-
Reforma educativa (ensenyament públic) i de l’exèrcit (professionalitzar i reduir)
la reforma agrària, que va tractar de millorar la situació de misèria mitjançant la distribució de terres (latifundis), regulant les condicions de treball i préstecs als camperols
la religiosa i educativa, consistent en la separació Església i Estat, la concessió del dret de vot a les dones, la introducció de matrimonis i enterraments civils, la llei del divorci i una educació laica i pública. -
Period: to
Bienni Reformista (progressista)
Bienni reformista (1931-1932),
Nom per les nombroses reformes de caire progressista que va emprendre per a democratitzar i modernitzar el país -
Period: to
Govern provisional
-
Eleccions municipals que donen el triomf als partits republicans
Les eleccions municipals d’abril de 1931 es
van presentar com un plebiscit entre
Monarquia o República. Van donar la victòria
als partits republicans i socialistes, contraris a la
monarquia i Alfons XIII, a les principals ciutats i
regions industrials. A Catalunya va triomfar
Esquerra Republicana de Catalunya -
Es proclama la II República dirigida (govern provisional encapçalat per Niceto Alcalá Zamor. A Catalunya, aquesta tasca la dugué a terme Francesc Macià (ERC)
El 14 d’Abril, després de l’expatriació d’Alfons XIII, les Corts van proclamar la República. Immediatament es va formar un govern provisional, integrat per republicans, socialistes i catalanistes d’esquerra, que va tenir el poder entre l'abril i el juny de 1931 i presidit per Niceto Alcala Zamora. -
Guanyen les eleccions generals republicans i socialistes (Manuel Azaña es va convertir en cap de govern i Niceto Alcalá Zamora en President de la República).
-
Constitució de 1931
La Constitució de 1931 reconeixia la sobirania popular, el caràcter laic o no confesional de l’Estat, el sufragi universal (masculí i femení), la descentralització administrativa: la possibilitat de crear autonomies i reconeixia una sèrie d’amplis drets individuals i col·lectius. -
Reforma agrícola (expropiació amb indemnització d'una part dels latifundis que serien lliurats en petits lots de terra als jornalers)
la reforma agrària, que va tractar de millorar la situació de misèria mitjançant la distribució de terres (latifundis), regulant les condicions de treball i préstecs als camperols -
Cop d’estat del general Sanjurjo
-
S’aprova a les Corts l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
L’Estatut del 1932 reconeixia Catalunya com una regió autònoma dins de l’Estat espanyol. Les institucions bàsiques de la Catalunya autònoma eren el Parlament, el Consell Executiu o govern de la Generalitat i el President. La Justícia quedava en mans del govern de Madrid, tot i constituir-se el Tribunal de Cassació de Catalunya. El català i el castellà eren reconeguts com a llengües oficials -
Period: to
Bienni negre (conservador)
-
Eleccions general que donaren la majoria als partits de centre (Partido Radical d’A. Lerroux) i dreta (CEDA).
-
Creació de Falange Espanyola de les JONS (partit polític d’extrema dreta)
-
Paralització o desmantellament de les reformes progressistes. S'enfrontà amb el govern de la Generalitat a causa de la Llei de contractes de conreu aprovada pel Parlament català, a fi de protegir els camperols
Els partits de dreta (CEDA, Confedreación Española de derechas Autónomes) i de centre (Lerroux, nou president) van guanyar les eleccions generals al novembre de 1933. Van iniciar un procés de desmantellament i anul·lació de les reformes socials, econòmiques i autonòmiques, cosa que va provocar una radicalització més gran de les esquerres i va augmentar la conflictivitat social. -
Revolució d'Octubre a Astúries i a Catalunya. Supressió de l’Estatut de Catalunya
-
José María Gil-Robles (CEDA) nomenat ministeri de Guerra i, com tal, nomena el general Francisco Franco cap de l'Estat Major
-
Period: to
Front Popular
Les desavinences entre els partits de la coalició governamental (Partit Radical i CEDA) i els escàndols de corrupció al govern van portar a la convocatòria de noves eleccions
al febrer de 1936.
Aquestes van ser guanyades pel Front Popular, una gran coalició de partits obrers i republicans d’esquerres. -
Period: to
El Front popular i les dretes seguiren camins diferents: el nou govern va reprendre la política reformista i fa una àmplia amnistia, mentre que la dreta inicià el camí de la conspiració
-
En les eleccions generals guanya la coalició del Front Popular. A Catalunya, Companys tornà al capdavant de la Generalitat.
-
Aixecament militar, dirigit pel general Francisco Franco, contra el govern republicà.
