-
Period: to
BIENNI REFORMISTA
El Bienni Reformista va ser un període durant la Segona República espanyola (1931-1933) en el qual es van dur a terme importants reformes polítiques, socials i econòmiques per modernitzar el país. Aquesta etapa va ser liderada pel govern de Manuel Azaña de centre-esquerra. No obstant, el govern de dretes de la CEDA, liderat per Alejandro Lerroux, va posar fi a aquestes reformes per intentar restaurar l'ordre i la tradició conservadora del país. -
Eleccions municipals
El rei Alfons XIII va nomenar el febrer de 1931 l'almirall Juan Bautista Aznar perquè presidís un govern de concentració monàrquica i col·laboració regionalista. Aquest va convocar eleccions municipals, en lloc de generals, per al 12 d'abril de 1931, segons el procediment de la llei electoral de 1907, Havien d'escollir-se una vuitantena de mil regidors a tots els ajuntaments d'Espanya.
https://www.vilaweb.cat/noticies/14-dabril-de-1931-francesc-macia-proclama-la-republica-catalana/ -
Period: to
PERIODE CONSTITUENT
Va començar amb les eleccions generals del 28 d'abril de 1931 i va acabar amb l'aprovació de la nova Constitució el desembre del mateix any. Durant aquest període, es van fer reformes progressives com la laïcització de l'Estat i la promoció de la cultura i l'educació. A més, es van establir les bases per a una autonomia regional més gran. Aquest període va ser fonamental per a la consolidació de la República i va marcar el principi d'una nova etapa en la història d'Espanya. -
Proclamació de la republica
Al voltant de dos quarts de vuit del vespre del 14 d`abril del 1931 i des del balcó de l`Ajuntament de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya que havia obtingut un ressonant triomf a les eleccions municipals celebrades dos dies abans, es va dirigir a la multitud concentrada a la plaça i va proclamar, en nom del poble de Catalunya, “L'Estat Català.
https://www.youtube.com/watch?v=SzVyqODUmEQ -
Period: to
GENERALITAT PROVISIONAL
Aquesta proclamació preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els ministres Ferran dels Rius, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol, en virtut del qual la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de la Generalitat de Catalunya, en recuperació del nom medieval de la Diputació del General. -
Triomf electoral de la coalició d'esquerres
El sistema electoral adoptat requeria que un candidat tingués el 20% dels vots de la circumscripció per ser elegit; encara que en tots els casos, la llista guanyadora complia aquest requisit, va caldre una segona volta el 12 de juliol per cobrir 12 escons (3 a Badajoz, 3 a Barcelona-prov., 1 a Barcelona-cap., 2 a Madrid-prov.
Els resultats de la 1a volta a Lugo van ser anul·lats i la votació es va repetir el 23 d`agost del 1931 -
Period: to
Francesc Macià
Fou un polític i militar espanyol d'ideologia republicana i independentista catalana, tinent coronel de l'Exèrcit de Terra, president de la Generalitat de Catalunya i un dels fundadors dels partits Estat Català i Esquerra Republicana de Catalunya; va ser succeït al capdavant d'aquest últim per Lluís Companys, Va ser elegit diputat a Corts el 1931,es va unir amb el Partit Republicà Català de Lluís Companys -
Estatut de Nuria
Va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propis, i exercir determinades competències. -
Aprovació de la Constitució. Govern d'Azaña
Al desembre de 1930, després de la revolta de Jaca, Azaña s'amaga i comença a escriure Fresdeval, que deixa inconclusa.
Al desembre de 1931 s'aprova la Constitució, una de les més avançades del seu temps.
El Govern va posar en marxa un ambiciós pla d'obres públiques: va inaugurar Nuevos Ministerios i la prolongació del Passeig de la Castellana, va començar les obres de la caserna del Goloso i del port de Bermeo, i es van crear noves línies d'autobusos i ampliacions del metro de Madrid . -
Period: to
Niceto Alcalá Zamora
Primer president de la Segona República Espanyola, nascut a Priego de Córdoba el 1877 i mort a Buenos Aires el 1949. Va ocupar el càrrec des del 1931 fins al 1936 i va ser una figura important en la Transició espanyola a la democràcia, lluitant per consolidar el sistema democràtic. Va ser destituït pel govern del Front Popular el 1936 per haver actuat de forma partidista durant la crisi política que va precedir l'esclat de la Guerra Civil Espanyola. https://www.youtube.com/watch?v=BkbMQoMrSjo -
Period: to
CATALUNYA AUTÒNOMA
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1932, va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propis, i exercir determinades competències. -
Dissolució de la Companyia de Jesús. Insurrecció anarquista a l'Alt Llobregat
Precedida pels successos de Castilblanco i els successos d'Arnedo, va començar el 19 de gener de 1932 quan els miners de la colònia de Sant Corneli, a Fígols, van iniciar una vaga i es van apoderar de les armes del sometent i van començar a patrullar pels carrers per frenar així la previsible resposta de la direcció de les mines.
