EIX CRONOLÒGIC ART CLÀSSIC

ART CLÀSSIC: GRÈCIA

Period: 600 BCE to 31 BCE

Després de la civilització cretomicènica i l’art prehel·lènic, va començar l’evolució de l’art grec pròpiament dit, i es pot dividir en tres grans períodes: l’art arcaic (VIII-475 aC), el clàssic (475-323 aC) i l’hel·lenístic (323-32 aC).

ART ARCAIC

Period: 600 BCE to 475 BCE

És el moment en què es comencen a fixar els estils arquitectònics i s’inicia l’evolució estilística grega.

Sarcòfag dels esposos

520 BCE

Grup escultòric exempt d’estil etrusc de terracota policromada, mesura 2,20 x 1,41 metres i és de tema funerari. La tapa té forma de kliné (llit), els rostres presenten un perfil geometritzat i hieràtic. El poc treball de les cames contrasta amb la minuciósituat dels peus i les sabates.

Koúros i Kóre

500 BCE

Escultures exemptes de marbre de tema votiu o funerari, simètriques, frontals, hieràtiques i geomètriques.
Koúros d’Anavyssos: 510 aC, 1’95 metres, nu
Kóre del pèplum: 500 aC, 1’20 metres, policromada, vestida

ART CLÀSSIC

Period: 475 BCE to 323 BCE

És l’etapa compresa entre la fi de les Guerres Mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran. Moment de màxima esplendor de l’art grec. Aquesta etapa es pot subdividir en: primer classicisme (475-400 aC), i segon classicisme o període postclàssic (399-323 aC).

Primer classicisme

Period: 475 BCE to 400 BCE

Discòbol

460 BCE

Escultura exempta originàriament de bronze (la còpia romana en marbre) de 1,55 d’alçada que representa l’ideal anatòmic atlètic. Trenca els principis de la frontalitat i rigidesa arcaiques, tot i que el cap encara segueix l’estil arcaic. Ordenació de les línies en moviment conegudes com a rhytmos.

Partenó

438 BCE

Temple ofert a Atena pels atenesos. Fet de marbre i fusta. Situat a l’Acròpoli d’Atenes com el seu edifici principal. Exemple de la recerca de la perfecció i l’harmonia a través de les matemàtiques.

Guerrers de Riace

430 BCE

Escultures exemptes de bronze a la cera perduda de 2,05 metres d’alçada. Detalls amb coure, plata i ivori. Malgrat la frontalitat, es trenca el hieratisme amb el contrapposto. Els cabells mantenen certa gemetria. Trobades el 1972 a 7 metres de profunditat entre les restes d’un naufragi.

Dorífor

430 BCE

Escultura exempta originàriament de bronze (còpia romana en marbre) de 2,12 metres d’alçada (set vegades el cap, constituint en cànon anatòmic perfecte), amb contrapposto i de tema esportiu, representant l’ideal antropològic dels grecs.

Atena Àptera o Atena Niké

421 BCE

Temple dedicat a Atena i destinat a agrair-li. Fet de marbre i situat a l’Acròpoli d’Atenes. Originàriament hi havia una figura de fusta de la Victòria (Nike) sense ales (àptera). Al fris s’hi representen escenes de les guerres mèdiques, de la guerra del Peloponès i temes mítics.

Erectèon

405 BCE

Temple fet de marbre localitzat a l’Acròpoli d’Atenes. Dedicat a Atena, Posidó, Cècrops i Erecteu. Amb columnes jòniques menys les cariàtides. Construït sobre la roca on Posidó va fer brollar una font d’aigua salada.

Període postclàssic

Period: 399 BCE to 323 BCE

Teatre d’Epidaure

350 BCE

Teatre de pedra dedicat al deu Dionís i pròxim al santuari d’Asclepi. Integrat a la natura i aprofitant el desnivell de la muntanya, proporcionant una magnífica sonoritat. S’hi representaven tragèdies de Sòfocles, Eurípides i Èsquil.

Hermes amb Dionís infant

330 BCE

Grup escultòric exempt fet de marbre i de 2,13 metres d’alçada. Forma contrapposto i corba prexiteliana a Hermes, contrastant amb la verticalitat de Dionís. La relació entre ambdós trenquen la duresa formal del segle anterior.

ART HEL·LENÍSTIC

Period: 323 BCE to 31 BCE

Període en què Grècia exporta el seu refinament cultural als regnes macedonis, fins ser absorbida per Roma.

