-
Period: to
Bienni reformista
El primer bienio de la Segunda República Española constituye la primera etapa de la Segunda República Española, delimitada entre su proclamación el 14 de abril de 1931 y la celebración de las elecciones generales de noviembre de 1933, que dieron paso al segundo bienio. -
Period: to
Niceto Alcalá Zamora
Niceto Alcalá-Zamora i Torres va ser un polític i jurista espanyol que va ocupar diversos ministeris durant el regnat d'Alfons XIII, la presidència del govern provisional de la Segona República i, finalment, el càrrec de president de la República Espanyola entre el 1931 i el 1936. -
Period: to
Francesc Macia
Francesc Macià i Llussà va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Proclamà la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. -
Eleccions municipals
Les eleccions municipals a Espanya són les eleccions on els veïns de cada municipi d'Espanya trien els membres del seu ajuntament. Se celebren el quart diumenge de maig cada quatre anys. Són convocades de forma simultània, als 8124 municipis d'Espanya. -
Triomf electoral de la coalició d'esquerres
El Front d'Esquerres de Catalunya va ser una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 per enfrontar-se al Front Català d'Ordre. El seu equivalent a la resta d'Espanya fou el Front Popular. Al País Valencià, la coalició de les forces d'esquerra també va rebre el nom de Front d'Esquerres. -
Eleccions generals
El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola. La segona volta es va perllongar, amb diverses eleccions parcials, entre el 12 de juliol i el 8 de novembre. -
Estatut de Núria
L'Estatut d'autonomia de Catalunya del 1932, també conegut com a Estatut de Núria, va ser una llei espanyola aprovada durant el primer bienni de la Segona República Espanyola que atorgava a Catalunya per primera vegada un Estatut d'Autonomia que li permetia tenir un govern i un parlament propis, i exercir ... -
Reforma laboral
Los dos aspectos del programa reformista que ofrecían mayor interés para los socialistas eran la reforma agraria y la transformación de las relaciones sociolaborales a través de los instrumentos de previsión y mediación en manos del Estado. -
Aprovació de la Constitució. Govern d' Azaña
El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va ostentar el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació de la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre. -
Period: to
Generalitat Provisional
En el període 1931-1932 i després de la instauració de la Segona República Espanyola, a Catalunya es forma un govern de Catalunya, primer el de l'autoproclamada República Catalana i més tard el de la Generalitat Provisional fins a les eleccions al Parlament de 1932 . -
Period: to
Catalunya autonoma
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, va ser el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. -
Dissolució de la companyia de Jesús. Insurrecció anarquista a l'alt Llobregat
La insurrecció anarquista de l'Alt Llobregat va ser la primera de les tres insurreccions dutes a terme per la CNT durant la Segona República Espanyola (la segona va ser la Insurrecció anarquista de gener de 1933, durant la qual es van produir els famosos successos de Cases Velles, i la tercera la insurrecció anarquista de desembre de 1933). -
Intent de cop d'Estat de Sanjurjo
El 10 d'agost del 1932 es va produir el primer cop militar contra la II República. El motí, conegut com la Sanjurjada en encapçalar-lo el general José Sanjurjo des de Sevilla, va fracassar en qüestió d'hores, però va deixar darrere seu una estela que va cristal·litzar quatre anys després. -
Estatut d'autonomia a catalunya
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. -
Llei de reforma agrària. Estatut d'Autonomia de Catalunya
La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932, promulgada el 9 de setembre, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya -
Eleccions de parlament de catalunya
Las Elecciones al Parlamento de Cataluña de 1932 fueron celebradas el domingo 20 de noviembre de 1932, constituyendo las primeras elecciones democráticas a este parlamento regional -
Insureccions anarquistiques
La insurrecció anarquista de gener de 1933, també coneguda com la revolució de gener de 1933, va ser la segona de les insurreccions dutes a terme per la Confederació Nacional del Treball a Espanya durant la Segona República. -
Period: to
Bienni conservador
El segon bienni de la Segona República Espanyola, també anomenat bienni radical-cedista, bienni rectificador, bienni conservador o bienni contrareformista, denominat també bienni negre per les esquerres, constitueix el període de la II República comprès entre les eleccions generals de novembre de 1933 i les de febrer de 1936 -
Creacio de la CEDA
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) va ser una coalició espanyola de partits catòlics i de dretes durant l'etapa de la Segona República. Des del moment mateix de la seva constitució, el 1933, es va presentar com a alternativa de dretes i d'ordre al Govern ia les coalicions republicanosocialistes. -
Fundacio de Falange Española