El motiu eren les dures condicions de treball a les mines, amb llargues jornades i manca de seguretat al fons dels pous. -
Intent de cop d'Estat de Sanjurjo
El 10 d'agost del 1932 es va produir el primer cop militar contra la II República. El motí, conegut com la Sanjurjada en encapçalar-lo el general José Sanjurjo des de Sevilla, va fracassar en qüestió d'hores. I és que una de les ordres que va donar Sanjurjo aquell dia va ser que l'alçament havia de ser pacífic, de fet es va permetre a la ciutadania circular sense problemes pels carrers de Sevilla i fins i tot als sindicats muntar una vaga general. -
Llei de reforma agrària. Estatut d'Autonomia de Catalunya
L'Estatut d'autonomia de Catalunya del 1932, també conegut com a Estatut de Núria, va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propis, i exercir determinades competències. D'aquesta manera Catalunya aconseguia allò que no va obtenir durant la campanya autonomista catalana de 1918-1919 -
Triomf electoral del centredreta. Sufragi femení
A les eleccions d’Espanya, es va donar la victòria al Partit Radical de Manuel Azaña, això va suposar la fi republicana d'esquerres. A més, va ser la primera vegada que es va permetre el vot a les dones en tota la història d’Espanya, gràcies a una llei aprovada el mateix any que va estendre el sufragi universal a les dones majors de 23 anys, tot això va tenir un gran impacte políticament i socialment.
https://www.youtube.com/watch?v=o2XT6XGlwwg -
Eleccions al parlament de Catalunya
Les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 van ser celebrades el diumenge 20 de novembre de 1932, constituint les primeres eleccions democràtiques a aquest parlament regional. Es van fer en el context posterior a la proclamació de la Segona República, la restauració de la Generalitat de Catalunya i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. https://www.rtvvilafranca.cat/programa/el-penedes-republica/f/1932.Eleccions-al-Parlament-de-Catalunya/ -
Insurrecions anarquistes
Van ser un intent de revolta armada fet per un grup d'anarquistes a Barcelona i altres poblacions de Catalunya, en resposta a l'assassinat del militant anarquista Buenaventura Durruti. Va consistir en una sèrie d'atacs a comissaries de policia i edificis governamentals, però va ser reprimida per les forces de seguretat. Aquesta revolta va ser de les més conegudes de la dècada dels 30 a Espanya. -
Creació de la CEDA
La Confederación Española de Derechas Autónomas, va ser creada com a confluència de diverses organitzacions de dretes espanyoles amb l'objectiu de combatre l'avanç dels partits d'esquerres i obtenir el poder polític. La seva ideologia estava basada en el conservadorisme catòlic i defensava la unitat d'Espanya, el catolicisme com a religió oficial i la defensa de la propietat privada. Va obtenir èxit electoral en les eleccions de 1933 i va formar part del govern de la República. -
Fundació de Falange Española
Falange, va ser el 29 d'octubre de 1933 a Madrid. El partit va ser fundat per José Antonio Primo de Rivera, com a resposta a la creixent popularitat del comunisme i l'anarquisme en el país, partit polític de dretes que defensava un estat autoritari i corporativista, amb una economia nacionalista i autàrquica. El seu lema era "¡Arriba España!" Després de la Guerra Civil Espanyola, Falange es va convertir en el partit únic del règim franquista fins a la mort de Francisco Franco el 1975. -
Period: to
BIENNI CONSERVADOR
El bienni conservador de 1933 a 1936 a Espanya va ser liderat pel Partit Radical de Miguel Primo de Rivera i després pel governador Niceto Alcalá-Zamora. Es van aprovar lleis que limitaven les llibertats civils i els drets dels treballadors, provocant inestabilitat política. Les eleccions de 1936 van portar el Front Popular d'esquerres al poder i van desencadenar la Guerra Civil Espanyola. -
Period: to
Lluis Companys
Va ser un polític i advocat espanyol, d'ideologia catalanista i republicana, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, ministre de Marina d'Espanya el 1933 i president de la Generalitat de Catalunya des del 1933 fins al 1940. Exiliat després de la Guerra Civil, va ser capturat a França per la Gestapo, a petició de la policia franquista,4 i traslladat a Espanya, on va ser torturat, sotmès a un consell de guerra i finalment afusellat al castell de Montjuïc. -
Govern de Lerroux (Partit Radical)
Va ser un govern format pel Partit Radical presidit per Alejandro Lerroux, governat entre 1933 i 1935, caracteritzat per l'estabilitat política i econòmica, amb una política de conciliació amb l'Església Catòlica i les classes propietàries. Va destacar per la implementació de polítiques socials i laborals. -
Catalunya: Llei de contactes de conreu i Llei de bases
Es van aprovar dues lleis importants en relació amb la qüestió agrària a Catalunya: la Llei de Contractes de Conreu i la Llei de Bases. La primera, aprovada el 1934, va establir un nou marc regulador per als contractes de conreu i fixava preus justos per als productes agrícoles. La segona, també aprovada el 1934, establia les bases per a una reforma agrària més profunda a tota Espanya. No obstant, aquesta llei va ser anul·lada poc temps després pel Tribunal Suprem. -