Laocoont i els seus fills

200 BCE

Grup escultòric exempt originàriament de bronze (còpia en marbre) amb 2,42 metres d’alçada i tema mitològic. Representaven esdeveniments de l’Odissea d’Homer. Caracteritzats principalment pel dinamisme i l’expressivitat (pathos) propis de l’Hel·lenisme. Les diagonals compositives donen unitat a l’acció dels personatges.

ART CLÀSSIC: ROMA

Period: 200 BCE to 400

Des d’un punt de vista cultural i artístic no es pot parlar d’un art pròpiament romà fins al segle II aC. Però tradicionalment s’ha diferenciat l’art romà en dos períodes: el Republicà (segles III-I aC) i l’Imperial (segles I aC - V dC).

ART REPUBLICÀ

Period: 200 BCE to 1 BCE

S’observa la influència de les formes culturals gregues i etrusques.

Victòria de Samotràcia

190 BCE

Escultura exempta de marbre de 2,45 metres d’alçada amb tema mitològic i commemoratiu. Caracteritzada pel dinamisme donat per les ales i per la cama dreta avançada. La tècnica dels draps molls reforça aquest efecte de moviment i ressalta l’anatomia del cos.

Altar de Zeus a Pèrgam

160 BCE

Altar de Zeus fet de marbre considerat el més gran de l’antiguitat. Encarregat pel rei Èumenes II en commemoració de les victòries bel·liques. Alçat sobre un podi de 7 metres amb frisos representant la gegantomàquia. Només se’n conserva la façana.

August de Prima Porta

20 BCE

Escultura exempta originàriament de bronze i de còpia romana en marbre. Mesura 2,04 metres d’alçada i és de tema commemoratiu. Destaca la cuirassa musculada decorada amb relleus. Utilitza el contrapposto i té voluntat realista apreciada en els plecs del vestit. El peu descalç i el Cupido sobre el dofí indiquen l’ascendència divina del personatge.

Maison Carrée

16 BCE

Temple dedicat als deus de Roma i a Gai i Luci Cèsar fet de pedra calcària. Elevat sobre un podi i amb pòrtic hexàstil amb columnes corínties de 17 metres. És pseudoperípter de planta rectangular. És un dels temples més ben conservats de l’Imperi Romà.

Ara Pacis Augustae

9 BCE

Altar de marbre commemoratiu que mesura 3,68 x 11,60 x 10,65 metres. Està elevat sobre un podi i covert per relleus escultòrics que exalten la figura d’August. Les franges longitudinals estan delimitades verticalment per pilastres corínties.

ART IMPERIAL

Period: 1 BCE to 400

S’inclou l’art tardoromà iniciat a la darreria del segle III dC.

Aqüeducte de les Ferreres

50

També conegut com Pont del Diable és un aqüeducte de pedra calcària. Consta de dues fileres d’arcades de mig punt sobreposades. De llargada fa 217 metres i d’alçada en fa 26. Una llegenda medieval atribueix la seva construcció a un diable.

Casa del poeta tràgic de Pompeia

50

Domus de pedra seguint les tècniques del fresc i l’opus tessellatum de tipologia civil. És un model típic de domus pomoeiana conservada gràcies a la lava del Vesubi. Tenia nombroses pintures de temàtica mitològica.

Colosseu o amfiteatre Flavi

80

Amfiteatre fet de marbre, formigó, maó, pedra i estuc. És l’amfiteatare més gran, el qual va ser parcialment arruïnat per dos terratrèmols i l’abandonament. És de planta el·líptica i els tres primers nivells formats per 80 arcs de mig punt.

Panteó de Roma

128

Temple dedicat a tots els deus de l’Olimp fet de formigó, granit, maó, marbre i fusta. El 80 va ser pràcticament destruït del tot per un incendi. La seva cúpula hemiesfèrica amb òvul és l’obra més reeixida de l’enginyeria romana. El pòrtic és octàstil amb columnes corínties.

Escultura eqüestre de Marc Aureli

176

Retrat eqüestre de bronze daurat que mesura 4,24 metres d’alçada amb tema commemoratiu. Marc Aureli fou un emperador amb un regnat amb nombrosos conflictes militars. El conjunt dóna una sensació de serenitat i equilibri compositiu gràcies a la contenció del moviment del cavall. Pretén demostrar la magnificència del caràcter diví de l’emperador.