Falange Espanyola (FE) va ser un partit polític espanyol d'ideologia feixista fundat el 29 d'octubre de 1933 per Alfonso García Valdecasas, Julio Ruiz d'Alda i José Antonio Primo de Rivera, primogènit del difunt dictador Miguel Primo de Rivera. -
Falange española
Falange Española fue un partido político español de ideología fascista fundado el 29 de octubre de 1933 por Alfonso García Valdecasas, Julio Ruiz de Alda y José Antonio Primo de Rivera, primogénito del fallecido dictador Miguel Primo de Rivera. -
Triomf electoral del centredreta. Sufragi femení
El dret de les dones a votar va provocar una important topada entre els diputats d'esquerres de la Segona República. El debat, a les Corts Constituents de l'1 d'octubre de 1931, avui fa noranta anys, va ser molt encès, perquè hi havia la por que el vot de les dones provoqués un gir a la dreta. -
Govern de Lerroux (partit radical)
El Partit Republicà Radical (PRR), també referit simplement com a Partit Radical,67 va ser un partit polític espanyol. Fundat per Alexandre Lerroux, en el moment de la seva creació el gener de 1908 el partit aconseguiria atraure cap a les seves files bona part del lerrouxisme,8 un moviment anticlerical, anticatalanista, liberal i republicà. -
Period: to
suspensio de l'estatut
Estatut fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932, després de ser fortament retallat per les Corts espanyoles. -
Period: to
Lluis companys
Lluís Companys i Jover va ser un polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya, ministre del Govern Espanyol, president de la Generalitat de Catalunya republicana durant la Segona República Espanyola i president d'ERC -
Catalunya: Llei de contractes de conreu i llei de bases
La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'11 d'abril de 1934[1] pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols. -
La llei de contractes de conreu declarada inconstitucional
La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'any 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.
Veient la conflictivitat social al camp, el govern de la Generalitat de Lluís Companys redactà una llei per protegir els camperols de ser expulsats així com dotar-lis de terres pròpies. -
La revolucio d'Asturies
La Revolució d'Astúries va ser una insurrecció obrera ocorreguda a Astúries el mes d'octubre del 1934 que formava part de la vaga general revolucionària organitzada pels socialistes a tot Espanya coneguda amb el nom de Revolució d'octubre del 1934 i que només va arrelar completament a Astúries. -
La CEDA al govern. insurrecció a Astúries. Enfrontament amb la generalitat. Suspensió de L'estatut català
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. Aquest intent secessionista desembocà en l'empresonament dels membres del Govern de Catalunya i la suspensió de l'Estatut de Núria per part de l'Estat espanyol. -
Revolucio d'octubre
La Revolució d'Octubre, també coneguda com a Revolució bolxevic, Octubre Vermell i com a Gran Revolució Socialista d'Octubre 1'nota 1 segons tant la historiografia oficial de l'antiga Unió Soviètica com d'acord amb alguns grups comunistes (particularment els antirevisionistes) -
Escàndol de l'estraperlo. Dimissió de Lerroux
L'escándal de l'estraperlo fou un escándal polític de la Segona República Espanyola, a conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca -
Period: to
Front popular
El Front Popular va ser una coalició electoral espanyola creada el gener del 1936 pels principals partits d'esquerra. El 16 de febrer va aconseguir guanyar les darreres eleccions de la Segona República abans del cop d'Estat -
Period: to
Manuel Azaña
Manuel Azaña Díaz va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola. -
Period: to
Restabliment de l'autonomia
L'Estatut d'autonomia del País Basc del 1936 va ser la primera legislació per a l'autogovern del País Basc. Durant la Segona República Espanyola es van desenvolupar diverses propostes. -
El govern del front popular
El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any. dur a terme canvis polítics substancials encaminats a aportar major igualtat social -
triomf electoral del front d'esquerres
El Front d'Esquerres de Catalunya va ser una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 per a enfrontar-se al Front Català d'Ordre. -
Assassinat del tinent castillo i de josé calvo sotelo
L'assassinat del tinent Castell va tenir lloc a Madrid (Espanya) el diumenge 12 de juliol de 1936, durant el període de govern del Front Popular. José del Castillo era un tinent de la Guàrdia d'Assalt molt conegut pel seu compromís amb els socialistes, les milícies dels quals entrenava ia més era membre de la UMRA. -
Guerra civil
La Guerra Civil espanyola va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. -
inici de la insurrecció militar
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— va ser funa revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975 -
Period: to
Període constituent
La legislatura constituent d'Espanya va començar el 13 de juliol de 1977 quan, després de la celebració de les eleccions generals, es van constituir les Corts d'acord amb la Llei per a la Reforma Política, i va acabar el 2 de gener de 1979, amb la dissolució de les mateixes, si bé alguns dels seus membres van continuar a