-
625 BCE
Tales de Milet (625 a. C.- 585 a. C.)
Filòsof grec presocràtic al que es considera el fundador de l'escola de Milet de filosofia i, per tant, l'iniciador de filosofia occidental.
Tales explica l'origen de la naturalesa a través de l'explicació irracional. -
Period: 625 BCE to 530 BCE
Presocràtics
-
Period: 600 BCE to 600
Història Filosofia antiga
-
569 BCE
Pitàgores (569 a. C - 475 a. C)
Va ser un filòsof i matemàtic grec considerat el primer matemàtic pur. Va contribuir de manera significativa a l'avenç de la matemàtica hel·lènica, la geometria i l'aritmètica, derivades particularment de les relacions numèriques, i aplicades per exemple a la teoria de pesos i mesures, a la teoria de la música o a l'astronomia. -
535 BCE
Heràclit (535 a. C.- 484 a. C.)
Va ser un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor, fill de Blisó. Fou un filòsof considerat de l'escola jònica, encara que diferia dels seus principis en alguns punts.
Fou deixeble d'Hipàs de Metapont i de Xenòfanes de Colofó.
Heràclit fou mestre de Cràtil, el qual fou (al mateix temps que Sòcrates) un dels mestres de Plató -
515 BCE
Parmènides (515 a. C - 470 a. C)
Va ser un dels filòsofs més importants de l'antiga Grècia (pertany al gran grup dels presocràtics). Recollint la contraposició de Xenòfanes de Colofó entre certesa i opinió, considera que l'únic camí per arribar a la veritat és la raó. El que ens ofereixen els sentits són pures aparences: només des de la raó podem entendre l'autèntica naturalesa de les coses. Fou alumne de Xenòfanes, mestre de Zenó d'Elea i, sembla, mestre de Melissos. -
490 BCE
Protàgores (490 a. C. - 420 a. C.)
Fou un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia. Era fill d'Artemó o de Meandre. Admirat expert en retòrica que recoriael món grec cobrant elevades tarifes pels seus coneixements sobre l'ús correcte de les paraules o ortoepeia. Plató l'acredita com a l'inventor del paper del sofista professional o professor de "virtut" (entesa no com a "bondat", sinó com a coneixement i habilitat per tenir èxit mundà). -
Period: 490 BCE to 384 BCE
Sofistes
-
470 BCE
Sòcrates (470 a. C. - 399 a. C.)
Va ser un filòsof clàssic grec considerat com un dels més grans, tant de la filosofia occidental com de la universal. Va ser mestre de Plató, qui va tenir Aristòtil com a deixeble, sent aquests tres els representants fonamentals de la filosofia de l'Antiga Grècia. Altres deixebles seus són Antístenes, Aristipo i Esquines. -
427 BCE
Plató (427 a. C. - 347 a. C.)
Va ser un filòsof grec nascut a Atenes, creador d'un sistema filosòfic i d'un mètode d'exposició de la filosofia que li converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història. -
384 BCE
Aristòtil (384 a. C. - 322 a. C)
Va ser un filòsof de l'Antiga Grècia. És considerat com un dels grans pensadors de la humanitat.
Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època, des de la filosofia a la biologia, des de les matemàtiques fins a la psicologia. No sols va estudiar gairebé tots els àmbits del coneixement existents en el seu temps, sinó que, a més, va fer contribucions significatives en la majoria d'aquests. -
341 BCE
Epicur (341 a. C.- 270 a. C.)
Va ser un filòsof grec, fundador de l'escola que porta el seu nom (epicureisme). Els aspectes més destacats de la seva doctrina són l'hedonisme racional i l'atomisme. Influït per Demòcrit, Aristipo, Pirrón, i possiblement Aristòtil i els cínics, es va tornar contra el platonisme i va establir la seva pròpia escola a Atenes, coneguda com el "Jardí" , on va permetre l'entrada de dones a l'escola. -
Period: 341 BCE to 200 BCE
Hel·lenisme
-
Period: 353 to 1400
Història Filosofia Medieval
-
354
Agustí d'Hipona (354 a. C. - 430 a. C.)
Va ser un escriptor, teòleg i filòsof cristià. Després de la seva conversió, va ser bisbe de Hipona, al nord de l'Àfrica i va dirigir una sèrie de lluites contra les heretgies dels maniqueus, els donatistes i el pelagianisme. -
1225
Tomàs d'Aquino (1225 - 1274)
Va ser un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana. Va proporcionar bases importants per a la teologia cristiana, en incorporar gran part del llenguatge i les idees aristotèliques. -
1285
Guillem d'Ockam (1285 - 1349)
Filòsof escolàstic i teòleg franciscà anglès. Es considera una de les figures més importants del pensament medieval i va estar al centre de les principals controvèrsies intel·lectuals i polítiques. -
Descartes (1596-1650)
Va ser l’iniciador del racionalisme, filòsof, matemàtic i físic francès considerat el pare de la geometria analítica i un dels protagonistes de la revolució científica. -
Period: to
Història Filosofia Moderna
-
Locke (1632-1704)
Filòsof i doctor anglès considerat un dels més influents pensadors de l’empirisme anglès, va ser un dels primers empiristes britànics. -
Hume (1711-1776)
Filòsof, historiador, economista i assagista escocès. És una de les persones més importants de la filosofia occidental i la il·lustració escocesa. Era un idealista subjectiu, deia que la qüestió de saber si la realitat objectiva existeix o no, és insoluble. -
Kant (1724-1804)
Filòsof i científic prussià de la il·lustració. Va ser el representant més important del criticisme i idealisme alemany. Se li atribueix el ser un dels pensadors més influents a l’Europa Moderna i de la filosofia universal. -
Period: to
Història Filosofía Contemporània
-
Marx (1818-1883)
Filòsof, economista, sociòleg, periodista, intel·lectual i polític comunista alemany. Cal dir que també era d’origen jueu. Proposa eliminar les classes socials i que el proletariat governi baix un sistema socialista per fer canvis i aconseguir una societat més igualitaria. -
Nietzsche (1844-1900)
Filòsof, poeta, músic i filòleg alemany del segle XIX considerat un dels filòsofs més importants de la filosofia occidental. Va fer una critica a la cultura, les religions i la filosofia occidental mitjançant la genealogia dels conceptes que els integren. -
Freud (1856-1939)
Metge neuròleg austríac d’origen jueu, pare del psicoanàlisi i una de les majors figures intel·lectuals del segle XX. Creu en la teoría Psicoanalítica, que vol demostrar que la major part de les activitats que fa l’ésser humà són inconscients. -
Heidegger (1889-1976)
Filòsof alemany considerat el més important del segle XX. La filosofia Heideggeriana se centra en l’estudi de l’existència humana i en la història del ser. -
Gadamer (1900-2002)
Filòsof alemany especialment conegut per la seva obra “Verdad y método” i per la seva renovació de la Hermenéutica (considera el llenguatge com una realitat carregada amb un significat ontològic). Va ser el més rellevant de l’època. -
Sartre (1905-1980)
Va ser un filòsof, escritor, novelista, dramaturg, activista polític, biògraf i crític literari francès. La seva postura sobre la existència es basa en la completa responsabilitat de les persones sobre els seus actesa ser un filòsof, escritor, novelista, dramaturg, activista polític, biògraf i crític literari francès. La seva postura sobre la existència es basa en la completa responsabilitat de les persones sobre els seus actes.