Eix cronològic digital de l'art medieval

Fresc de les catacumbes de Priscil·la

150

Autoria desconeguda
Estil: art paleocristià
Descripció: les catacumbes de Priscil·la són un cementiri que es troba a la ciutat de Roma. Conserva alguns frescs importants del segle II dC i un d'ells el de “El bon Pastor”. Aquest representa un pastor amb els seus animals. En el context religiós simbolitza Jesús, el pastor, guiant els fidels, els animals, pel bon camí.

Basílica de Santa Sabina

432

L'autoria és desconeguda, però es creu que va ser dissenyada per l'arquitecte Pere d'Ilíria.
Estil: paleocristià.
Descripció: és una Església catòlica que se situa al mont Aventí a Roma, Itàlia. Va ser construïda entre el 422 i el 432. L'interior destaca per les seves columnes corínties i els frescos que s'hi representen. Aquest monument també és conegut per tenir la Porta Santa Sabina, feta de fusta i on es representen diversos temes religiosos.

Santa Sofia de Constantinoble

537

Autoria: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet.
Estil: Art bizantí
Descripció: Santa Sofia, construïda entre el 532 i el 537 i situada a Istanbul, Turquia, és una antiga església bizantina que destaca per la seva gran cúpula i els seus mosaics.
Va ser convertida en mesquita després de la conquesta otomana i posteriorment en museu. És una obra mestra de l'arquitectura mundial i reflecteix la rica història de l'Imperi Bizantí.

Corona de Recesvint

650

Peça de joieria visigòtica ordenada a construir pel rei Recesvint el segle VII i confeccionada pel taller de la Corte de Toledo.
Estil: art preromànic - visigòtic
Descripció: corona votiva que per la seva realització va requerir l'ús d'or, granats, safirs i perles. Destaca pels detalls i la curosa elaboració de les vuit plaques esmaltades que la conformen, i que representen escenes bíbliques i apòstols. Forma part del "Tesoro de Guarrazar" i es conserva al Museu Arqueològic Nacional de Madrid.

Mesquita de Còrdova

788

Autor desconegut
Estil: art islàmic
Descripció: monument rellevant de l'art islàmic, de l'època del domini musulmà a la península. Té una datació complexa, ja que es va construir entre el 785 i el 788 i va ser ampliada successivament el 833, el 855, entre el 962 i el 966, i el 987. I després de la Reconquesta es va convertir en catedral.
És característic per l'austeritat a l'exterior, però elaboració a l'interior. Inclou els arcs de ferradura i de mig punt, amb dovelles blanques i vermelles.

San Miguel de Lillo

842

Obra arquitectònica manada a construir pel rei Ramiro I d'Astúries.
Estil: Preromànic - art asturià
Descripció: té característiques pròpies d'aquest estil arquitectònic. Amb una planta basilical, elements decoratius com capitells i frisos, i finestres en coixinet. Abans de convertir-se en església podria haver estat un edifici palatí, en principi dedicada a Santa Maria i Sant Miquel.

Monasteri de San Miguel de Escalada

913

Obra arquitectònica construïda entre el 912 i el 913 per uns monges mossàrabs, que eren cristians que vivien en territoris de domini musulmà a la península Ibèrica.
Estil: preromànic - mossàrab
Descripció: té una planta basilical amb tres naus separades per columnes i un absis central. A més, té una rica decoració escultòrica amb capitells i frisos. Els motius inclouen elements geomètrics, vegetals i figures humanes.

Sant Vicenç de Cardona

1040

Autor desconegut, però se sap que el seu comitent va ser el vescomte Bermon I.
Estil: romànic català
Descripció: Obra arquitectònica d'entre el 1029 i el 1040. Presenta una planta basilical amb tres naus separades per columnes i arcs de mig punt. Un disseny característic de l'estil romàntic i destaca per la seva simplicitat i elegància.
L'absis és semicircular i els capitells de les columnes estan esculpits amb motius ornamentals, alguns dels quals representen escenes bíbliques i simbòliques.