La Llei de contractes de conreu declarada inconstitucional
La Llei va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el 17 de juny de 1934 per regular els contractes de conreu i establir preus justos per als productes agrícoles. El Tribunal Suprem espanyol la va declarar inconstitucional el 20 de juny, argumentant que les competències en matèria agrícola eren de l'Estat i no de les regions autònomes. Aquesta decisió va generar una gran polèmica i va ser considerada per molts com una interferència en les competències del Parlament de Catalunya. -
La CEDA al govern Insurrecció a Astúries. Enfrontament amb la Generalitat. Suspensió de l'Estatut català
La entrada de la CEDA al govern d'Espanya va generar tensió amb les forces d'esquerres i independentistes. A Astúries hi va haver una insurrecció reprimida pel govern de la CEDA. A Catalunya, es va suspendre l'Estatut d'autonomia, provocant un enfrontament amb la Generalitat. Això va ser una de les causes de la Guerra Civil espanyola. -
Period: to
SUSPENSIÓ DE L'ESTATUT
Després d'esgotar pràcticament el termini legal, el president de la República no li va quedar més remei que promulgar la llei que suspenia l'estatut d'autonomia català. Era el 2 de gener del 1935: Catalunya seguia en estat de guerra i el cap dels Mossos d'Esquadra i el Govern en ple amb Lluís Companys al capdavant estaven a la presó preventiva pels fets del 6 d'octubre de 1934 -
Escàndol de l'estraperlo. Dimissió de Lerroux
Va ser un cas de corrupció que va implicar el govern espanyol del Partit Radical d'Alejandro Lerroux a finals de 1935. La trama consistia en la venda il·legal de cupons de racionament i va ser descoberta per la premsa. Això va provocar una gran indignació popular i la dimissió del govern de Lerroux. Els partits d'oposició van intentar formar un nou govern, però la crisi política va ser profundament enraonada i va contribuir a l'arribada del Front Popular al poder l'any següent. -
Period: to
Manuel Azaña
Manuel Azaña Díaz va ser president de la Segona República (1936- 1939). Va destacar per les reformes que va implementar durant el seu govern, l'anomenat bienni social-azañista, i pel seu paper com a cap del bàndol republicà durant la guerra civil espanyola.
Pertanyent a la classe mitjana alcalaïna, procedia d'una família liberal i va tenir una educació religiosa, factors que formarien el seu pensament republicà, esquerranista i anticlerical. -
Triomf electoral del Front d'Esquerres
El Front d'Esquerres, coalició formada per partits de l'esquerra espanyola, va guanyar les eleccions generals de 1936 amb una majoria absoluta al Parlament. Això va portar a la formació d'un govern d'esquerres liderat per Manuel Azaña. La victòria del Front d'Esquerres va generar molta expectació i esperança entre les classes populars, però també va desencadenar la reacció de les dretes i l'exèrcit, que es va rebel·lar poc després i va donar lloc a la Guerra Civil espanyola. -
Period: to
RESTABLIMENT DE L'AUTÒNOMIA
L'Estatut d'Autonomia del País Basc del 1936 va ser una llei aprovada per les Corts de la Segona República Espanyola l'1 d'octubre del 1936 a València, ja començada la Guerra Civil i sense la participació de Navarra,. Després de l'aprovació de l'Estatut, es va formar el primer Govern autònom, del 7 d'octubre del 1936 al 30 de març del 1937. Aquest Govern d'Euzkadi va ser presidit per José Antonio Aguirre, del Partit Nacionalista Basc, i va comptar amb participació de representants del PSO -
Period: to
FRONT POPULAR
El Front Popular es va formar durant la Segona República a Espanya, com una coalició d'esquerres per enfrontar-se als partits conservadors i militaristes. Va guanyar les eleccions de 1936 i va intentar dur a terme reformes socials i polítiques. No obstant, la seva governança va ser interrompuda per la intervenció militar de Franco, desencadenant la Guerra Civil Espanyola. El Front Popular va ser una breu esperança per a la justícia social i la democràcia en el país. -
Assassinat del tinent Castillo i de José Calvo Sotelo
L'assassinat del tinent José Castillo va tenir lloc a Madrid la nit del 12 al 13 de juliol de 1936 per un grup de falangistes. El mateix dia, el líder de la dreta espanyola José Calvo Sotelo va ser detingut i assassinat per agents de la policia. Aquests fets van ser el detonant de l'esclat de la guerra civil espanyola, que va durar fins al 1939. Els assassinats van contribuir a l'enfrontament entre les forces polítiques de dreta i esquerra i van accelerar la divisió del país. -
Inici de la insurrecció militar
Liderada pel general Francisco Franco i altres militars, amb l'objectiu de derrocar el govern. Això va desencadenar la Guerra Civil Espanyola, un conflicte que va durar fins al 1939 i va provocar la mort i la desestabilització del país. Va ser motivat per l'enfrontament polític i social que es vivia a Espanya, així com pel descontentament de les forces armades amb el govern republicà.
https://www.eitb.eus/es/noticias/politica/detalle/4246844/memoria-historica-18-julio-alzamiento-guerra-civil/