-
Eleccions municipals que donen el triomf als partits republicans.
Les eleccions municipals van ser convocades per l'últim govern de la monarquia presidit per l’almirall Juan Bautista Aznar.Els partits republicans i d’esquerra es van organitzar ràpidament. Les forces catalanistes progressistes van iniciar un procés d’unificació per tal d’augmentar les possibilitats de guanyar les eleccions.Els resultats van ser àmpliament favorables als partits republicans i d’esquerra, que van guanyar les eleccions. -
Proclamació de la ll República
Es proclama la ll República dirigida pel govern provisional de Zamora, instauració del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII, que havia quedat deslegitimada en haver permès la Dictadura de Primo de Rivera i que havia fracassat en el seu intent de tornada a la normalitat constitucional amb la Dictablanda del general Dámaso Berenguer. -
Guanyen les eleccions generals republicans i socialistes.
Després de la instauració de la Segona República, es van dur a terme les eleccions a Corts Constituents el 28 de juny de 1931 i Manuel Azaña és converteix en cap de govern i Nieto Alcalá Zamora en president de la república. -
Reforma educativa i de l'exèrcit.
El govern republicà estava convençut que l’exèrcit necessitava una profunda transformació ja que presentava problemes d’estructura i d’actitud.Es pretenia impulsar una reforma que creés un exèrcit professional i democràtic. L’acció de la República en el camp de l’educació va ser meritòria. Es pretenia estendre la cultura a les capes menys afavorides de la població i posar en marxa un programa modern d’educació que estigués a l’abast de tota la població. -
Constitució 1931
fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola. Va crear un nou marc legal des d'on legitimar les altres reformes. -
Reforma agrícola
La reforma de la propietat de la terra va ser el projecte més ambiciós iniciat per la República. Es volia posar fi al predomini del latifundisme existent a bona part del centre i el sud espanyol i a la vegada millorar les condicions de vida dels pagesos més pobres, els jornalers. -
Cop d'estat del general Sanjurjo
El 10 d'agost de 1932 el general José Sanjurjo, que havia declarat la seva lleialtat al nou govern democràtic el 1931, es va aixecar contra la República a Sevilla. El cop de Sanjurjo va fracassar i va ser empresonat -
Aprovació de les Corts de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
Fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. -
Eleccions general que donaren la majoria als partits de centre i dreta.
Es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. -
Creació de la Falange Espanyola de les JONS.
Fou un partit polític feixista espanyol, fundat el 15 de febrer de 1934 resultat de la unió de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista d'Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos amb la Falange Española de José Antonio Primo de Rivera. -
Paralització de les reformes progressistes.
l'11 d'Abril 1934, anomenada Llei de Contractes de Conreu, on va provocar un conflicte social i polític. Contingut de la llei: s'establí que la durada dels arrendaments havia de ser 6 anys i permetia que els pagesos rebassaires tinguessin accés a la propietat de terres que treballaven mitjançant el pagament als propietaris d'uns preus previs pactats pel govern català. -
Revolució d'Octubre a Catalunya i a Astúries. Supressió de L'estatut de Catalunya
Els fets del sis d'octubre va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. A Astúries, en el que s'anomenà la Revolta d'Astúries, els fets foren molt més sagnants amb centenars de morts per l'enfrontament entre la Guàrdia Civil i l'exèrcit contra l'Aliança Obrera. -
José María nomenat ministeri de guerra i Franco cap de l'Estat Major.
El 6 de maig de 1935 va ser nomenat ministre de la Guerra per Lerroux, càrrec des del qual promocionaria a diversos militars que acabarien tenint un gran protagonisme durant la posterior Guerra Civil. Així, va ordenar que el general Francisco Franco es fes càrrec de comandament de l'Estat Major Central. -
El Front Popular i les dretes
Entre el febrer i març de 1936 el Front Popular i les dretes van seguir camins diferents on el nou govern va rependre la política reformista i va fer una àmplia amnistía, mentre que la dreta inciaba el camí de la conspiració. -
La coalició del Front Popular guanya les eleccions populars i Companys tornà al capdavant de la Generalitat.
Els dies 16 i 23 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar una majoria parlamentària a la coalició d'esquerres denominada Front Popular. En aquell mateix perióde Lluis Companys va tornar al Capdavant de la Generalitat. -
Aixecament militar.
Podem dir que es el començament de la Guerra Civil (conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República española) on el aixecament militar estaba dirigit per Franco contra el govern republicà.
