-
Guerra del Francès contra Napoleó
Volgent envair Portugal, les tropes franceses van entrar a Espanya. Napoleó va designar el seu germà José Bonaparte com a monarca espanyol. Davant el ressentiment per la presència militar francesa, els militars espanyols van organitzar grups de guerrillers. Els espanyols es van alçar contra les forces napoleòniques i es va desencadenar un conflicte bèl·lic en què Espanya va comptar amb el suport de Portugal i la Gran Bretanya. Donant-se:1808-1814.
[https://www.youtube.com/watch?v=bAWQZewONTI] -
Promulgació de la primera Constitució espanyola
La proclamació de la Carta de Baiona (principis liberals Revolució francesa) va fer que les juntes a Espanya es resistissin als francesos i acabessin convocant les Corts Generals. Encara a la Guerra d'Independència, els diputats de les Corts reunits a Cadis van promulgar la carta magna, establia la separació de poders i reconeixia que la sobirania residia a la nació. En oposició oberta als principis de l'absolutisme de l'Antic Règim.
[https://www.youtube.com/watch?v=L1yUEznryZo] -
Period: to
El regnat de Ferran VII i la tornada a l'absolutime
Van ser uns vint anys de regnat, gairebé la major part de tints absolutistes, en un moment en què a mitja Europa es reclamava el Liberalisme. Espanya no va ser aliena a aquesta onada, i les pretensions absolutistes del monarca es van veure alterades per nombrosos pronunciaments militars a favor del Liberalisme. Alguns fins i tot arribarien a triomfar. El regnat de Ferran VII va començar després del final d'una guerra, la de la Independència davant de França. -
Comença el Trienni Liberal
S'inicia l'1 de gener de 1820 amb el pronunciament de Reg que obliga al rei absolut Ferran VII a restablir la Constitució de Cadis de 1812. Això acabarà desencadenant una reacció realista i l'ocupació d'Espanya pel exèrcit francès dels Cent Mil Fills de Sant Lluís, que travessen els Pirineus el 7 d'abril de 1823. Acaba l'1 d'octubre de 1823 quan el rei Ferran VII dissol les Corts, aboleix la Constitució i restableix la monarquia absoluta.
[https://www.youtube.com/watch?v=ldYfTHFSC_E] -
Mor Ferran VII
El 29 de setembre de 1833 va morir el rei Ferran VII de Borbó als 48 anys d'edat, després d'haver patit violents atacs de gota, i el seu cos va ser dipositat al Panteó de Reis del monestir de l'Escorial. Fill de Carles IV i de Maria Lluïsa de Parma, va conspirar contra els seus pares a l'octubre de 1807.
[https://www.infobae.com/opinion/2017/10/05/la-muerte-de-fernando-vii/] -
Estatut Reial de 1834
Els pilars de l'Estatut reial van ser, una sobirania compartida de les Corts amb el Rei. Es va rebutjar la sobirania nacional. La separació de poders, es va articular de manera flexible, permetent la col·laboració i la interacció entre els tres poders i amb això el naixement a Espanya del règim parlamentari. L'Estatut va reconèixer formalment l'existència del Consell de Ministres i la compatibilitat entre el càrrec de ministre i el de parlamentari.
https://www.congreso.es/cem/estreal -
Period: to
El regnat d'Isabel II: el liberalisme moderat
El regnat d'Isabel II és el període comprès entre la mort de Ferran VII el 1833 i el triomf de la Revolució del 1868. El seu regnat és divideix en dues etapes: la minoria d'edat (1833-1843) durant la qual van assumir la regència, la seva mare i, després, el general Baldomero Espartero; i el regnat efectiu que comença amb la declaració per les Corts el 1843. Al llarg del regnat es va produir la configuració de l'Estat liberal.
[https://es.wikipedia.org/wiki/Reinado_de_Isabel_II_de_Espa%C3%B1a] -
Promulgació de la Constitució progressista
La Constitució espanyola del 1837 es va promulgar a Espanya durant la regència de Maria Cristina de Borbó. Va ser una iniciativa del Partit Progressista per aprovar una constitució de consens amb el Partit Moderat que permetés l'alternança dels dos partits liberals sense que cada cop que canviés el govern calgués canviar la Constitució. -
Comença la regència d'Espartero
Espartero gaudeix d'enorme prestigi per haver contribuït a la fi de la Guerra Carlina. Segueix amb un govern progressista, però part dels propis progressistes estan en contra, a causa del component dictatorial-militar del seu govern. De l'esquerra del progressisme sorgeixen els demòcrates, alguns republicans, relacionats amb l'incipient proletariat urbà. Els moderats conspiren, recolzats des de l'exili per Maria Cristina. -
Fi de la regència de Maria Cristina
Per contrarestar els carlins, defensors de l'absolutisme, Maria Cristina degué fer concessions als liberals, que a canvi donarien suport a la causa d'Isabel II; això desembocaria a la Revolució liberal de 1835-1837, que va posar fi a l'Antic Règim ia la Monarquia absoluta. Després del Trienni Moderat i el triomf del bàndol «cristià», els progressistes van encapçalar la «revolució de 1840», que va obligar Maria Cristina a marxar a l'exili.
