof".
    El seu pensament es basa en la lògica, es considera creador de la metafísica, l'ètica, la psicologia, la cosmologia i les ciències de la naturalesa (zoologia).
  • Period: 350 BCE to 200

    Hel·lenisme

    (s.III a.C. - s.III d.C.)
    Neixen diverses escoles interessades en l'ètica i la filosofia individualista.
  • 341 BCE

    Epicur

    Epicur
    Va dividir la filosofia en tres parts: canònica (lògica), física i ètica.
    Fomentava l'empirisme sensualista basat en un únic criteri de veritat.
  • Period: 330 to 1300

    Filosofia Medieval

    (s.IV - s.XIV)
    Centrada en la fe i la raó, on els autors basen tesis principals als pensaments cristians.
  • 354

    Agustí d'Hipona

    Agustí d'Hipona
    Va adaptar el platonisme a la religió cristiana, de fet, la força molt per a poder adaptar-la.
  • 1225

    Tomàs d'Aquino

    Tomàs d'Aquino
    Va adaptar la filosofia d'Aristòtil a la religió cristiana, creant l'Escolàstica.
  • 1285

    Guillem d'Ockam

    Guillem d'Ockam
    Va fer una revisió mítica de l'aristotelisme de Tomàs d'Aquino i va crear el Nominalisme: les idees universals no existeixen i són extensions de les coses materials.
  • Period: 1400 to

    Filosofia Moderna

    (s.XV - s.XVIII)
    Centrada en l'humanisme, la revolució científica i la il·lustració, els autors de l'època es van centrar també en l'epistemologia i la teoria del coneixement.

  • René Descartes (Cartesius)

    René Descartes (Cartesius)
    Va ser considerat el pare de la filosofia moderna i creador del racionalisme. Reconegut com el filòsof francès més important.
    El seu mètode es fonamenta en quatre punts: la intuïció, la deducció, l'enumeració (inducció) i la memòria (recompte de tots els passos donats).

  • John Locke

    John Locke
    Va ser un filòsof anglès empirista i iniciador del liberalisme polític.
    Afirma que les idees procedeixen de l'experiència: que al principi som un full en blanc que s'omple amb les vivències.
    A més, va parlar de: la substància, la identitat personal, el llenguatge, el coneixement, l'estat i la societat.

  • David Hume

    David Hume
    Va ser un empirista escocès i la màxima figura de la il·lustració i l'empirisme britànics.
    Va tractar sobre la naturalesa humana i parla de les lleis per les quals les idees queden a la ment: la semblança, la contigüitat en l'espai/temps, i la relació de causa/efecte.

  • Immanuel Kant

    Immanuel Kant
    Va ser el filòsof alemany amb més influència a la història del pensament, a la que va fer un gir monumental: El gir copernicà.
    Kant deia que per a poder entendre l'experiència s'han de tenir coneixements que no provinguin de l'experiència.
  • Period: to

    Filosofia Contemporània

    (s. XIX - s. XXI)
    Van confluir diferents corrents filosòfiques amb un remarcat tarannà crític.
  • Period: to

    Existencialisme

    El pensament moral i el científic no son suficient per a poder entendre l'existència humana.

  • Karl Marx

    Karl Marx
    Va ser un revolucionari, un economista, un filòsof, un historiador i un periodista molt destacat a l'època.
    Es va veure envolt al corrent de l'esquerra hegeliana.
    HI ha dos Marx: el jove i el madur. El jove amb una influència de la filosofia humanista clàssica alemanya i el madur amb unes tesis clares que desemboca en l'estudi de la societat.

  • Friedrich Nietzsche

    Friedrich Nietzsche
    Va ser considerat un dels filòsofs més importants del s. XIX, amb una influència de més de cent anys.
    El seu pensament es divideix en quatre períodes: primer, segon, tercer i "el mestre de la sospita".

  • Sigmund Freud

    Sigmund Freud
    Va ser un neuròleg que va crear la psicoanàlisi.
    Va fonamentar una nova disciplina a partir de "La interpretació dels somnis" on afirmava la realitat del complex d'Èdip i l'estructura del psiquisme. Rere aquesta crea una nova teoria: el procediment d'investigació dels processos psíquics, un mètode per al tractament de la neurosi.

  • Martin Heidegger

    Martin Heidegger
    Va iniciar amb la teologia, però va acabar amb la filosofia.
    La seva obra més destacada és Sein un Zeit (l'ésser i el temps), la qual es planteja l'existència de l'ésser i de la fundacional de la filosofia. Busca saber "què és ser".

  • Hans Georg Gadamer

    Hans Georg Gadamer
    Va ser un filòsof i professor alemany.
    Va estudiar les parts fonamentals de la filosofia, per tal de veure les estructures prèvies d'aquesta, en les diverses formes d'experiència humana i científica; religió, ètica, història i estètica.
  • Period: to

    Hermenèutica

    (mitjans s. XX - s. XXI).
    Busca l'explicació coherent del tot.

  • Jean-Paul Sartre

    Jean-Paul Sartre
    Va ser a més de filòsof un novel·lista i dramaturg francès.
    Les seves publicacions: La transcendència de l'ego, La imaginació, Esbós d'una teoria de les emocions i L'imaginari. Psicologia fenomenològica de la imaginació; van ser aplicades al mètode fenomenològic.
    El seu pensament va sorgir de les fonts de Husserl. Era idealista i racionalista, tractant a més de l'humanisme (existencialista i marxista).
  • Period: to

    Escola de Frankfurt

    (1923 - actualitat).
    Va ser el centre d'una sèrie d'interessos comuns, tractava de reunir als autors (principalment) marxistes.

  • Jürgen Habermas

    Jürgen Habermas
    Va ser un filòsof i sociòleg alemany, de fet va rebre el Premi Hegel 1973 (premi que s'otorga cada tres anys a una persona que ha contribuït al desenvolupament de les humanitats).
    Volia transformar la societat mitjançant la reflexió crítica i l'idealisme; es gràcies a l'idealisme que formula la seva doctrina "situació ideal del diàleg".