Frescos de l’absis de Sant Climent de Taüll

1123

Autor desconegut
Estil: romànic
Descripció: Els fresos representen escenes d'iconografia cristiana, principalment la Maiestas Domini, que mostra Crist en una màndorla envoltat pels tetramorfs (quatre evangelistes). A les altres seccions de l'absis es representen els dotze apòstols i alguns sants, amb tons vibrants dels colors vermell, blau i verd. Es mostra un alt nivell de detall i expressió. No eren només elements decoratius, sinó que representaven escenes bíbliques i ensenyaments cristians.

Palau de l'Aljaferia

1150

Palau fortificat construït a Saragossa a la segona meitat del segle XII per iniciativa del rei àrab Abú Yaáfar al-Muqtadir, com a residència dels reis.
Estil: art islàmic
Descripció: Té alguns elements característics que inclouen els arcs de ferradura, la decoració amb rajoles, els jardins interiors i la Torre del Trobador. Hi ha una combinació d'elements islàmics, mudèjars, gòtics i renaixentistes, que mostra la diversitat cultural de la regió durant la història.

Majestat Batlló

1150

Autor anònim, atribuït al taller de Ripoll
Estil: romànic
Descripció: és la imatge tallada en fusta policromada de mitjans del segle XII que representa Crist crucificat en actitud de Crist Majestat o triomfant, sense rastres de sofriment. És una escultura exempta pensada per una visió frontal, hieràtica i simètrica, que es trenca lleugerament per la inclinació del cap cap a la dreta. Actualment es troba exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Mosaics de l'absis de la catedral de Monreale

1190

Autor desconegut
Estil: art bizantí
Descripció: els mosaics de l'absis de la catedral de Monreale, situada a Sicília, Itàlia, són una obra importantíssima de l'art bizantí. La catedral presenta una impressionant decoració de mosaics que cobreixen l'absis. Aquests mosaics representen temes religiosos i hi apareix la figura principal del Pantocràtor. A part, hi ha profetes i reis, i personatges rellevants com la Mare de Déu amb el Nen Jesús a la falda i els dotze sants i dotze santes.

Catedral de Notre-Dame

1347

Construïda entre el 1163 i el 1345 per iniciativa de Maurice de Sully amb els arquitectes: Jehan de Chelles, Jean Ravy, Pierre de Chelles, Pierre de Montreuil i Raymond du Temple
Estil gòtic
Destaca per les seves agulles, arcs puntiaguts i vitralls impressionants.La façana oest presenta 2 torres i està decorada amb escultures que representen escenes religioses i històriques. L'interior destaca per la seva amplitud i alçada, amb columnes i voltes que són un símbol clàssic de l'arquitectura gòtica

El matrimoni Arnolfini

1434

Autor: Jan Van Eyck
Estil: gòtic flamenc
Descripció: Pintura que representa a una parella, Giovanni Arnolfini i la seva dona Giovanna Cenami, en el que sembla que és una cerimònia matrimonial. L'escena se situa en una habitació ricament detallada. El quadre destaca pel seu realisme, detalls minuciosos i l'ús magistral de la llum. L'obra és coneguda pel seu simbolisme i ha estat objecte d'interpretacions sobre l'estatus social, la fecunditat i l'espiritualitat.

El jardí de les delícies

1505

Autoria: El Bosch
Estil: gòtic flamenc
Descripció: tríptic pintat a l'oli, compost per una taula central i 2 de laterals que es poden tancar sobre la primera.
És una obra de gran simbolisme: la taula de l'esquerra respresenta el paradís, la central la vida terrenal, plena de luxúria i la de la dreta il·lustra l'infern i els càstigs.
El quadre tancat en la seva part exterior al·ludeix al tercer dia de la creació del món. Es representa la Terra dins d'una esfera transparent, símbol de fragilitat