[https://www.youtube.com/watch?v=cIxSvA5Fx6Y] -
Fi de la regència d'Espartero
Va acabar el 1843, quan un moviment militar i cívic encapçalat per una part del Partit Progressista i pel Partit Moderat, que comptava amb els generals afins Ramón María Narváez, Francisco Serrano i Leopoldo O'Donnell, va obligar Espartero a marxar a l'exili. La coalició antiesparterista va decidir proclamar la majoria d'edat d'Isabel, així que va complir els tretze anys d'edat, a l'octubre de 1843, iniciant-se així el seu regnat efectiu.
[https://es.wikipedia.org/wiki/Regencia_de_Espartero] -
Promulgació de la Constitució moderada
La Constitució de 1845 va ser el resultat de l'esforç dels moderats per conciliar tradició i revolució. Aquesta constitució establia la sobirania compartida entre el rei i les Corts triades per un sufragi molt restringit. Sobre aquesta base, s'articulava el domini de la Corona sobre les altres institucions a través de la prerrogativa fonamental de poder nomenar el Cap de Govern, lliurant-lo al mateix temps el poder de dissolució de les Corts. -
Pronunciament militar d'O'Donnell a Vicálvaro
El 28 de juny de 1854 el general O'Donnell es va aixecar contra el govern moderat a la localitat madrilenya de Vicálvaro. L'èxit li va arribar el 7 de juliol quan després de modificar els seus plantejaments inicials van promulgar el Manifest de Manzanares. El general progressista Espartero s'uní a la revolta amb molts altres àmbits de la societat que buscaven incentivar la indústria al país que s'havia estancat amb els conservadors. Així, Isabel II va haver d'assumir el canvi de govern. -
Sublevació de la caserna de Sant Gil contra Isabel II
La revolta de la caserna d'artilleria de Sant Gil va ser un motí contra la reina Isabel II que es va produir el 22 de juny de 1866 a Madrid amb la intenció d'enderrocar la monarquia. Els moviments revolucionaris fins a 1866 no havien posat en dubte la legitimitat d'Isabel II, demanant una altra Regència, o un canvi de govern", i en canvi "a partir d'aquella data la revolució afegia a les seves aspiracions el destronament dels Borbons".
[https://hmong.es/es/Sublevaci%C3%B3n_del_Cuartel_de_SanGil] -
Revolució democràtica al setembre (La Gloriosa) i destronament d'Isabel II.
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa o Revolució de Setembre o la Septembrina, va ser una revolta militar amb elements civils que va tenir lloc a Espanya el setembre de 1868, la qual va suposar el destronament i exili de la reina Isabel II i l'inici del període denominat Sexenni Democràtic (1868-1874). Els militars que van liderar la rebel·lió esgrimien raons polítiques i desitjos de renovació de l'Estat.
[https://historia.nationalgeographic.com.es/a/1868-revolucion-gloriosa_15636] -
Period: to
El sexenni democràtic: el liberalisme democràtic
Es coneix com a Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari al període de la història contemporània d'Espanya transcorregut des del triomf de la Revolució de setembre de 1868 fins al pronunciament de desembre de 1874, el de Martínez Campos a Sagunt , on proclama la tornada dels Borbons amb un nou rei, Alfons, fill d'Isabel. S'inicia així el període conegut com a Restauració. -
Promulgació de la Constitució de 1869
El 6 de juny de 1869 es promulga la nova Constitució, de caràcter democràtic i monàrquica, que estarà vigent fins al 1873, quan es proclami la Primera República (1873-1874). La Constitució recull els principis de sobirania popular, divisió de poders, llibertat de culte (que no laïcisme de l'Estat, que continuarà sent confessional), sufragi universal masculí, llibertat de premsa i de consciència, etc.
[https://www.laguia2000.com/espana/la-constitucion-espanola-de-1869] -
Sorgeix el cantonalisme
Moviment insurreccional que aspira a dividir l'Estat nacional en cantons gairebé independents. Partidari d'un federalisme de caràcter radical repartiment de la riquesa, millores proletàries, el seu objectiu és establir una sèrie de confederacions de ciutats cantons independents que es federarien lliurement. El cantonalisme va ser un fenomen de la petita burgesia, que a més, va tenir una gran influència sobre el naixent moviment obrer, i va constituir un precedent per a l'anarquisme a Espanya. -
Proclamació de la Primera República Espanyola, presidida per Estanislao Figueras
La Primera República espanyola va ser el règim polític vigent a Espanya des de la seva proclamació per les Corts l'11 de febrer del 1873, fins al 29 de desembre del 1874 quan el pronunciament del general Martínez Campos va donar lloc a la restauració de la monarquia borbònica. Estanislau Figueras i Moragas va ser un advocat i polític espanyol, primer president de la Primera República Espanyola (per un període de 5 mesos)
[https://www.youtube.com/watch?v=pjZUe2QiCuY] -
Pronunciament del general Martínez Campos i començament de la Restauració borbònica amb el Regnat d'Alfons XII
El 29 de desembre de 1874 va tenir lloc el Pronunciament de Sagunt, realitzat pel general Arsenio Martínez Campos, i que va suposar la restauració de la monarquia borbònica i el final de la Primera República Espanyola. S'instaura un sistema bipartidista d'“alternança” entre el Partit Liberal i el Conservador. Aquesta democràcia “formal”, amb un sistema electoral no estrictament democràtic, va prendre carta de naturalesa amb la promulgació de la Constitució del 1876.